Esteve I (patriarca de Constantinoble)
Multi tool use
Esteve I
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
novembre 867 (Gregorià)
Constantinoble
|
| Mort |
18 maig 893 (25 anys)
Constantinoble
|
|
| Patriarca de Constantinoble |
|---|
25 desembre 886 – 17 maig 893
← Foci – Antoni Kauleas → |
| Religió |
Cristianisme ortodox
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Sacerdot
|
| Família |
|---|
| Pares |
Basili I de Bizanci, Eudòcia Ingerina
|
| Germans |
Alexandre de Bizanci
|
 |
Segell de plom d'"Esteve, Arquebisbe de Constantinoble Nova Roma" (podria ser tant d'Esteve I com d'Esteve II)
Esteve I — en grec: Στέφανος Α΄, Stephanos I— (novembre del 867 - 18 de maig del 893) fou el Patriarca de Constantinoble de 886 a 893.
Nascut a Constantinoble, Esteve era fill d'Eudòcia Ingerina i, oficialment, l'Emperador Basili el Macedoni. Tanmateix, al moment en què fou concebut, Eudòcia era l'amant de l'emperador Miquel III. Consegüentment és possible i plausible, que Esteve fos fill biològic de Miquel, com el seu germà petit que seria l'emperador Lleó VI de Bizanci,.
Castrat per Basili I, Esteve esdevingué monjo i fou orientat des d'infant cap a la carrera eclesiàstica designat per una carrera eclesiàstica des de la seva infantesa. El 886 el seu germà, el nou emperador Lleó VI, destituí el Patriarca Foci i nomenà a Esteve, de 19 anys, com a nou patriarca.[1]
Com a patriarca Esteve va participar en la translació del cadàver de Miquel III per Lleó VI al mausoleu imperial adossat a l'Església dels Sants Apòstols a Constantinoble. Durant el seu patriarcat no destaca cap esdeveniment excepte que va adquirir reputació de pietós, morint el maig del 893. La seva memòria és commemorada al santoral de l'Església Ortodoxa el 18 de maig.[2]
Notes
↑ St. Stephen the Archbishop of Constantinople
↑ (grec) Ὁ Ἅγιος Στέφανος Πατριάρχης Κωνσταντινουπόλεως. 18 Μαΐου. ΜΕΓΑΣ ΣΥΝΑΞΑΡΙΣΤΗΣ.
Bibliografia
The Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, 1991
Títols de la cristiandat calcedònia
|
|---|
Precedit per
Foci
|
Patriarca de Constantinoble
886–893
|
Succeït per
Antoni II
|
SC,Ay8,Lyu4sgNXfEuL s9,sB
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
