Minut

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Minut
Tipus |
unitat de temps
|
Sistema d'unitats |
hora
|
Unitat de |
temps
|
Conversions d'unitats |
A unitats del SI |
60 s |
A unitats estàndard |
0,01666667 h 0,0006944444 dies |
 |
Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons. Cada 60 minuts fan 1 hora.[1][2]
- 1 minut = 1 min
- 1 dia = 24 hores = 1.440 minuts
- 1 setmana = 7 dies = 10.080 minuts
- 1 any (que no sigui de traspàs) = 525.600 minuts
- 1 minut = 60 segons
Un minut (de símbol ′ ) també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en què es divideix un grau. Comprèn 60 segons angulars.
Un minut centesimal és una altra mesura angular, que és la centèsima part d'un grau centesimal.
Origen
Ve del llatí "(pars) minuta prima" que vol dir primera part menuda (fraccionària), significant el primer dígit o part fraccionària en el sistema sexagesimal manllevat dels sumeris i babilonis.[4] Així mateix el "segon" prové del llatí "(pars) minuta secunda" és a dir, segon dígit o part fraccionaria.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minut 
|
↑ «BIPM - SI Brochure, Table 6». [Consulta: 12 setembre 2018].
↑ Corbalán Yuste, F. et al.. Gamma 2 : matemàtiques : Educació Secundària, segon curs. 1a.. Barcelona: Vicens Vives, 2003, p. 86. ISBN 84-316-6978-2.
↑ «Wisteme | What is the origin of hours, minutes and seconds?», 24-03-2012. [Consulta: 17 agost 2018].
Unitats de temps
|
segon · minut · hora · dia · setmana · mes · any · lustre · dècada · segle · mil·lenni · cron
|
|
Unitats del Sistema Internacional
|
Unitats bàsiques |
- Ampere
- Candela
- Kelvin
- Metre
- Mol
- Quilogram
- Segon
|
|
Unitats derivades |
- Becquerel
- Coulomb
- Grau Celsius
- Estereoradian
- Farad
- Gray
- Henry
- Hertz
- Joule
- Katal
- Lumen
- Lux
- Newton
- Ohm
- Pascal
- Radian
- Siemens
- Sievert
- Tesla
- Volt
- Watt
- Weber
|
Unitats acceptades |
- Unitat de massa atòmica
- Unitat astronòmica
- Dia
- Decibel
- Grau Celsius
- Grau sexagesimal
- Electró-volt
- Hectàrea
- Hora
- Litre
- Minut
- Minut d'arc
- Neper
- Segon d'arc
Tona Unitats atòmiques
- Unitats naturals
|
Vegeu també |
- Prefixos del SI
- Sistemes d'unitats
- Conversió d'unitats
- Redefinició de les unitats del SI
|
Viccionari
zJz O0V2S6qx
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...