Pandulf IV de Càpua
Multi tool use
|
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o de bibliografia, però no se sap quina verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
|
Pandulf IV de Càpua
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
segle X |
| Mort |
1050 (Gregorià)
Càpua
|
| Família |
|---|
| Pare |
Pandulf II of Benevento 
|
| Germans |
Maria of Amalfi i Landulf V of Benevento
|
 |
Pandulf IV sent empresonat per l'emperador.
Pandulf IV[a] (mort el 1049/50) va ser el Príncep de Càpua en tres ocasions separades.
Del febrer del 1016 fins al 1022 ell va governar amb associació amb el seu cosí Pandulf II. En el 1018, el catepà Boiannes bizantí destruí a l'exèrcit llombard de Melus de Bari i als seus aliats normands a Cannae. Aquesta victòria portà el reconeixement bizantí per part de tots els prínceps del Mezzogiorno, els quals anteriorment havien jurat lleialtat a l'Emperador del Sacre Imperi Romà.
Notes
↑ També pronunciat Randulf, Bandulf, Pandulph, Pandolf, Paldolf, o Pandolfo.
Bibliografia
Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. París, 1907.
Gwatkin, H. M., Whitney, J. P. (ed) et al. The Cambridge Medieval History: Volume III. Cambridge University Press, 1926.
Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130. Longmans: Londre, 1967.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandulf IV de Càpua
|
Història del Món Normand (anglès)
Precedit per:
Pandulf II
|
Prince de Càpua
1016 – 1022
|
Succeït per:
Pandulf V
|
Precedit per:
Pandulf V
|
Príncep de Càpua
1026 – 1038
|
Succeït per:
Guaimar
|
Precedit per:
Guaimar
|
Príncep of Càpua
1047 – 1049/1050
|
Succeït per:
Pandulf VI
|
NnrM kDZuhe2ecEiVAo7 eG,mRbj5,KDcGqz9K4y mERaNX9SGd6,uuUsWlFvtWfNA
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
