Ngtjyty

Maxime Weygand

Nom original	(fr) Maxime Weygand
Biografia
Naixement	21 de gener de 1867 Brussel·les (Bèlgica)
Mort	28 de gener de 1965 (98 anys) París (França)
President Association universelle des amis de Jeanne d'Arc 1953 – 1965 – Pierre Virion  →   Ministre de Defensa Nacional  16 juny 1940 – 11 juliol 1940 ← Paul Reynaud – Louis Colson  →   President Q2867318 1937 – 1946 ← Aimé-Joseph de Fleuriau – René Doynel de Saint-Quentin  →   Vicepresident Conseil supérieur de la guerre 1931 – 1935 ← Henri Philippe Pétain – Maurice Gamelin  →   Chief of the Defence Staff   1930 – 1931 ← Marie-Eugène Debeney – Maurice Gamelin  →   High Commissioner of the Levant   1923 – 1924 ← Henri Gouraud – Maurice Sarrail →   President Q19951974
Educació	École Spéciale Militaire de Saint-Cyr Armoured Cavalry Branch Training School Liceu Louis-le-Grand Lycée Thiers Q2945538
Activitat
Ocupació	Militar
Període d'activitat	1909 – 1945
Lleialtat	França
Branca militar	Exèrcit de Terra francès
Rang militar	General de França
Comandament	5è regiment de hússars
Conflicte	Primera Guerra Mundial batalla del Marne batalla de Verdun batalla del Somme Segona Guerra Mundial batalla de França operació Dinamo
Altres ocupacions	Membre del Govern de Vichy
Participà en
Data	Activitat
	Col·laboracionisme a França
Família
Cònjuge	Renée Weygand
Fills	Jacques Weygand
Premis
Gran Creu de la Legió d'Honor  Creu de Guerra  Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors  Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit  Creu al Valor  Creu de Comanador de l'Orde Virtuti Militari  Companion of the Order of the Bath  Creu de Guerra 1914-1918  Cross of the Order of Lāčplēšis, 2nd class  Orde de la Francisca  Medalla Militar  Gran Creu de l'Orde d'Ouissam Alaouite  comandant de l'Orde de la Corona  Cavaller Comanador de l'orde de sant Miquel i sant Jordi

Maxime Weygand (21 de gener de 1867 - 28 de gener de 1965), va ser un oficial superior francès de l'Exèrcit de França. Va exercir comandament militar durant les dues guerres mundials. Probablement va ser fill de Carlota de Bèlgica, que va ser emperadriu de Mèxic.

La seva vida

Va néixer a Brussel (Bèlgica), estant els seus orígens embolicats en el misteri. Algunes teories proposen que la seva mare va ser l'emperadriu Carlota de Mèxic, o que aquesta el va rebre d'una dona polonesa. Des de jove es va traslladar a França i va ingressar a l'acadèmia militar de Saint-Cyr, on es va graduar en 1887. Va adoptar la ciutadania francesa i va començar la seva carrera militar.

Durant la Gran Guerra va ser cap d'estat Major del general Foch, destacant per la seva habilitat per traduir els desitjos d'aquest en ordres clares i precises. En aquest lloc va assistir a les més importants operacions de guerra contra l'Alemanya imperial (batalla del Marne, batalla de Verdun i batalla del Somme, entre altres).

Durant el període final de la Gran Guerra va ser enviat a Polònia per donar suport a aquest país en la seva lluita contra la Unió Soviètica. L'abril de 1923 va ser nomenat Alt Comissari de Síria càrrec que va exercir fins al novembre de 1924 quan va entrar al Consell superior de guerra. El 1925 va passar a dirigir el Centre d'alts estudis militars. El 1930 fou promogut a cap de l'estat major general de l'Exèrcit i fou vicepresident del Consell superior de guerra i en aquesta posició va denunciar el perill hitlerià i va condemnar el desarmament. El 1935 es va retirar del servei actiu, però en esclatar la Segona Guerra Mundial el govern francès va requerir novament els seus serveis. En conseqüència, el 1939 va assumir el càrrec de cap militar a les colònies franceses de l'Orient Pròxim.

Generalíssim dels exèrcits de França (1940)

Al maig de 1940 el primer ministre Paul Reynaud el va cridar perquè reemplacés a Maurice Gamelin al capdavant de l'exèrcit francès a la Segona Guerra Mundial. Weygand va assumir el seu càrrec el 18 de maig i el 20 inspeccionar personalment la situació en el front de lluita. Els alemanys havien aconseguit derrotar Holanda i mentre el seu Grup d'Exèrcits B mantenia aferrats als Aliats en Bèlgica, el Grup d'Exèrcits A avançava cap al canal de la Mànega per completar una gran maniobra d'encerclament. Weygand es va reunir a Ypres aquest mateix dia (20 de maig) amb el rei Leopold i el general francès Billotte per a coordinar la batalla, i va proposar un atac contra la falca d'avanç alemany. Aquest pla va ser acceptat pels governs de Bèlgica i França però no es va dur a terme per la descoordinació entre els aliats.

Finalment els alemanys van aconseguir arribar al Canal i voltar al gruix de les tropes aliades, encara que un bon nombre de soldats va aconseguir escapar del cèrcol gràcies a l'Operació Dinamo. Quan aquesta batalla va acabar els alemanys es van organitzar per a l'atac final a França. Weygand ja no comptava amb tropes suficients per enfrontar aquesta segona batalla, en especial no tenia tancs i avions. Per tant va muntar una defensa estàtica, distribuint a les seves forces a "posicions eriçó" al llarg del front del Marne.

Els alemanys van atacar el 5 de juny i els francesos van resistir en les seves posicions fins al 8 d'aquest mes, però després les forces cuirassades alemanyes van trencar el front i avançar en profunditat cap al sud, cercant o derrotant als defensors. El govern francès va evacuar París el 10 d'agost i els alemanys van entrar a la capital el 14. Aquest dia Weygand es va comunicar amb Reynaud:

El govern francès es va instal·lar a Bordeus i els seus integrants van debatre amb els caps militars el camí a seguir. Mentre Reynaud i Charles de Gaulle pretenien que França continués lluitant des de les seves colònies, el mariscal Petain s'inclinava per una capitulació que permetés acabar la guerra, mantenint el control de la marina de guerra i la sobirania sobre les colònies d'ultramar. Weygand va donar suport a Petain.

En el govern de Vichy

Després de l'armistici, Weygand va ocupar el càrrec de Ministre de Defensa en el govern encapçalat per Petain, fins a setembre de 1940. Després va ser delegat del mateix govern al Nord d'Àfrica.

El novembre de 1942 els alemanys van ocupar la Zona Lliure on funcionava el govern de Petain. Weygand va ser fet presoner i portat a Alemanya, on va estar presoner fins a la fi de la guerra. Els aliats el van jutjar per la seva pertinença al govern de Vichy i per col·laboracionisme, però el 1948 va ser declarat innocent de tota culpa. Posteriorment es va dedicar a escriure les seves memòries. Va morir a París el 1965.

Curiositats

• Va ser membre de l'Acadèmia Francesa, a la qual va ingressar el 1920.


• Va fundar l'Associació universal dels amics de Joana d'Arc (Association Universelle des Amis de Jeanne d'Arc) amb l'escriptor Pierre virions.^[1]
  


• Weygand apareix en el documentalDivideix and Conquer, tercer film del director Frank Capra, que es va filmar durant la guerra i es va estrenar el 1943. La pel·lícula dura 57 minuts i cobreix els primers anys del conflicte (el documental és de domini públic i es pot veure # aquí).

Condecoracions

• 
  Gran Creu de la Legió d'Honor (06/12/24)

• Cavaller (10/07/13)


• Oficial (10/12/14)


• Commandant (28/12/18)


• Gran Oficial (01/09/20).

• 
  Médaille Militaire(08/07/30).


• 
  Creu de Guerra 1914-1918 amb 2 palmes.


• 
  Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors amb 1 palma.


• 
  Medalla interaliada 1914-1918.


• 
  Medalla commemorativa de la guerra 1914-1918.


• 
  Comandant de l'orde de la Corona (Bèlgica)


• 
  Creu de Guerra (Bèlgica) (Bèlgica).


• 
  Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit (Estats Units).


• 
  Gran Creu de l'Orde d'Ouissam Alaouite (Marroc)


• 
  Company de l'Orde del Bany (Regne Unit)


• 
  Comandant de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (Regne Unit)

Vegeu també

• Drôle de guerre


• Batalla de França

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxime Weygand