Agència Central d'Intel·ligència








Per a altres significats, vegeu «Consell Internacional d'Arxius».


































































































Infotaula d'organitzacióAgència Central d'Intel·ligència

Central Intelligence Agency - CIA










Seal of the Central Intelligence Agency.svg Flag of the U.S. Central Intelligence Agency.svg

Flag of the U.S. Central Intelligence Agency.svg


Lema
"Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures." Jo 8:32)[1]
Dades bàsiques
Abreviació
CIA
Tipus entitat
Servei d'intel·ligència
Sector
Contraespionatge i espionatge
Forma jurídica
agència independent del govern dels Estats Units
Història
Predecessor
Oficina de Serveis Estratègics[2]
Fundació
18 setembre 1947
Fundadors
Dwight David Eisenhower, William Joseph Donovan, Allen Dulles i Harry S. Truman
Activitat


Organització i govern

Seu central Vista-down.png


  • George Bush Center for Intelligence, CIA HQ Langley, Virgínia (Estats Units)

  • 38° 57′ 06″ N, 77° 08′ 48″ O / 38.9517°N,77.1467°O / 38.9517; -77.1467
Presidència
Gina Haspel Tradueix
Direcció/Gerència
Gina Haspel Tradueix
Director
Michael Morell[3]
Vicedirector
V. Sue Bromley[4]
Empleats
Informació classificada[5]
20.000 estimats[6]
Depèn de
Independent
Filials
Central Intelligence Agency Office of Inspector General Tradueix
Xifres destacables
Pressupost
Informació classificada[7][8]


Web
www.cia.gov


Facebook: Central.Intelligence.AgencyTwitter: CIA





Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics.


La seu central de la CIA es troba a Langley, Virgínia.




Contingut






  • 1 Origen


  • 2 La Guerra Freda


  • 3 La lluita contra el terrorisme internacional


  • 4 Crítiques


  • 5 Articles relacionats


  • 6 Referències


  • 7 Enllaços externs





Origen


La CIA va ser creada el 18 de setembre de 1947 pel President dels Estats Units, Harry S. Truman, substituint l'Organització de Serveis Especials[9] de la Segona Guerra Mundial, utilitzant molts procediments i agents de l'Organització de Serveis Especials creada durant la guerra amb missions d'espionatge i suport a la resistència rere les línies alemanyes. El 1949 se li van atorgar poders per investigar, sense necessitat d'autorització judicial, expedients administratius i fiscals.



La Guerra Freda


Durant la segona meitat del segle XX, la CIA va ser un element clau en la Guerra Freda, durant la qual les seves principals contrincants van ser la KGB soviètica i la Stasi de la República Democràtica Alemanya.


Tanmateix, no totes les seves accions són d'espionatge. Segons molts indicis, l'agència ha desenvolupat, de forma més o menys encoberta, tasques d'entrenament de grups de desestabilització d'alguns governs o organitzacions contraris a les polítiques del govern dels Estats Units.


Entre els seus fracassos destaquen la Invasió de Bahía de Cochinos ―per intentar enderrocar el govern de Cuba― o l'escàndol Iran-Contra (venda fraudulenta d'armament al règim iranià per tal de finançar, amb els beneficis obtinguts, la Contra, un grup armat contrari al govern progressista de Nicaragua).[10]


La majoria dels seus èxits són desconeguts, ja que, per l'agència, l'operació més reeixida és aquella que assoleix els seus objectius sense que ningú la identifiqui com a autora o promotora.



La lluita contra el terrorisme internacional


Amb la caiguda del mur de Berlín, el final de la Guerra Freda i l'esfondrament de la Unió Soviètica, la CIA va perdre part de la seva raó de ser, i el nombre d'agents va disminuir de forma dràstica.


Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'agència ha centrat la seva tasca en la lluita contra el terrorisme internacional, especialment el de base islàmica fonamentalista. Tanmateix, els errors previs a l'atemptat i l'aparent manca de resultats en aquesta nova tasca estan posant en entredit la feina de la CIA.


Així mateix, el subministrament d'informació poc contrastada sobre la possessió per part de l'Iraq d'armes de destrucció massiva (informació que el govern nord-americà va emprar per justificar la invasió i la Guerra de l'Iraq) també han estat fortament criticat.



Crítiques


Diverses organitzacions defensores dels drets civils, dels drets humans, governs de diferents tendències i multitud de grups d'esquerres denuncien que, a vegades, la CIA actua al marge de l'estat de dret i que la seva intervenció en molts punts del planeta vulnera els principis bàsics del dret internacional i podria ser constitutiva de terrorisme d'estat. També se l'acusa d'haver donat suport, en major o menor grau, de forma directa o indirecta, a diferents cops d'estat i a dictadures militars, especialment a l'Amèrica del Sud.


Els seus defensors en destaquen el paper essencial en la defensa de la seguretat nacional dels Estats Units.



Articles relacionats




  • Operació CHAOS.

  • Programa Fènix



Referències





  1. ↑ «CIA Observes 50th Anniversary of Original Headquarters Building Cornerstone Laying — Central Intelligence Agency». Cia.gov. [Consulta: 18 setembre 2012].


  2. ↑ History of the CIA, CIA official Web site


  3. ↑ MacAskill, Ewen «CIA director David Petraeus resigns over 'unacceptable' extramarital affair». The Guardian [Londres], 09-11-2012 [Consulta: 9 novembre 2012].


  4. ↑ «CIA.gov». CIA.gov, 22-02-2011. [Consulta: 12 febrer 2012].


  5. ↑ «CIA Frequently Asked Questions». cia.gov, 28-07-2006. [Consulta: 4 juliol 2008].


  6. ↑ Crile, George. Charlie Wilson's War. Grove Press, 2003. ISBN 0-87113-854-9. 


  7. ↑ Kopel, Dave. «CIA Budget: An Unnecessary Secret», 28-07-1997. [Consulta: 15 abril 2007].


  8. ↑ «Cloak Over the CIA Budget», 29-11-1999. [Consulta: 4 juliol 2008].


  9. ↑ (anglès) CIA, An End and a Beginning


  10. ↑ The Iran-Contra Affair 20 Years On. The National Security Archive (George Washington University), 2006-11-24




Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Plana web oficial de la CIA(anglès)


  • George Washington University National Security Archive (anglès):


    • Documents en relació al règim de Pinochet (anglès)


    • Documents sobre la repressió a Guatemala (anglès)




  • Una organización terrorista amenaza Europa (castellà)











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more