Espora (micologia)






Vista microscòpica d'espores de la Tubifera dudkae, un fong mucilaginós.




Ascs de Morchella elata, que contenen ascospores


Una espora fúngica és una estructura reproductora però extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió. A diferència de les plantes i els animals, els fongs no formen embrions. Les espores dels fongs poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars i sexuals o asexuals. La major part dels fongs es reprodueixen tant de manera sexual com asexual.


En el cas de la reproducció sexual entren en contacte els filaments de micelis de soques de fongs diferents i compatibles. Les diferents soques dels fongs són anàlogues als diferents sexes dels animals però hi acostuma a haver més de dos tipus de soques diferents. Amb les condicions adequades les dues hifes dels fongs poden fusionar-se de manera que els dos nuclis de dues hifes diferents comparteixen una cèl·lula comuna.


Immediatament o passat un cert temps (segons les espècies de fongs) hi ha la fusió de dos nuclis (haploides) per formar un zigot diploide. Aquest zigot patirà una meiosi que donarà com a resultat espores sexuals haploides.


Aquestes espores sexuals es dispersen i germinen i es divideixen per mitosi per formar nous micel·lis haploides.


A diferència dels descendents de les espores asexuals, que són clons i per tant genèticament idèntics, els cossos produïts per les espores sexuals són genèticament diferents d'ambdós progenitors.[1]




Contingut






  • 1 Classificació de les espores


    • 1.1 Segons el sistema de propulsió


    • 1.2 Segons la manera com s'originen


    • 1.3 Segons l'estructura on es produeix la meiosi i les espores


    • 1.4 Segons la funció




  • 2 Vegeu també


  • 3 Referències





Classificació de les espores



Segons el sistema de propulsió



  • Espores mòbils (planòspores) flagel·lades i de membrana prima. Són espores natatòries pròpies de fongs aquàtics i també d'algues. Només tenen espores amb flagels els fongs de la divisió quitriodiomicet, que es considera de formació primigènica (antiga i que ha donat lloc a la resta de les divisions dels fongs).

  • aplanòspores no flagel·lades que es troben en fongs superiors, briofitins i pteridòfits.



Segons la manera com s'originen



  • endòspores, originades a l'interior d'una cèl·lula (esporocist) com les ascospores

  • exòspores si s'originen a l'exterior d'una cèl·lula (com les basidiospores)

  • Espores asexuals que s'originen en qualsevol moment del cicle vital, com els conidis, les clamidospores o les artrospores.



Segons l'estructura on es produeix la meiosi i les espores




  • Esporangiospora: espores produïdes per un esporangi en molts fongs com els zigomicets.


  • Zigospora: espores produïdes pel zigosporangi, (cos fructífer delimitat per una capa de cèl·lules estèrils) característic dels zigomicets.


  • Ascospora: espores produïdes per l'asc, característic dels ascomicets.


  • Basidiospora: espores produïdes pel basidi, característic dels basidiomicets.


  • Aeciospora: espores produïdes per l'aeci en fongs de les floridures.


  • Urediospora: espores produïdes per un uredini en fongs de floridura.


  • Teliospora: espores produïdes per un telium en fongs de floridura.


  • Oospora: espores produïdes per un oogoni, característic d'oomicets.



Segons la funció




  • Clamidospora: produïts per sobreviure sota condicions no favorables.


  • Fongs paràsits classificables com de germinació de les espores dins l'hoste i de germinació externa.[2]



Vegeu també



  • Conidiòfor.


Referències




  1. ↑ [enllaç sense format]http://books.google.cat/books?id=YNxwYAkhaqsC&pg=PA353&dq=espora+hongos&lr=&as_brr=3&ei=0WLMSv-6CojMzQTZ3qmECA&hl=ca#v=onepage&q=espora%20hongos&f=false


  2. ↑ [enllaç sense format]http://www.modares.ac.ir/elearning/Dalimi/Proto/Lectures/week15/biology.htm








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more