Escola Normal
Multi tool use
L'escola normal és una institució educativa encarregada de la formació de professors ja sigui per a l'educació bàsica o secundària. El seu propòsit és establir les normes d'ensenyança, d'aquí el seu nom.
L'origen del terme escola normal és de començament del segle XIX del francès École Normale Supérieure entenent-se com a escola model. Com indica el decret del 9 de bromari de l'any III (30 de novembre de 1794) impulsat per Dominique-Joseph Garat basant-se en una iniciativa de Joseph Lakanal i inicià les seves activitats al gener de 1795.
«
|
Il sera établi à Paris une École normale, où seront appelés, de toutes les parties de la République, des citoyens déjà instruïts dans les sciences utiles, pour apprendre, sous les professeurs les plus habiles dans tous les genres, l'art d'enseigner.
S'establirà a París a una Escola normal, on es requeriran, de totes les parts de la República, dels ciutadans ja informats en les ciències útils, per a aprendre, per mig dels professors més hàbils en totes les classes, l'art d'ensenyar.
|
»
|
— decret del 9 de bromari de l'any III, article 1, Comité d'Instrucció Pública de la Convenció Nacional
|
El concepte francès d'escola normal era el de subministrar una escola model amb aules model per a ensenyar pràctiques model de pedagogia o instrucció als seus estudiants - professors. Per a realitzar això havia de proveir un model el qual els futurs professors (o preceptors o normalistes) pogueren observar i practicar l'ensenyança amb nens. En el mateix local es trobaven els alumnes, els estudiants - professors i els professors. Tot i tenir les característiques d'una escola laboratori era també una escola oficial d'educació primària o secundària.
L'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya
L'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya fou una institució pedagògica per a la formació de mestres creada el 1931 per la Generalitat de Catalunya i que va ser dissolta el 1939 en acabar la Guerra Civil espanyola.
Enllaços externs
Fons de l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona
| Registres d'autoritat |
VIAF: 156931532
NDL: 00570903
|
sPA,s,Oxq1zC qw9XT4 GypAE7as mMbErtKJnvFKW0VHeZ tsyA2dJDsW dt,GuA m,1iYuM8To1
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
