Músculs interossis palmars





















































Infotaula taxonòmicaMúsculs interossis palmars

Gray429.png
Tres dels músculs interossis palmars de la mà esquerra.

Detalls
Llatí
musculi interossei palmares
Origen
En la cara externa del quart i cinquè metacarpians, cara interna del segon.[1]
Inserció
En la base de les falanges proximals.[1]
Irrigació
Artèria metacarpiana palmar de l'arc palmar profund.
Innervació
Nervi cubital.[1]
Accions
Addueix i flexiona les falanges proximals.[1]
Antagonista
Interossis dorsals.
Identificadors
TA
A04.6.02.067
FMA
37419 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray
p.465

Termes anatòmics dels músculs
Modifica les dades a Wikidata

Els músculs interossis palmars (musculi interossei palmares)
són tres petits músculs de la mà situats entre els ossos metacarpians i connectats a l'índex (II), l'anular (IV) i el menovell (V).[2] Són unipennats i més petits que els interossis dorsals de la mà.


Actuen com a adductors d'acció conjunta: flexió metacarpofalàngica amb extensió de les interfalàngiques i aproximació dels dits cap a la línia axial. Tots els músculs interossis de la mà estan innervats per una branca profunda del nervi cubital.[3]




Contingut






  • 1 Estructura


  • 2 Acció


  • 3 Variabilitat


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia





Estructura


Cada múscul interossi palmar sorgeix de tota la longitud de l'os metacarpià d'un dit, i està inserit en el costat de la base de la falange proximal i expansió extensora del tendó de l'extensor dels dits del mateix dit.


Hi ha tres interossis palmars:























Múscul Origen Inserció
Primer del costat cubital del segon metacarpià al mateix costat de la falange proximal del dit índex
Segon del costat radial del quart metacarpià a la mateixa banda del dit anular
Tercer del costat radial del cinquè metacarpià al mateix costat del dit petit



Secció transversal dels músculs de la mà.


Els músculs interossis palmars són unipennats. Cada dit té dos interossis, amb excepció del dit petit, en què l'abductor del menovell fa l'acció dels interossis dorsals.


Alguns textos consideren que el cap medial del flexor curt del menovell és un múscul interossi palmar. Aquest múscul es consideraria el primer múscul interossi palmar, i el nombre total d'interossis palmars seria de quatre.


S'insereixen a la base de la primera falange del dit, per la cara que no mira a l'eix de la mà (per la seva cara dorsal). Per tant, el primer dit no té cap interossi dorsal; el tercer dit té dos interossis dorsals; els altres (segon, quart i cinquè), en tenen un.



Acció


Els músculs interossis palmars addueixen els dits cap al dit mig. Això contrasta amb els interossis dorsals, que abdueixen els dits del dit mig. A més, com els interossis dorsals, flexiona els dits a nivell de les articulacions metacarpofalàngica i estenen els dits en l'articulació interfalàngica, assistint així als lumbricals.



Variabilitat


Aquest múscul, també anomenat múscul interossi palmar del polze, està present en més de 80% dels individus i ja va ser descrit per primera per Henle el 1858.[4] La seva presència ha sigut verificada per diverses investigacions posteriors tot i que alguns especialistes no l'esmenten o el consideren com a part de l'adductor del polze o del flexor curt del polze.[5]



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,3 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 5 abril 2014].


  2. ↑ Palastanga & Soames 2012, p. 92


  3. ↑ «Brachium to Hand Musculature». PTCentral. [Consulta: Desembre 2012].


  4. ↑ Henle 1858


  5. ↑ Susman, Nyati & Jassal 1999, Abstract and Table 1




Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.


Bibliografia





  • Austin, NM. «The Wrist and Hand Complex». A: Joint Structure and Function: A Comprehensive Analysis. 4a ed.. Filadèlfia: F. A. Davis Company, 2005. ISBN 0-8036-1191-9. 


  • Henle, J. Handbuch der Muskellehre des Menschen (en german). Braunschweig: Druck und Verlag von Friedrich Vieweg und Sohn, 1858. OCLC 11830096. 


  • Palastanga, N; Soames, R. Anatomy and Human Movement: Structure and Function. 6a ed., 2012. ISBN 978-0-7020-4053-5. 

  • Susman, RS; Nyati, L; Jassal, MS «Observations on the pollical palmar interosseous muscle (of Henle)». Anat Rec., 254, 2, febrer 1999, pàg. 159–65. DOI: 10.1002/(SICI)1097-0185(19990201)254:2<159::AID-AR1>3.0.CO;2-H. PMID: 9972800.










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more