Catepanat d'Itàlia
El Catepanat (o Catapanat) d'Itàlia va ser una província de l'Imperi bizantí que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern. Amalfi, Nàpols i Gaeta encara que al nord d'aquesta línia, estaven aliades a Constantinoble, en un principi, amb l'Exarcat de Ravenna, i quan l'últim exarca va desaparèixer el 751, el contacte amb els bizantins es realitzava a través del governant del Catepanat, el catepà.
Contingut
1 Història
2 Catapanes bizantins d'Itàlia
3 Referències
4 Vegeu també
5 Bibliografia
Història
L'any 876, els bizantins van reconquerir Bari als sarraïns i van crear la província o Thema de Longobardia Minor, governada per dos strategoi : un a Calàbria i un altre a Pulla. Aquest últim tenia la seva capital a Bari. El 999, el strategos de Bari va ser elevat a la dignitat de catepà (o patrici) d'Itàlia. El càrrec militar bizantí de katepanō vol dir "el suprem" en grec.
Alguns aventurers normands, en pelegrinatge al Santuari de Monte Sant'Angelo sul Gargano (al mont Sant'Angelo), van prestar les seves espases el 1017 a les ciutats llombardes de Pulla contra els bizantins. Entre 1016 i 1030 els normands eren simples mercenaris, servint tant a bizantins com a llombards en les seves guerres contra els musulmans o entre ells, i llavors el duc de Nàpols Sergi IV (governant hereditari del Ducat de Nàpols sota sobirania teòrica de Constantinoble), en instal·lar a Ranulf Drengot com a comte a la fortalesa d'Aversa el 1030, va donar als normands el seu primer territori a la Itàlia peninsular, des d'on va començar una conquesta organitzada del Catepanat.
El 1030 van arribar a la zona els germans Guillem i Drogo d'Hauteville, els dos fills majors de Tancred d'Hauteville (senyor de Cotentin), membre de la petita noblesa de Coutances a Normandia. Els dos es van unir a la campanya organitzada per arrencar la Pulla del poder de l'Imperi Bizantí, que pel 1040 havien perdut la major part de la província. Bari, la capital del Catepanat, va canviar de mans (abril de 1071) i els grecs van ser finalment expulsats de la Itàlia meridional pels normands, que van crear de les seves restes el Catepanat d'Itàlia,[1] unit després al regne de Sicília de la Casa d'Hauteville. Els bizantins van tornar breument a Bari per assetjar-lo el 1156.
El títol de catapà de Pulla i de Campània va ser restablert breument el 1166 en la persona de Gilbert de Gravina, per la seva cosina, la reina regent de Sicília Margarida de Navarra. el 1167, amb la seva autoritat com catepà, Gilbert va forçar a les tropes alemanyes del Sacre Imperi fora de Campània i va obligar a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic a aixecar el setge d'Ancona.
Catapanes bizantins d'Itàlia
999 - 1006 Gregori Tarcaniotes
1006 - 1008 Alexio Quifias
1008 - 1010 Joan Curcuas
1010 - 1016 Basili Mesardonites
1017 Lleó Tornikio Kontoleon
1017 - 1027 Basili Boioanes
1027 - 1029 Cristóbal Burgaris
1029 - 1031 Poto Argyro
1031 - 1033 Miguel Protospatario
1033 - 1038 Constantí Oposicions
1038 - 1039 Miguel Spondyles
1039 - 1040 Nicèfor Dukiano
1040 - 1041 Miguel Dukiano
1041 - 1042 Exaugusto Boioanes
1042 Synodiano
1042 Jorge Maniaces
1042 Pardo
1042 - 1045 Basilio Teodorocano
1045 - 1046 Eustaqui Palatino
1046 - 1049 Juan Rafael
1051 - 1057 Argiro
1060 - 1061 Miriarc
1061 - 1062 Maruli
1062 - 1064 siriana
1067 - 1069 Mabrica
Referències
↑ Procter, George. The History of Italy: From the Fall of the Western Empire to the Commencement of the Wars of the French Revolution (en anglès). vol.1. G. B. Whittaker, 1825, p. 119.
Vegeu també
- Guerres arabo-bizantines
- Conquesta normanda d'Itàlia Meridional
- Exarcat de Ravenna
- Exarcat d'Àfrica
- Imperi Bizantí
- Magna Grècia
- Normands
Bibliografia
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Gay, Jules. L'Itàlia meridional et l'empire Byzantine . Burt Franklin: New York, 1904.
Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130 . Longmans: London, 1967.
Coord.: 40° 43′ 52″ N, 16° 14′ 28″ E / 40.731009°N,16.241165°E / 40.731009; 16.241165