Llengües polinèsies
Multi tool use
| Distribució geogràfica | Polinèsia |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
llengua llengües humanes llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Llengües central polinèsies En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: Rapa Nui) | |
 | |
Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia. Està classificada com a part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.
Actualment, hi ha molts mots del mateix origen en les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.
Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el tahitià, samoà, tongalès, maori i hawaià. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.
Contingut
1 Components
2 Fonologia
3 Vocals
4 Consonants
5 Numerals i altre lèxic
5.1 Correspondències internes
6 Pronoms personals
7 Notes
8 Bibliografia
9 Referències
10 Enllaços externs
Components
| Llengües polinèsies |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonologia
És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.
Vocals
Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.
Consonants
Hi ha una major diferenciació en les consonants.
tongalès |
samoà |
pascuà |
tahitià |
maori de les illes Cook |
maori de Nova Zelanda |
hawaià |
|---|
Numerals i altre lèxic
| Significat |
un |
dos |
tres |
quatre |
cinc |
home |
mar |
tabú |
pop |
canoa |
entrar |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| tongà |
taha |
ua |
tolu |
fā |
nima |
taŋata |
tahi |
tapu |
feke |
vaka |
hū |
| samoà |
tasi |
lua |
tolu |
fā |
lima |
taŋata |
tai |
tapu |
feʔe |
vaʔa |
ulu |
| maori |
tahi |
rua |
toru |
ɸā |
rima |
taŋata |
tai |
tapu |
ɸeke |
waka |
uru |
| rapanui |
-tahi |
-rua |
-toru |
-ha |
-rima |
taŋata |
tai |
tapu |
heke |
vaka |
uru |
| rarotongà |
taʔi |
rua |
toru |
ʔā |
rima |
taŋata |
tai |
tapu |
ʔeke |
vaka |
uru |
| hawaià |
kahi |
lua |
kolu |
hā |
lima |
kanaka |
kai |
kapu |
heʔe |
waʔa |
ulu |
Correspondències internes
| Tongalès |
Niueà |
Samoà |
Sikaiana |
Takuu |
Rapanui |
Tahitià |
Rarotongà |
Māori |
Nord Marquesà |
Sud Marquesà |
Hawaià |
Mangarevà |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
cel |
/laŋi/ |
/laŋi/ |
/laŋi/ |
/lani/ |
/ɾani/ |
/ɾaŋi/ |
/ɾaʔi/ |
/ɾaŋi/ |
/ɾaŋi/ |
/ʔaki/ |
/ʔani/ |
/lani/ |
/ɾaŋi/ |
vent del nord |
/tokelau/ |
/tokelau/ |
/toʔelau/ |
/tokelau/ |
/tokoɾau/ |
/tokeɾau/ |
/toʔeɾau/ |
/tokeɾau/ |
/tokeɾau/ |
/tokoʔau/ |
/tokoʔau/ |
/koʔolau/ |
/tokeɾau/ |
dona |
/fefine/ |
/fifine/ |
/fafine/ |
/hahine/ |
/ffine/ |
/vahine/ |
/vaʔine/ |
/wahine/ |
/vehine/ |
/vehine/ |
/wahine/ |
/veine/ |
|
casa |
/fale/ |
/fale/ |
/fale/ |
/hale/ |
/faɾe/ |
/haɾe/ |
/faɾe/ |
/ʔaɾe/ |
/ɸaɾe/ |
/haʔe/ |
/haʔe/ |
/hale/ |
/faɾe/ |
parent |
/motuʔa/ |
/motua/ |
/matua/ |
/maatua/ |
/matuʔa/ |
/metua/ |
/metua/ |
/matua/ |
/motua/ |
/motua/ |
/makua/ |
/matua/ |
Pronoms personals
En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, Dual i plural. Per exemple, en māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells, 3 o més).
Notes
Bibliografia
Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. Harvard University: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the New York Public Library: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the University of Michigan: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
Edward Tregear. A Paumotuan dictionary with Polynesian comparatives. the University of California: Whitcombe & Tombs Limited, 1895, p. 76 [Consulta: 21 juliol 2011].
Referències
- Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.- Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
- Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
- Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües polinèsies |
Ethnologue family tree.
m6,KAjA,Qz,M88E2l4R
