Coll de Nargó
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Catalunya | ||||
Vegueria | Alt Pirineu i Aran | ||||
Comarca | Alt Urgell | ||||
Població | |||||
Total | 549 (2018) | ||||
• Densitat | 3,63 hab/km² | ||||
Llar | 58 (1553) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 151,4 km² | ||||
Altitud | 573 m | ||||
Limita amb | Abella de la Conca Cabó Organyà Fígols i Alinyà Oliana Peramola la Baronia de Rialb Isona i Conca Dellà | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25793 | ||||
Zona horària | UTC+01:00 | ||||
Codi de municipi INE | 25077 | ||||
Codi territorial IDESCAT | 250772 | ||||
Altres | |||||
Lloc web | Lloc web oficial | ||||
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Coll de Nargó | 463 |
Gavarra | 26 |
Masies de Nargó, les | 30 |
Montanissell | 28 |
Sallent de Nargó | 38 |
Valldarques | 15 |
Font: Municat |
Contingut
1 Situació
2 Història
3 Economia
4 Llocs d'interès
5 Política
5.1 Eleccions Municipals de 2015 al municipi Fígols i Alinyà
5.1.1 Llista d'alcaldes del municipi de Coll de Nargó
5.2 Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 al municipi de Coll de Nargó
6 Demografia
7 Referències
8 Vegeu també
9 Bibliografia
10 Enllaços externs
Situació
Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.
Història
El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.
Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.
El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.[1]
Economia
La seva economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i d'indústria làctica. Alguns dels seus habitants complementen els seus ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones.
Llocs d'interès
- Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle X o principi del segle XI, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
- A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
- A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Serni. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle XVII durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.
Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu.[2]
Museu dels Raiers de Coll de Nargó.
Política
Eleccions Municipals de 2015 al municipi Fígols i Alinyà
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
---|---|---|---|---|---|
ERC-AM | Martí Riera i Rovira | 218 | 5 | 64,31 | |
CiU | Ernest Garcia Ferràs | 114 | 2 | 33,63 | |
Total | 332 | 7 |
Llista d'alcaldes del municipi de Coll de Nargó
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979 - 1983 | Josep Maria Solà i Solà | independent | 17/04/1979 | -- |
1983 - 1987 | Josep Maria Solà i Solà | 23/05/1983 | -- | |
1987 - 1991 | Josep Maria Solà i Solà | 30/06/1987 | -- | |
1991 - 1995 | Josep Maria Solà i Solà | 15/06/1991 | -- | |
1995 - 1999 | Josep Maria Solà i Solà | 17/06/1995 | -- | |
1999 - 2003 | Josep Maria Solà i Solà | 03/07/1999 | -- | |
2003 - 2007 | Josep Miquel Duró i Batalla | 14/06/2003 | -- | |
2007 - 2011 | Benito Fité i Vergé | 16/06/2007 | -- | |
2011 - 2015 | Benito Fité i Vergé | 11/06/2011 | -- | |
Des de 2015 | Martí Riera Rovira | 13/06/2015 | -- |
Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 al municipi de Coll de Nargó
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
---|---|---|---|---|---|
JxSí | Josep Maria Forné i Febrer | 236 | 10 | 67,01 | |
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent | Ramon Usall i Santa | 39 | 1 | 11,24 | |
Ciutadans | Jorge Soler | 17 | 2 | 4,90 | |
Unió Democràtica de Catalunya | Josep Maria Pelegrí i Aixut | 17 | 0 | 4,90 | |
Partit dels Socialistes de Catalunya | Òscar Ordeig | 15 | 1 | 4,32 | |
PPC | Marisa Xandri Pujol | 13 | 1 | 3,75 | |
Catalunya Sí que es Pot | Sara Vilà | 8 | 0 | 2,31 | |
Altres | 2 | 0,58 | |||
Vots en blanc | 0 | 0 | |||
Vots nuls | 0 | 0 | |||
Total | 347 | 75,38 |
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.
Referències
↑ Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 24-26. ISBN 9788415695042.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 53. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també
- Urgellet
- Camí del Grau (Carreu)
- Grau de Queralt
- Escuts i banderes de l'Alt Urgell
Bibliografia
Volum 5. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5433-4.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coll de Nargó |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Dades generals des de Lleida
- Dades generals des del consell comarcal
- Dades generals des de la Generalitat
- Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Raiers de Coll de Nargó