Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 - Ciclisme en ruta masculí
←
Ciclisme en ruta masculí Rio de Janeiro 2016 →
Detalls de la cursa
Data
6 d'agost de 2016
Distància
241,5 km
País
Brasil
Inscrits
144 ciclistes de 62 nacions
Palmarès
Vencedor
Greg Van Avermaet (BEL)
Temps del vencedor
6h 10' 05"
Segon
Jakob Fuglsang (DEN)
Tercer
Rafał Majka (POL)
Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
Ciclisme en ruta
Ruta
homes
dones
Contrarellotge
homes
dones
Ciclisme en pista
Velocitat individual
homes
dones
Velocitat per equips
homes
dones
Persecució per equips
homes
dones
Keirin
homes
dones
Òmnium
homes
dones
Ciclisme de muntanya
Ciclisme de muntanya
homes
dones
BMX
BMX
homes
dones
< 2012
2020 >
La prova de Ciclisme en ruta masculí dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 es disputà el 6 d'agost amb sortida i final al Fort de Copacabana.
La cursa va ser guanyada pel belga Greg Van Avermaet, seguit pel danès Jakob Fuglsang, que va guanyar la medalla de plata i el polonès Rafał Majka, que guanyà el bronze.[1]
Contingut
1Recorregut
2Qualificació
3La Cursa
4Medallistes
5Classificació final
6Referències
7Enllaços externs
Recorregut
La cursa va tenir 241,6 km. Començant al Fort de Copacabana,[2] el gran grup es va dirigir a l'oest passant a través d'Ipanema, Barra, i les platges de la Reserva Maripendi a través de la carretera de la costa que condueix als 24,8 quilòmetres de circuit en bucle de Grumari.[3] Després de quatre voltes del sector Grumari (99,2 km dels 241,5 km), la cursa torna cap a l'est a través de la mateixa carretera de la costa per entrar als 25,7 quilòmetres del bucle del Circuit Vista Chinesa a Gávea durant tres voltes (77,1 quilòmetres dels 241,5 km) abans d'acabar de nou al Fort de Copacabana [4][5]
Cursa olímpica masculína: 241.5 km
Circuit de Grumari: 24.8 km
Circuit Vista Chinesa: 25.7 km
Qualificació
Els cinc països millor classificats en la classificació final de l'UCI World Tour 2015 tenen dret a tenir cinc corredors per representar al seu país. Aquests cinc països eren: Espanya, Itàlia, Colòmbia, Gran Bretanya i Bèlgica.
Els següents deu països (6 al 15) en les posicions finals de l'UCI World Tour 2015 poden incloure de quatre corredors per representar al seu país. Aquests cinc països eren: França, els Països Baixos, Austràlia, Alemanya, Noruega, Polònia, Portugal, la República Txeca i Eslovènia i Suïssa.
Els altres cinc primers països de l'UCI Europa Tour - Ucraïna, Rússia, Dinamarca - a més del Canadà i Argentina (els dos primers de la UCI Amèrica Tour), Iran (primer de l'UCI Àsia Tour) i el Marroc (primer de l'UCI Àfrica Tour) podien alinear tres corredors. Els altres països representats a la cursa podien tenir un o dos ciclistes, per formar un grup a la sortida de 144 participants.
La Cursa
Medallistes
Or
Plata
Bronze
Greg Van Avermaet (BEL)
Jakob Fuglsang (DEN)
Rafał Majka (POL)
Classificació final
Pos.
Ciclista
Temps
Greg Van Avermaet (BEL)
6h 10' 05"
Jakob Fuglsang (DEN)
m.t.
Rafał Majka (POL)
+ 5"
4
Julian Alaphilippe (FRA)
+ 22"
5
Joaquim Rodríguez (ESP)
m.t.
6
Fabio Aru (ITA)
m.t.
7
Louis Meintjes (RSA)
m.t.
8
Andrey Zeits (KAZ)
+ 25"
9
Tanel Kangert (EST)
+ 1' 47"
10
Rui Costa (POR)
+ 2' 29"
Classificació Final (11–63)
11
Geraint Thomas (GBR)
m.t.
12
Chris Froome (GBR)
+ 2' 58"
13
Dan Martin (IRL)
m.t.
14
Emanuel Buchmann (GER)
m.t.
15
Adam Yates (GBR)
+ 3' 03"
16
Brent Bookwalter (USA)
+ 3' 31"
17
Bauke Mollema (NED)
m.t.
18
Kristijan Đurasek (CRO)
m.t.
19
Sébastien Reichenbach (SUI)
m.t.
20
Fränk Schleck (LUX)
m.t.
21
Esteban Chaves (COL)
+ 3' 34"
22
Serge Pauwels (BEL)
+ 6' 12"
23
Alexis Vuillermoz (FRA)
m.t.
24
Romain Bardet (FRA)
m.t.
25
Simon Clarke (AUS)
m.t.
26
Primož Roglič (SVN)
+ 9' 38"
27
Yukiya Arashiro (JPN)
m.t.
28
Daryl Impey (RSA)
m.t.
29
Nicolas Roche (IRL)
m.t..
30
Alejandro Valverde (ESP)
m.t.
31
Sergey Chernetskiy (RUS)
m.t.
32
Christopher Juul-Jensen (DEN)
m.t.
33
George Bennett (NZL)
+ 11' 49"
34
Fabian Cancellara (SUI)
m.t.
35
Ramūnas Navardauskas (LTU)
+ 12' 18"
36
André Cardoso (POR)
m.t.
37
Eduardo Sepúlveda (ARG)
m.t.
38
Pavel Kochetkov (RUS)
m.t.
39
Steven Kruijswijk (NED)
m.t.
40
Damiano Caruso (ITA)
m.t.
41
Andriy Hrivko (UKR)
+ 13' 18"
42
Philippe Gilbert (BEL)
m.t.
43
Daniel Teklehaimanot (ERI)
+ 19' 20"
44
Georg Preidler (AUT)
+ 19' 37"
45
Patrik Tybor (SVK)
+ 20' 00"
46
Aleksejs Saramotins (LAT)
m.t.
47
Anass Aït El Abdia (MAR)
m.t.
48
Lars Petter Nordhaug (NOR)
m.t.
49
Kanstantsin Sivtsov (BLR)
m.t.
50
Vegard Stake Laengen (NOR)
m.t.
51
Ioannis Tamouridis (GRE)
m.t.
52
Jan Polanc (SVN)
m.t.
53
José Mendes (POR)
m.t.
54
Andrey Amador (CRI)
m.t.
55
Michael Woods (CAN)
m.t.
56
Michał Gołaś (POL)
m.t.
57
Simon Špilak (SVN)
m.t.
58
Petr Vakoč (CZE)
m.t.
59
Toms Skujiņš (LAT)
m.t.
60
Chris Anker Sørensen (DEN)
m.t.
61
Bakhtiyar Kozhatayev (KAZ)
m.t.
62
Michał Kwiatkowski (POL)
m.t.
63
Alessandro De Marchi (ITA)
+ 20' 05"
Fora de temps
–
Murilo Fischer (BRA)
+ 31' 47"
–
Ignatas Konovalovas (LTU)
m.t.
Abandonen
–
Jonathan Castroviejo (ESP)
DNF
–
Imanol Erviti (ESP)
DNF
–
Ion Izagirre (ESP)
DNF
–
Sergio Henao (COL)
DNF
–
Miguel Ángel López (COL)
DNF
–
Jarlinson Pantano (COL)
DNF
–
Rigoberto Urán (COL)
DNF
–
Warren Barguil (FRA)
DNF
–
Steve Cummings (GBR)
DNF
–
Ian Stannard (GBR)
DNF
–
Rohan Dennis (AUS)
DNF
–
Scott Bowden (AUS)
DNF
–
Richie Porte (AUS)
DNF
–
Laurens De Plus (BEL)
DNF
–
Tim Wellens (BEL)
DNF
–
Tom Dumoulin (NED)
DNF
–
Wout Poels (NED)
DNF
–
Vincenzo Nibali (ITA)
DNF
–
Diego Rosa (ITA)
DNF
–
Michael Albasini (SUI)
DNF
–
Steve Morabito (SUI)
DNF
–
Simon Geschke (GER)
DNF
–
Maximilian Levy (GER)
DNF
–
Tony Martin (GER)
DNF
–
Edvald Boasson Hagen (NOR)
DNF
–
Sven Erik Bystrøm (NOR)
DNF
–
Maciej Bodnar (POL)
DNF
–
Jan Bárta (CZE)
DNF
–
Leopold König (CZE)
DNF
–
Zdeněk Štybar (CZE)
DNF
–
Denys Kostyuk (UKR)
DNF
–
Andriy Khripta (UKR)
DNF
–
Matej Mohorič (SVN)
DNF
–
Ghader Mizbani (IRN)
DNF
–
Arvin Moazemi (IRN)
DNF
–
Samad Pourseyedi (IRN)
DNF
–
Nelson Oliveira (POR)
DNF
–
Abderrahmane Mansouri (ALG)
DNF
–
Youcef Reguigui (ALG)
DNF
–
Stefan Denifl (AUT)
DNF
–
Soufiane Haddi (MAR)
DNF
–
Mouhssine Lahsaini (MAR)
DNF
–
Taylor Phinney (USA)
DNF
–
Rein Taaramäe (EST)
DNF
–
Zac Williams (NZL)
DNF
–
Antoine Duchesne (CAN)
DNF
–
Hugo Houle (CAN)
DNF
–
Vasil Kiryienka (BLR)
DNF
–
Kohei Uchima (JPN)
DNF
–
Kim Ok-cheol (KOR)
DNF
–
Seo Joon-yong (KOR)
DNF
–
Jonathan Monsalve (VEN)
DNF
–
Miguel Ubeto (VEN)
DNF
–
Matija Kvasina (CRO)
DNF
–
Daniel Díaz (ARG)
DNF
–
Maximiliano Richeze (ARG)
DNF
–
Cheung King Lok (HKG)
DNF
–
José Luis Rodríguez Aguilar (CHI)
DNF
–
Adrien Niyonshuti (RWA)
DNF
–
Maksym Averin (AZE)
DNF
–
Serghei Țvetcov (ROM)
DNF
–
Luis Lemus (MEX)
DNF
–
Onur Balkan (TUR)
DNF
–
Ahmet Örken (TUR)
DNF
–
Kléber Ramos (BRA)
DNF
–
Ali Nouisri (TUN)
DNF
–
Stefan Hristov (BUL)
DNF
–
Manuel Rodas (GUA)
DNF
–
Byron Guamá (ECU)
DNF
–
Ivan Stević (SRB)
DNF
–
Tsgabu Grmay (ETH)
DNF
–
Diego Milán (DOM)
DNF
–
Dan Craven (NAM)
DNF
–
Óscar Soliz (BOL)
DNF
–
Qëndrim Guri (KOS)
DNF
–
Brian Babilonia (PUR)
DNF
–
Yousif Mirza (UAE)
DNF
–
Ariya Phounsavath (LAO)
DNF
–
Alexey Kurbatov (RUS)
DNF
Referències
↑ «Van Avermaet es penja l'or en ciclisme en ruta i el "Purito" Rodríguez acaba cinquè». ccma.cat, 07-08-2016 [Consulta: 7 agost 2016].
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...