Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 - Ciclisme en ruta masculí
←
Ciclisme en ruta masculí Rio de Janeiro 2016 →
Detalls de la cursa
Data
6 d'agost de 2016
Distància
241,5 km
País
Brasil
Inscrits
144 ciclistes de 62 nacions
Palmarès
Vencedor
Greg Van Avermaet (BEL)
Temps del vencedor
6h 10' 05"
Segon
Jakob Fuglsang (DEN)
Tercer
Rafał Majka (POL)
Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
Ciclisme en ruta
Ruta
homes
dones
Contrarellotge
homes
dones
Ciclisme en pista
Velocitat individual
homes
dones
Velocitat per equips
homes
dones
Persecució per equips
homes
dones
Keirin
homes
dones
Òmnium
homes
dones
Ciclisme de muntanya
Ciclisme de muntanya
homes
dones
BMX
BMX
homes
dones
< 2012
2020 >
La prova de Ciclisme en ruta masculí dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 es disputà el 6 d'agost amb sortida i final al Fort de Copacabana.
La cursa va ser guanyada pel belga Greg Van Avermaet, seguit pel danès Jakob Fuglsang, que va guanyar la medalla de plata i el polonès Rafał Majka, que guanyà el bronze.[1]
Contingut
1Recorregut
2Qualificació
3La Cursa
4Medallistes
5Classificació final
6Referències
7Enllaços externs
Recorregut
La cursa va tenir 241,6 km. Començant al Fort de Copacabana,[2] el gran grup es va dirigir a l'oest passant a través d'Ipanema, Barra, i les platges de la Reserva Maripendi a través de la carretera de la costa que condueix als 24,8 quilòmetres de circuit en bucle de Grumari.[3] Després de quatre voltes del sector Grumari (99,2 km dels 241,5 km), la cursa torna cap a l'est a través de la mateixa carretera de la costa per entrar als 25,7 quilòmetres del bucle del Circuit Vista Chinesa a Gávea durant tres voltes (77,1 quilòmetres dels 241,5 km) abans d'acabar de nou al Fort de Copacabana [4][5]
Cursa olímpica masculína: 241.5 km
Circuit de Grumari: 24.8 km
Circuit Vista Chinesa: 25.7 km
Qualificació
Els cinc països millor classificats en la classificació final de l'UCI World Tour 2015 tenen dret a tenir cinc corredors per representar al seu país. Aquests cinc països eren: Espanya, Itàlia, Colòmbia, Gran Bretanya i Bèlgica.
Els següents deu països (6 al 15) en les posicions finals de l'UCI World Tour 2015 poden incloure de quatre corredors per representar al seu país. Aquests cinc països eren: França, els Països Baixos, Austràlia, Alemanya, Noruega, Polònia, Portugal, la República Txeca i Eslovènia i Suïssa.
Els altres cinc primers països de l'UCI Europa Tour - Ucraïna, Rússia, Dinamarca - a més del Canadà i Argentina (els dos primers de la UCI Amèrica Tour), Iran (primer de l'UCI Àsia Tour) i el Marroc (primer de l'UCI Àfrica Tour) podien alinear tres corredors. Els altres països representats a la cursa podien tenir un o dos ciclistes, per formar un grup a la sortida de 144 participants.
La Cursa
Medallistes
Or
Plata
Bronze
Greg Van Avermaet (BEL)
Jakob Fuglsang (DEN)
Rafał Majka (POL)
Classificació final
Pos.
Ciclista
Temps
Greg Van Avermaet (BEL)
6h 10' 05"
Jakob Fuglsang (DEN)
m.t.
Rafał Majka (POL)
+ 5"
4
Julian Alaphilippe (FRA)
+ 22"
5
Joaquim Rodríguez (ESP)
m.t.
6
Fabio Aru (ITA)
m.t.
7
Louis Meintjes (RSA)
m.t.
8
Andrey Zeits (KAZ)
+ 25"
9
Tanel Kangert (EST)
+ 1' 47"
10
Rui Costa (POR)
+ 2' 29"
Classificació Final (11–63)
11
Geraint Thomas (GBR)
m.t.
12
Chris Froome (GBR)
+ 2' 58"
13
Dan Martin (IRL)
m.t.
14
Emanuel Buchmann (GER)
m.t.
15
Adam Yates (GBR)
+ 3' 03"
16
Brent Bookwalter (USA)
+ 3' 31"
17
Bauke Mollema (NED)
m.t.
18
Kristijan Đurasek (CRO)
m.t.
19
Sébastien Reichenbach (SUI)
m.t.
20
Fränk Schleck (LUX)
m.t.
21
Esteban Chaves (COL)
+ 3' 34"
22
Serge Pauwels (BEL)
+ 6' 12"
23
Alexis Vuillermoz (FRA)
m.t.
24
Romain Bardet (FRA)
m.t.
25
Simon Clarke (AUS)
m.t.
26
Primož Roglič (SVN)
+ 9' 38"
27
Yukiya Arashiro (JPN)
m.t.
28
Daryl Impey (RSA)
m.t.
29
Nicolas Roche (IRL)
m.t..
30
Alejandro Valverde (ESP)
m.t.
31
Sergey Chernetskiy (RUS)
m.t.
32
Christopher Juul-Jensen (DEN)
m.t.
33
George Bennett (NZL)
+ 11' 49"
34
Fabian Cancellara (SUI)
m.t.
35
Ramūnas Navardauskas (LTU)
+ 12' 18"
36
André Cardoso (POR)
m.t.
37
Eduardo Sepúlveda (ARG)
m.t.
38
Pavel Kochetkov (RUS)
m.t.
39
Steven Kruijswijk (NED)
m.t.
40
Damiano Caruso (ITA)
m.t.
41
Andriy Hrivko (UKR)
+ 13' 18"
42
Philippe Gilbert (BEL)
m.t.
43
Daniel Teklehaimanot (ERI)
+ 19' 20"
44
Georg Preidler (AUT)
+ 19' 37"
45
Patrik Tybor (SVK)
+ 20' 00"
46
Aleksejs Saramotins (LAT)
m.t.
47
Anass Aït El Abdia (MAR)
m.t.
48
Lars Petter Nordhaug (NOR)
m.t.
49
Kanstantsin Sivtsov (BLR)
m.t.
50
Vegard Stake Laengen (NOR)
m.t.
51
Ioannis Tamouridis (GRE)
m.t.
52
Jan Polanc (SVN)
m.t.
53
José Mendes (POR)
m.t.
54
Andrey Amador (CRI)
m.t.
55
Michael Woods (CAN)
m.t.
56
Michał Gołaś (POL)
m.t.
57
Simon Špilak (SVN)
m.t.
58
Petr Vakoč (CZE)
m.t.
59
Toms Skujiņš (LAT)
m.t.
60
Chris Anker Sørensen (DEN)
m.t.
61
Bakhtiyar Kozhatayev (KAZ)
m.t.
62
Michał Kwiatkowski (POL)
m.t.
63
Alessandro De Marchi (ITA)
+ 20' 05"
Fora de temps
–
Murilo Fischer (BRA)
+ 31' 47"
–
Ignatas Konovalovas (LTU)
m.t.
Abandonen
–
Jonathan Castroviejo (ESP)
DNF
–
Imanol Erviti (ESP)
DNF
–
Ion Izagirre (ESP)
DNF
–
Sergio Henao (COL)
DNF
–
Miguel Ángel López (COL)
DNF
–
Jarlinson Pantano (COL)
DNF
–
Rigoberto Urán (COL)
DNF
–
Warren Barguil (FRA)
DNF
–
Steve Cummings (GBR)
DNF
–
Ian Stannard (GBR)
DNF
–
Rohan Dennis (AUS)
DNF
–
Scott Bowden (AUS)
DNF
–
Richie Porte (AUS)
DNF
–
Laurens De Plus (BEL)
DNF
–
Tim Wellens (BEL)
DNF
–
Tom Dumoulin (NED)
DNF
–
Wout Poels (NED)
DNF
–
Vincenzo Nibali (ITA)
DNF
–
Diego Rosa (ITA)
DNF
–
Michael Albasini (SUI)
DNF
–
Steve Morabito (SUI)
DNF
–
Simon Geschke (GER)
DNF
–
Maximilian Levy (GER)
DNF
–
Tony Martin (GER)
DNF
–
Edvald Boasson Hagen (NOR)
DNF
–
Sven Erik Bystrøm (NOR)
DNF
–
Maciej Bodnar (POL)
DNF
–
Jan Bárta (CZE)
DNF
–
Leopold König (CZE)
DNF
–
Zdeněk Štybar (CZE)
DNF
–
Denys Kostyuk (UKR)
DNF
–
Andriy Khripta (UKR)
DNF
–
Matej Mohorič (SVN)
DNF
–
Ghader Mizbani (IRN)
DNF
–
Arvin Moazemi (IRN)
DNF
–
Samad Pourseyedi (IRN)
DNF
–
Nelson Oliveira (POR)
DNF
–
Abderrahmane Mansouri (ALG)
DNF
–
Youcef Reguigui (ALG)
DNF
–
Stefan Denifl (AUT)
DNF
–
Soufiane Haddi (MAR)
DNF
–
Mouhssine Lahsaini (MAR)
DNF
–
Taylor Phinney (USA)
DNF
–
Rein Taaramäe (EST)
DNF
–
Zac Williams (NZL)
DNF
–
Antoine Duchesne (CAN)
DNF
–
Hugo Houle (CAN)
DNF
–
Vasil Kiryienka (BLR)
DNF
–
Kohei Uchima (JPN)
DNF
–
Kim Ok-cheol (KOR)
DNF
–
Seo Joon-yong (KOR)
DNF
–
Jonathan Monsalve (VEN)
DNF
–
Miguel Ubeto (VEN)
DNF
–
Matija Kvasina (CRO)
DNF
–
Daniel Díaz (ARG)
DNF
–
Maximiliano Richeze (ARG)
DNF
–
Cheung King Lok (HKG)
DNF
–
José Luis Rodríguez Aguilar (CHI)
DNF
–
Adrien Niyonshuti (RWA)
DNF
–
Maksym Averin (AZE)
DNF
–
Serghei Țvetcov (ROM)
DNF
–
Luis Lemus (MEX)
DNF
–
Onur Balkan (TUR)
DNF
–
Ahmet Örken (TUR)
DNF
–
Kléber Ramos (BRA)
DNF
–
Ali Nouisri (TUN)
DNF
–
Stefan Hristov (BUL)
DNF
–
Manuel Rodas (GUA)
DNF
–
Byron Guamá (ECU)
DNF
–
Ivan Stević (SRB)
DNF
–
Tsgabu Grmay (ETH)
DNF
–
Diego Milán (DOM)
DNF
–
Dan Craven (NAM)
DNF
–
Óscar Soliz (BOL)
DNF
–
Qëndrim Guri (KOS)
DNF
–
Brian Babilonia (PUR)
DNF
–
Yousif Mirza (UAE)
DNF
–
Ariya Phounsavath (LAO)
DNF
–
Alexey Kurbatov (RUS)
DNF
Referències
↑ «Van Avermaet es penja l'or en ciclisme en ruta i el "Purito" Rodríguez acaba cinquè». ccma.cat, 07-08-2016 [Consulta: 7 agost 2016].
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...