Conjunt Psiquiàtric (Sant Boi de Llobregat)
Multi tool use
Conjunt Psiquiàtric |
|---|
|
| Dades |
|---|
| Característiques |
|---|
| Estil arquitectònic |
Eclecticisme, historicisme |
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
|
| Estat |
Espanya |
| Autonomia |
Catalunya |
| Vegueria |
Àmbit Metropolità de Barcelona |
| Comarca |
Baix Llobregat |
| Municipi |
Sant Boi de Llobregat |
| Localització |
C. Dr. Pujadas - c. Benito Menni. Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) |
|
41° 21′ 03″ N, 2° 02′ 14″ E / 41.350872°N,2.037143°E / 41.350872; 2.037143Coord.: 41° 21′ 03″ N, 2° 02′ 14″ E / 41.350872°N,2.037143°E / 41.350872; 2.037143
|
|
|
| IPA |
|---|
| Identificador |
IPAC: 19045
|
|
|
 |
Conjunt Psiquiàtric és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Es tracta d'un conjunt de difícil catalogació global per la seva amplitud en el temps. Conserva de l'antic convent dels servites l'església de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil renaixentista, si bé té un afegitó al campanar, del segle XIX. Immediatament després, en la cronologia, cal esmentar el pavelló d'homes, d'estil historicista neobarroc amb la seva façana d'estucs imitant carreus i les fortes balconades de pedra amb florons. També és de la mateixa època la tanca del pati, amb pilastres de maó vist i ornamentació de motius bàquics.[1]
A les primeries del segle XX es va construir l'església neogòtica del pavelló d'homes i es van construir i reformar els pavellons noucentistes. Més enllà del 1950 es va ampliar el conjunt amb els nous serveis que s'han convertit en el Psiquiàtric femení, a l'altra banda del carrer Benito Menni.[1]
Història
L'any 1850 es creà a Sant Boi el convent caputxí de la Visitació (o Elisabet), un dels primers de l'orde al país. La seva estada però va ser curta i l'any 1596 marxà l'orde i passà a mans de Joan Cardona, immediatament s'instal·laren els servites.[1]
A la Guerra de la Independència fou incendiat el convent, quedant només algunes restes i l'església renaixentista. Els servites continuaren allà fins a la seva exclaustració (1835). Pocs anys després (1853), el Dr. Pujades, foragitat de la casa del carrer Canuda, s'hi presentà amb dotze malalts i creà el que es convertí en l'actual manicomi, anomenat al principi Institut Frenopàtic. El procés de millora i creixement fou ràpid. El 1854 s'inaugurà el nou pavelló d'homes i immediatament es construí el de dones. El 1913 es començaren les obres de l'església del psiquiàtric masculí i el 1953 es van reformar i ampliar alguns pavellons. Posteriorment, el psiquiàtric fou de caràcter provincial.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conjunt Psiquiàtric
|
↑ 1,01,11,21,3 «Conjunt Psiquiàtric». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2016].
Yd qOGe6UoW 6 Z2c4ZD9TVQFkV qSCImQlyS94Hkr7RdM,Ja2jcc
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
