Juan Zambudio Velasco 21 de novembre de 1922 La Alquería, Espanya
Mort
21 de gener de 2004(2004-01-21) (als 82 anys) Igualada, Catalunya
Alçària
183 centimetres (1,83 m)
Activitat
Ocupació
Futbolista i entrenador de futbol
Esport
futbol
Posició a l'equip
Porter
Clubs juvenils
CF Mollet
Clubs professionals
Anys
Equip
1940-1942
CF Mollet
1942-1956
FC Barcelona
168
(0)
1955-1956
→ CE Sabadell (cedit)
1957-1958
CE Mercantil
1958
CE Sabadell
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1949
Espanya B
1
(0)
1944-1948
Catalunya
2
(0)
Equips entrenats
1958-1959
CE Sabadell
1960
CE Sabadell
1962-1963
CE L'Hospitalet
1963-1964
CE Europa
1964-1967
UE Sants
1968
EC Granollers
Juan Zambudio Velasco, més conegut com a Velasco, (La Alquería, Jumilla, 14 de novembre de 1922 - Igualada, 21 de gener de 2004), fou un porter de futbol murcià que desenvolupà gran part de la seva carrera al Futbol Club Barcelona.[1]
Contingut
1Biografia
2Clubs
3Palmarés
3.1Campionats nacionals
3.2Campionats internacionals
3.3Títols individuals
4Referències
Biografia
Després dels seus inicis futbolístics al CF Mollet, l'any 1942 fitxà pel FC Barcelona, on defensaria la seva porteria fins al 1954, aconseguint diversos títols com 5 Lligues, 3 Copes del Generalísimo, 3 Copes Eva Duarte i 2 Copes Llatines. En el pla personal, la temporada 1947/48 guanyà el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la categoria.[1][2]
Una lesió ocular l'apartà de la titularitat blaugrana i, un cop recuperat, no aconseguí recuperar el lloc, defensat aleshores ja per Antoni Ramallets, de manera que el 1954 decidí fitxar pel CE Sabadell FC, on es retirà un any més tard i on posteriorment en fou entrenador.[1][2]
Mai arribà a debutar amb la selecció de futbol d'Espanya, si bé si que disputà en una ocasió un partit amb la Selecció B.[1][2]
↑ 2,02,12,22,32,42,5Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Catalunya
