Kobar










































Infotaula de geografia políticaKobar

كوبر‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎

CentralKobar6741.jpg


Localització







31° 59′ 20″ N, 35° 09′ 33″ E / 31.988905555556°N,35.159094444444°E / 31.988905555556; 35.159094444444


País
Cisjordània Palestina

Vila
Població
Total
4.705 hab. (2016)
• Densitat
485,05 hab/km²
Geografia
Superfície
9,7 km²
Altitud
640 m
Organització política
Governació
Ramal·lah i al-Bireh
Modifica les dades a Wikidata

Kobar—en àrab ‎‎‎‎‎‎‎‎كوبر‎‎, Kūbar— és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 13 km al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia una població de 4.705 habitants en 2016.[1] Limita amb Burham a l'est, Jibiya i Umm Safa al nord, al-Ittihad a l'oest, i al-Zaitounah i Bir Zeit al sud. Kobar es troba a 670 metres sobre el nivell del mar amb unes pluges anuals de 669.8 mm. La temperatura mitjana anual és de 16º C i la mitjana d'humitat anual és aproximadament del 61%.




Contingut






  • 1 Història


    • 1.1 Època otomana


    • 1.2 Època del Mandat Britànic


    • 1.3 Després de 1948




  • 2 Persones notables


  • 3 Agermanaments


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia


  • 6 Enllaços externs





Història


Segons el Consell del Poble de Kobar, el nom Kobar significa «el lloc on es trobava el guix» pel fet que hi havia abundants dipòsits de guix.[2] S'hi ha trobat terrissa de l'Edat de Ferro, persa, hel·lenística, bizantina, croada-aiúbida, mameluca ​i del primer període otomà. Els pots més antics es van trobar a les vessants nord i sud del poble, mentre que els pots bizantins es trobaven al costat oest..[3]



Època otomana


Kobar, com la resta de Palestina, fou incorporada a l'Imperi otomà en 1517, i en el cens de 1596 la vila era situada a la nàhiya d'al-Quds, al liwà homònim. La població era de 31 llars, totes musulmanes. Pagaven impostos sobre blat, ordi, vinyes, fruiters, ingressos ocasionals, cabres i/o rusc..[4]


En 1863 l'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila. Va assenyalar que tenia 600 habitants i una mesquita dedicada a un xeic Ahmed.[5] Una llista de pobles otomans de prop de 1870 va mostrar Kobar amb una població de 220, en 48 cases, encara que el recompte de població només va incloure homes.[6][7]


En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la va descriure com «un petit poble en un turó, amb tombes tallades en roca i un tanc envoltat d'olives.»[8]


El 1896 es va estimar que la població de Kubar era d'unes 444 persones.[9]



Època del Mandat Britànic


En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Kobar era de 447 habitants, tres cristians i la resta musulmans.[10] Aquests es van incrementar en el cens de 1931 a 546, tots musulmans, en 122 cases.[11]


En 1945 la població era de 610 musulmans,[12] amb una àrea de terra de 9,678 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[13] D'aquests 3,512 eren per plantacions i terra de rec, 1,434 per a cereals,[14]mentre 33 dúnams eren sòl edificat.[15]



Després de 1948


En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Kobar fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.


El 2008, el predicador de la mesquita local de Kobar, Majed Barghouti, de 44 anys, va morir durant la detenció. Els seus familiars van al·legar que havia estat torturat.[16][17]



Persones notables


  • Marwan Barghouti


Agermanaments



  • Regne Unit Walsall[18]


Referències





  1. ↑ Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016


  2. ↑ Kobar Village Profile, Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ). 2012.


  3. ↑ Finkelstein et al, 1997, pp. 397-398


  4. ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 116


  5. ↑ Guérin, 1869, p. 36


  6. ↑ Socin, 1879, p. 156


  7. ↑ Hartmann, 1883, p. 106, noted 51 houses


  8. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 290


  9. ↑ Schick, 1896, p. 126


  10. ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16


  11. ↑ Mills, 1932, p. 49.


  12. ↑ Department of Statistics, 1945, p. 26


  13. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65


  14. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112


  15. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162


  16. ↑ Hamas preacher dies while in Palestinian jail; kin allege torture, Feb. 23, 2008, Haaretz


  17. ↑ Hamas turns West Bank funeral of leading cleric into protest against Fatah, Feb. 25, 2008, Haaretz


  18. ↑ Walsall - Kobar Friendship Group




Bibliografia





  • Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 


  • Conder, Claude Reignier; Kitchener, Herbert H. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882. 


  • Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945. 


  • Highlands of many cultures. Tel Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3. 


  • Guérin, Victor. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869. 


  • Hadawi, Sami. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 

  • Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.


  • Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 


  • Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 


  • Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. 

  • Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.

  • Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.




Enllaços externs



  • Welcome To Kaubar

  • Survey of Western Palestine, Map 14: IAA, Wikimedia commons


  • Kobar Village (Fact Sheet), Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ)


  • Kobar (aerial photo), Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ)


  • Locality Development Priorities and Needs in Kobar Village, Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ)









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more