Krasnoiarsk












































































































Infotaula de geografia políticaKrasnoiarsk

Красноярск (ru)










Bandera de Krasnoiarsk Escut de Krasnoiarsk
Bandera de Krasnoiarsk

Krsnrsk.jpg


Localització







Rayons of Krasnoyarsk.svg

56° 01′ 00″ N, 92° 52′ 00″ E / 56.016666666667°N,92.866666666667°E / 56.016666666667; 92.866666666667



Estat Rússia
Territori territori de Krasnoiarsk
Districte urbà
krai city of Krasnoyarsk Tradueix
Capital de

Conté la localitat

Població
Total
1.083.865 (2017)
• Densitat
3.114,55 hab/km²
Idioma oficial
rus
Geografia
Superfície
348 km²
Banyat per
Ienissei
Altitud
287 m
Història i celebracions
Fundació
1628
Organització política
• Cap de govern
Q43475862 Tradueix (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal
660ххх
Zona horària
UTC+7
Prefix telefònic
+7 391

Identificador OKTMO
04701000001
Identificador OKATO
04401000000
Altres
Agermanament amb



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Krasnoiarsk (en rus Красноярск, pronunciat [krəsnɐˈjarsk]) és una ciutat de Rússia, centre administratiu del territori de Krasnoiarsk, situada vora el riu Ienissei. És la tercera ciutat més gran de Sibèria i una de les més poblades de Rússia.


És un important nus de comunicacions dins la línia del ferrocarril Transsiberià i un dels principals centres productors d'alumini de la Federació Russa.




Contingut






  • 1 Clima


  • 2 Història


  • 3 Fills il·lustres


  • 4 Referències





Clima


La seva temperatura mitjana anual és de 1,6ºC, essent la mitjana del mes de gener de -15,5ºC i la del mes de juliol de 18,7ºC. La precipitació mitjana anual és de 488 litres.



Història


Segons els arqueòlegs, les primeres persones van arribar a Sibèria fa uns 40.000 anys.[1] Els túmuls i els monuments de la cultura Escita al krai de Krasnoyarsk pertanyen al segle VII aC i són els més antics d'Euràsia. La tomba d'un príncep, el Kurgan Arshan, descoberta el 2001, també es troba al Krai.


L'assentament rus de la zona (principalment per cosacs) va començar al segle XVII. Després de la construcció del ferrocarril transsiberià, la colonització russa de la zona va augmentar fortament.


Durant l'època dels tsars i dels bolxevics, el territori de Krasnoiarsk va ser usat com a lloc d'exili d'enemics polítics. Els primers dirigents de l'estat soviètic, Vladimir Lenin i Joseph Stalin es van exiliar al que és ara el krai els anys 1897-1900 i el 1903, respectivament. A l'època de Stalin, nombrosos camps de Gulag eren ubicats a la regió.


El 1822, la Governació de Ieniseisk va ser creada amb Krasnoyarsk com el seu centre administratiu la qual cobria un territori molt similar al del krai actual.


El 30 de juny de 1908, a la conca del riu Podkamennaya Tunguska, hi va haver l'esdeveniment de Tunguska, probablement causat per l'explosió d'un gran meteoroide o fragment d'un cometa a una altitud de 5-10 quilòmetres per sobre de la superfície de la Terra. Es calcula que la força de l'explosió és d'uns 10-15 megatones. Va aplanar més de 2.000 quilòmetres quadrats de bosc de pins i va matar milers de rens.


El krai de Krasnoiarsk va ser creat el 1934 després de la desagregació del krai de Sibèria occidental ' i el Krai Siberià de l'Est i posteriorment va incloure Taymyr i Evenk i Khakas. El 1991, Khakassia es va separar del Krai i es va convertir en una república dins de la Federació de Rússia.


El gener de l'1 de gener de 2007, després d'un referèndum sobre el tema celebrat el 17 d'abril de 2005, els territoris de l'Evenk i Taymyr es van unir al Krai.



Fills il·lustres




  • Vladímir Rébikov (1866-1920) compositor musical.


  • Nikolai Pàvlovitx Ivanov-Radkévitx (1904-1962) compositor musical.



Referències





  1. ↑ «Arctic Social Sciences - Arctic Studies Center». Mnh.si.edu. [Consulta: 27 setembre 2012].






A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krasnoiarsk Modifica l'enllaç a Wikidata








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more