Guillem Maria de Brocà i de Montagut


































Infotaula de personaGuillem Maria de Brocà i de Montagut

Guillem. M. de Brocà.jpg
Biografia
Naixement
1850
Reus
Mort
1918
Riudecanyes
Educació
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació
Historiador del dret
Família
Pares
Salvador de Brocà i de Bofarull
Modifica les dades a Wikidata

Guillem Maria de Brocà i de Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850[1] - Riudecanyes, 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca i Marina de Montagut i Domingo.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Obres


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia complementària


  • 6 Enllaços externs





Biografia


Va estudiar a Reus i a Ciutat de Mallorca, on el seu pare va ser magistrat,[2] i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1869. Fou professor de la mateixa Universitat i, durant dos anys, jutge municipal a Barcelona. Fou secretari del Congrés Català de Jurisconsults de 1881. Bon coneixedor de la història del dret civil català, va estudiar el Llibre del Consolat de Mar. També fou membre de la Comissió oficial encarregada de codificar el dret civil de Catalunya, i a la mort deFrancesc Romaní i Puigdengolas, va ser-ne president.[2]


Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1886 i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 1907. El 1907 va participar en l'Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anava acompanyat per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.[3]


També fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya del 1899 al 1901 i col·laborà sovint a la Revista Jurídica de Catalunya. Així mateix, fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1911 al 1915, i donà un gran impuls a la seva biblioteca, creant una Secció jurídica catalana.[2]


Té un carrer dedicat a Reus[4]



Obres


Va escriure diverses obres, quasi totes en castellà, sobre temes legals i d'arqueologia (per la que tenia afició) destacant en aquest darrer camp un estudi d'unes restes romanes trobades a Reus, un excel·lent estudi d'una necròpolis romana trobada a la rodalia (1904).




  • Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil (Barcelona: Imp. de C. Verdaguer y Cia., 1875), amb diverses reedicions que anava actualitzant. A partir de la 10a (1919), ampliades per Marià Rubió i Tudurí


  • Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo y precedidas de una introducción histórica (Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1880) amb Joan Amell i Llopis La 2a edició (1886) digitalitzada[5]


  • Autores catalanes que antes del siglo XVIII se ocuparon del derecho penal y del procedimiento criminal (Barcelona: Imprenta de los Hijos de Jaime Jepús, 1901)


  • Taula de les estampacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya (Barcelona: Fills de Jaume Jepús, 1907)


  • Estudi i ensenyança del dret a Catalunya abans del segle XVIII (Barcelona: Estudis Universitaris Catalans, 1909)


  • Juristes i jurisconsults catalans del segle XIV fins al XVII (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1909)


  • Els Usatges de Barcelona (Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1914)


  • Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código Civil de España y la jurisprudencia (Barcelona: Herederos de Juan Gili, 1918. 2 vols.)



Vegeu també


  • Història del Dret català


Referències




  1. ↑ «Llibre XXV de baptismes de la Parròquia de Sant Pere, apòstol de Reus.» (en català). [Consulta: 23 setembre 2018].


  2. ↑ 2,02,12,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 147-148. 


  3. ↑ Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 4. ISSN: 1695-2014.


  4. ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 59. ISBN 9788497916929. 


  5. ↑ «Instituciones de derecho civil catalán». [Consulta: 22-II-2014].



Bibliografia complementària


  • J.M. Font i Rius. Guillem M. de Brocà: semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el Ple per Josep M. Font i Rius el dia 21 d'octubre de 1996. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 8472835057


Enllaços externs




  • Guillem Maria de Brocà i de Montagut a la pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans

  • «Guillem Maria de Brocà i de Montagut». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.











Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXII
1890-1918
 Succeït per:
Pere Bosch i Gimpera








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more