Sant Espiridió de Perpinyà


































Infotaula d'edifici
Sant Espiridió de Perpinyà

Perpinyà. El Baix Vernet. La Sagrada família 3.jpg
L'església i els locals parroquials

Dades
Tipus
Església parroquial ortodoxa romanesa
Característica
Altitud
30,5 msnm
Ubicació geogràfica

Estat
En perfecte estat d'ús

Rosselló

Perpinyà
Localització
El Baix Vernet



Modifica les dades a Wikidata

Sant Espiridió de Perpinyà (en romanès, Parohia Ortodoxă Română Sfântul Spiridion din Perpignan) és l'església parroquial de l'església ortodoxa romanesa de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord. L'església rep el nom de Capella de la Santa Família.




Façana meridional de la parròquia ortodoxa romanesa


És a la zona de ponent[1] del Baix Vernet, en el número 2 del carrer de les Bulloses, cantonada amb el carrer de Frédéric Bartholdy, en el barri de Torcatis. Abans havia estat en el número 9 del carrer de Saint-Amand, del barri de l'Estació. La comunitat ortodoxa romanesa de la Catalunya Nord és present també en el priorat de Santa Maria del Vilar, del terme comunal de Vilallonga dels Monts, amb la Comunitat de la Dormició de la Mare de Déu.


L'església pertany a la Metròpoli Ortodoxa Romanesa d'Europa Occidental i Meridional, dins de l'Arquebisbat d'Europa Occidental (l'Europa Meridional està organitzada en els bisbats d'Itàlia i d'Espanya i Portugal).



Enllaços externs



  • Pàgina web de la parròquia de Sant Espiridió de Perpinyà


  • Pàgina web de la Comunitat de la Dormició de la Mare de Déu de Santa Maria del Vilar.



Referències





  1. ↑ Sant Espiridió de Perpinyà en els ortofotomapes de l'IGN









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more