Església Ortodoxa Grega

Multi tool use
Església Ortodoxa Grega
|
|
Dades bàsiques |
Tipus entitat |
state church i Església Ortodoxa Grega
|
Idioma oficial |
grec
|
Història |
Fundació |
1833 |
Fundadors |
Pau de Tars
|
Membre de |
Consell Mundial d'Esglésies Església Ortodoxa
|
Organització i govern |
Seu central 
|
- Grècia
- 38° 00′ 00″ N, 23° 43′ 00″ E / 38°N,23.7167°E / 38; 23.7167
|
|
Web |
Lloc web oficial
|
|
Mapa ubicació seu principal
|
 |
L'Església Ortodoxa Grega, coneguda com a Església de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa. Fins a l'any 1833, depenia del Patriarcat de Constantinoble. El seu territori canònic inclou la Grècia amb les fronteres d'abans del 1833, aproximadament la meitat de territori grec. La resta de Grècia està subjecta al Patriarcat de Constantinoble, tot i que per un acord entre ambdues Esglésies s'accepta que l'Església Grega administra de facto la major part de les diòcesis per raons pràctiques.
Enllaços externs
(grec)(anglès) Web oficial
Esglésies Autocèfales i Autònomes de l'Església Ortodoxa
|
Esglésies Autocèfales |
Quatre antics Patriarcats: Constantinoble · Alexandria · Antioquia · Jerusalem · Rússia · Geòrgia · Sèrbia · Romania · Bulgària · Xipre · Grècia · Polònia · Albània · Txèquia i Eslovàquia · OCA*
|
|
Esglésies Autònomes |
Sinaí · Finlàndia · Estònia* · Europa Occidental* · Japó* · Xina* · Ucraïna* · Bessaràbia* · Moldàvia* · Ohrid* · (ROCOR*)
|
* designa una església l'autocefàlia o l'autonomia de la qual no és reconeguda universalment. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Ortodoxa Grega 
|
rxUe,P,79 OP5 y r7YMkXVZuDCO9G6,DttR4RNl3J,Zq,kb7E9Suuv4I4ZUEFAOqYNcJa
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...