Malloles (Perpinyà)

Multi tool use
Malloles |
|
Localització |
 |
|
42° 41′ 12″ N, 2° 52′ 49″ E / 42.686632°N,2.88019°E / 42.686632; 2.88019
|
|
|
|
Estat |
França |
Regió |
Occitània |
Departament |
Pirineus Orientals |
Districte |
Districte de Perpinyà |
Comuna |
Perpinyà |
Geografia |
Altitud |
36,4 m |
 |
Malloles és un antic poble del terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Està situat[1] a prop i al sud-oest del centre del nucli urbà actual de Perpinyà.
Esmentat ja al segle X, el 1241 Jaume I el Conqueridor hi féu publicar les Constitucions de Pau i Treva per al Rosselló. En aquell moment està documentat com una plaça fortificada. Poc després, al segle XIV sofrí un procés de despoblament molt gran, a favor de Perpinyà. Hi ha vestigis de l'església de Santa Maria de Malloles, documentada el 1155, que conserva l'absis romànic. Prospeccions arqueològiques fetes in situ han tret a la llum l'existència de dues altres esglésies més antigues.
A llevant de Malloles, ran de la via del tren i a l'est seu, hi ha el barri de les Haràs. Es formà a l'entorn d'unes quadres per a cria de cavalls (origen del nom: haras, en francès), on posteriorment es dreçà una urbanització d'habitatges de lloguer modest. A l'inici de l'èxode de la Guerra Civil Espanyola (gener del 1939) s'hi instal·là, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, anomenat Servei Tècnic dels Camps, ja que allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament. A partir del 1945 fou transformat en Centre d'Acollida, sota el control de l'Office International des Réfugiés, que reunia els immigrants de la Península per tal que s'incorporessin a alguna feina. Fou tancat el 1948, i en els seus dos darrers anys d'existència hi passaren unes 30.000 persones.
Al sud-oest de Malloles hi ha el Centre Penitenciari del departament.
Bibliografia
Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Referències
↑ Malloles en els ortofotomapes de l'IGN
2k,Gg9h6B3QYQ qpJyraX2txohp b9SEMMNNp,zs,4wc IB 5CtZcC0D,hZMY,2Jl5SclGa2Qt,SJioannT9oLi2I7yaKE
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...