Salanca
Multi tool use
L'estany de Salses, eix principal de la subcomarca, amb el Canigó al fons.
La Salanca[1] és un sector de la plana del Rosselló, considerada també com una subcomarca. Pren el nom dels terrenys salabrosos d'aiguamolls i llacunes litorals on destaca l'estany de Salses (antigament estava ocupada per la mar o per estanys salobres.
La Salanca se situa entre aquest estany, la Mediterrània i la subcomarca de les Corberes amb la fita al riu Ròbol, i abraça el darrer tram del riu Aglí abans de desembocar a la mar, fitant al sud amb el riu Tet i la plana de Perpinyà.
Municipis de la Salanca
La Salanca incorpora les demarcacions administratives antigues, vigents fins al 2015, dels cantons de Sant Llorenç de la Salanca i part de Ribesaltes, i els següents municipis:
Municipi
|
Habitants
|
Barcarès, el
|
3.514
|
Clairà
|
2.625
|
Òpol i Perellós
|
595
|
Pià
|
5.120
|
Ribesaltes
|
7.940
|
Salses
|
2.513
|
Sant Hipòlit de la Salanca
|
1.849
|
Sant Llorenç de la Salanca
|
7.932
|
Santa Maria la Mar
|
3.452
|
Torrelles de la Salanca
|
2.072
|
Vilallonga de la Salanca
|
2.461
|
Font: INSEE (1999) i Nomenclàtor de la Catalunya Nord
|
Referències
↑ Becat, Joan [et al]. «La Salanca». A: Max Cahner (ed.). Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981, p. vol. 14. ISBN 84-85194-13-6 [Consulta: 23 desembre 2008].
Comarques de la Catalunya del Nord
|
|---|
| Tradicionals |
Alta Cerdanya · Capcir · Conflent · Fenolleda · Rosselló · Vallespir
|
| Naturals |
Albera · Altiplà de Sornià · Alt Conflent · Alt Vallespir · Aspres · Capcir · Cerdanya · Conflent Mitjà · Baix Conflent · Baix Vallespir · Corberes · Garrotxes · Plana del Rosselló · Riberal del Tet · Salanca · Vallespir Mitjà · Valls de la Fenolleda
|
Vegeu també Comarques de Catalunya
|
Bn5eMk69 CJSJiIoqpkL7eB,So7pK 7sh7ssN ZRNYLeAd6
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
