Ernst Ludwig Gerber
Multi tool use
Ernst Ludwig Gerber (Sondershausen, Turíngia, 29 de setembre de 1746 - 30 de juny de 1819) fou un musicògraf, Lexicògraf i compositor alemany.
Primer fou deixeble del seu pare Heinrich Nicolaus, i després aquest l'envià a Leipzig per estudiar Dret, però el jove Ernst s'aficionà més a la música en aquella ciutat i acabà per dedicar-se exclusivament a l'art. Al principi es donà a conèixer com a violoncelista i el 1775 succeí al seu pare com a organista de la cort de Sondershausen.
El major títol de glòria de Gerber és la seva obra Historisch-biographisches Lexikon der Tonkünstler (1791-92), molt incompleta a causa de la manca de llibres de consulta, doncs el seu autor hagué de limitar-se a la seva llavors poc nombrosa biblioteca particular, però la seva publicació va atraure l'atenció de les persones cultes, que li enviaren nombrosos materials per a una segona edició, que aparegué en quatre volums i en forma de suplement amb el títol de Neues historisch-biographisches Lexikon der Tonkünstler (1812-1814). Aquest dues obres assoliren gran difusió, devent-se-li, a més, nombrosos articles, així com algunes composicions per a piano i orgue.
La seva biblioteca fou adquirida per la Societat d'Amics de la Música de Viena, que publicà el catàleg el 1804.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Ludwig Gerber 
|
Enciclopèdia Espasa Volu núm. 25, pàg. 1407 (ISBN 84-239-4525-1)
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1162356
BNF: cb148001200
GND: 116564741
LCCN: nr94005239
VIAF: 66730279
ISNI: 0000 0000 6299 4662
SUDOC: 151346135
NKC: jx20070823001
|
fHq,E716TrUtb7L8p8i,oDH,gNM T,8Sd Zg0CBSEYHdNcH0VUhhaOLsl1qP,Egdw NSkG62oj 3l0
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Alemanya
