Plana del Rosselló






La Plana del Rosselló des de ponent, a Força Real




El riu Bassa al seu pas per Perpinyà


La Plana del Rosselló[1] o Plana de Perpinyà és una subcomarca del Rosselló que pren el seu nom de la plana situada a la desembocadura del riu Tet i el riu Tec. Malgrat que pot referir-se a tota la plana, la subcomarca limita tradicionalment amb altres subcomarques del Rosselló que ocupen el peu de muntanya entre les serres que envolten la plana i la plana pròpiament parlant que encercla Perpinyà. Així doncs, fita amb la Salanca al nord del riu Tet, a l'oest amb el Riberal del Tet a Vilanova de la Ribera i El Soler, al sud-oest amb els Aspres a Cànoes i Toluges, al sud amb el Baix Vallespir i la Marenda, i a l'est amb la Mediterrània.



Municipis


La Plana incorpora les demarcacions administratives actuals de la Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània, i dels cantons d'Elna, Sant Cebrià i Canet i part de Toluges, cantons vigents fins al 2015. Precisament a ran de la nova distribució cantonal del departament de cara a les eleccions legislatives i departamentals, a la Plana del Rosselló s'ha creat una subdivisió a l'entorn de la ciutat d'Elna, anomenada amb el nom antic de la ciutat episcopal: la Plana d'Illiberis.




Mapa de la Plana del Rosselló



Referències





  1. ↑ GREC:Rosselló:Sectors





Coord.: 42° 39′ 00″ N, 2° 58′ 00″ E / 42.65°N,2.9666666666667°E / 42.65; 2.9666666666667







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more