Ngtjyty

Lviv
Львів (uk)
Q6672995 Coat of arms of Lviv
Vista del centre històric de Lviv des del Castell Alt
Localització
49° 50′ 31″ N, 24° 01′ 53″ E / 49.841888888889°N,24.0315°E / 49.841888888889; 24.0315
Estat	Ucraïna
Oblast	província de Lviv
Capital de	província de Lviv República Popular d'Ucraïna Occidental Kingdom of Galicia and Lodomeria Q12119148 (1782–1867)
Població
Total	727.968 (2017)
• Densitat	3.999,82 hab/km²
Idioma oficial	Ucraïnès
Geografia
Superfície	182 km²
Altitud	296 m ..:296 m ..:296 m
Història
Fundació	1256 (Gregorià)
Organització política
• Cap de govern	Andrí Sadovýi
Identificador descriptiu
Codi postal	79000
Zona horària	EET (UTC+2)
Prefix telefònic	322
Identificador KOATUU	4610100000
Altres
Agermanament amb	Vílnius Łódź Samarcanda Breslau Banja Luka Corning Eskilstuna Friburg de Brisgòvia Kutaïsi Novi Sad Sant Petersburg Whitstable Winnipeg Varsòvia Cracòvia Lublin Przemyśl Rzeszów Eskilstuna Municipality Budapest Rixon le-Tsiyyon Rochdale Enköping
Lloc web	http://www.city-adm.lviv.ua/

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en jiddisch: לעמבערג, Lemberyk; en bielorús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia). La ciutat és considerada un del principals centres culturals del país.

Anomenada en honor de Lev (Lleó), fill major de Daniel, rei de Rutènia, va ser la capital del Regne de Galítsia-Volínia de 1272 a 1349, quan va ser conquerida pel rei Casimir III el Gran. Des de 1434, va ser la capital regional del voivodat de Rutènia al Regne de Polònia. El 1772, després de la Primera Partició de Polònia, esdevingué la capital del Regne dels Habsburg de Galícia i Lodomèria. El 1918, per poc temps, fou la capital de la República Popular Ucraïnesa Occidental. En el període entre guerres, la ciutat va ser el centre del voivodat de Lviv de la Segona República Polonesa.

Després de la invasió germano-soviètica de Polònia el 1939, Lviv va passar a formar part de la Unió Soviètica. Al final de la guerra, entre 1944-46 hi va haver un intercanvi forçat de població entre Polònia i la Ucraïna soviètica, fins al punt que la població polonesa, fins aleshores majoritària, gairebé va desaparèixer de la ciutat El 1991 es va convertir en part de l'estat independent d'Ucraïna.

Etimologia i formes del nom

Bandera de Lviv, amb el lleó.

Armes de Lviv, amb el lleó.

Lviv va ser anomenada en honor del príncep Lev (Lleó) Danílovitx (Лев Данилович o Лев I Дани́лович, ca. 1228 - ca. 1301), el fill del fundador de la ciutat, Danilo Hàlitski (Данило Галицький, també Данило I Романович, Danilo I, Romànovitx, 1201—1264). És per això que la simbologia de la ciutat inclou el lleó.

El nom de la ciutat canvia força depenent de l'idioma:

• 
  ucraïnès: Львів (nom oficial), transcrit: Lviv (o Llviv), transcrit amb sistema científic: L'viv
  


• 
  polonès: Lwów; Lvou
  


• 
  bielorús: Львоў, Lvou
  


• 
  jiddisch: לעמבערג, Lemberyk; o לבוב,Lvov
  


• 
  alemany: Lemberg


• 
  armeni: Լեհ, Leh
  


• 
  rus: Львов, transcrit: Lvov
  


• 
  georgià: ლვოვი


• 
  lituà: Lvovas


• 
  letó: Ļviva


• 
  tàtar de Crimea: İlbav


• 
  italià: Leopoli


• 
  llatí: Leopolis


• 
  sicilià: Liòpuli


• 
  romanès: Liov

La majoria d'idiomes, però, usen Lviv avui. Antigament fou coneguda a la majoria de països llatins amb variants del llatí Leopolis, com ara Leòpolis, Leópolis o Liòpuli.

Demografia, etnografia

D'acord amb el cens de l'any 2001, la ciutat tenia 758,500 habitants,^[1] el 88,1% dels quals eren ucraïnesos, el 8,9% russos, l'0,9% polonesos, el 0,4% bielorussos, el 0,3% jueus i el 0,1% armenis.^[2][3] Unes 200.000 persones més hi venien a treballar diàriament des de la rodalia. Tot i així, hi ha una gran diversitat d'etnicitats que hi viuen o han deixat la seva petjada a la ciutat, a part dels ucraïnesos, en particular la comunitat jueva, armènia i polonesa, amb els seus barris històrics respectius.

Economia i cultura

Logo modern de la ciutat, amb les paraules "Lviv, oberta al món".

La ciutat és seu d'una gran quantitat d'indústries i de centres d'educació superior, com ara la Universitat de Lviv i la Universitat Politècnica de Lviv. Té una orquestra filharmònica, a més de l'Òpera de Lviv, en aquest teatre s'estrenà el 1910, dirigida pel músic català Antonio Ribera, l'òpera de Wagner, L'anell del nibelung. El centre històric és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i té un gran nombre de tresors i meravelles arquitectòniques. Lviv va celebrar el seu 750è aniversari el setembre de 2006.

Fills il·lustres

• 
  Mieczyslaw Horzowski (1892-1993) pianista.


• 
  Karl Lipinski (1790-1861) violinista i compositor, que va hi passar pràcticament tota la seva vida i va morir en aquesta ciutat.


• 
  Franz Doppler (1822-1882) compositor i músic.


• 
  Wojciech Kilar (1932-2012) compositor.


• 
  Max Ettinger (1874-1951) compositor.


• 
  Zdzisław Jachimecki (1882-1953) compositor i musicòleg.


• 
  Johann Anton Mederitsch (1752-1835) compositor musical.


• 
  Jakob Philipp Kulik (1793-1863) matemàtic


• 
  Stanisław Lem (1921-2006) escriptor


• 
  Tadeusz Jarecki (1888-1955) compositor i director d'orquestra


• 
  Tadeusz Kassern (1904-1957) compositor.

Notes i referències

Església portada del poble de Kryvka (Кри́вка, a l'óblast de Lviv), forma part del museu d'arquitectura tradicional de Xevtxenkivskyi Hai a Lviv. És un exemple d'arquitectura dels boiky o boikos, als Carpats.

Galeria d'imatges

• 
  

  

  
  

  
  

  Vista des del Castell Alt.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Vista d'una part de Lviv amb el Castell Alt a segon pla, en un gravat del s. XVII.
  

  
  

  
  

Vegeu també

• óblast de Lviv


• Halytxynà


• Museus d'Ucraïna


• Museu Nacional de Lviv


• Turó de la Glòria (Lviv)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lviv

• 
  Pàgina oficial de l'ajuntament de Lviv (en ucraïnès)
  
  • Sub-plana de de turisme de l'ajuntament, passi de diapos
  
  


• 
  Pàgina oficial de turisme de l'ajuntament, recomanable, molta informació, bona i clara, plus fotos (en ucraïnès i anglès).


• Gran quantitat de fotos de bona qualitat de la ciutat de Lviv a la pàgina "Leopolis", ordenades per tema (en ucraïnès, rus, anglès i molts altres idiomes)


• 
  Previsions del temps a Lviv de "WeatherUnderground" - apareix en català si teniu el navegador en català.