Església Ortodoxa de Geòrgia

Multi tool use
Església Ortodoxa de Geòrgia

|
Dades bàsiques |
Tipus entitat |
església nacional, Església Ortodoxa i patriarcat
|
Religió |
cristianisme ortodox
|
Idioma oficial |
georgià
|
Història |
Fundació |
1917 |
Fundadors |
Andreu apòstol
|
Activitat |
Zona on actua |
Geòrgia
|
Organització i govern |
Seu central 
|
Tbilisi, Geòrgia
- 41° 43′ 00″ N, 44° 47′ 00″ E / 41.7167°N,44.7833°E / 41.7167; 44.7833
|
|
Web |
Lloc web oficial
|
|
Mapa ubicació seu principal
|
 |
L'Església Ortodoxa de Geòrgia, amb el nom històric d'Església Ortodoxa i Apostòlica Georgiana (en georgià:საქართველოს მართლმადიდებელი სამოციქულო ეკლესია), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
L'Església georgiana en temps moderns
Després de l'enderrocament del Tsar Nicolau II el març de 1917, els bisbes de Geòrgia van restaurar unilateralment l'autocefàlia de l'Església Ortodoxa de Geòrgia, el 25 de març de 1917. Aquest fet no va ser acceptat per l'Església Ortodoxa Russa o pels soviètics, que van envair Geòrgia el 1921 i van sotmetre l'Església Ortodoxa de Geòrgia a una intensa persecució. Centenars d'esglésies van ser tancades pel govern i centenars de monjos foren assassinats durant les purgues de Stalin. L'autocefàlia fou finalment reconeguda per l'Església Ortodoxa Russa el 31 d'octubre de 1943, tot i que seguí sotmesa a la pressió constant de les campanyes anireligioses que les autoritats soviètiques aplicaren durant la postguerra. El 3 de març, de 1990, el Patriarcat de Constantinoble reconeixia i aprovava l'autocefàlia georgiana, exercida i reclamada des del segle V).
La independència de Geòrgia el 1991 representà un important ressorgiment de l'Església georgiana, i l'article 9 de la Constitució de Geòrgia destaca el paper essencial de l'Església en la història del país, existint també un acord Estat-Església. El 2002 al voltant d'un 82% dels georgians s'identifiquen a ells mateixos com a ortodoxes georgians. Aquell any hi havia 35 diòcesis i aproximadament 600 esglésies i 730 sacerdots dins del territori de l'Església Ortodoxa de Geòrgia. Es calcula que els seus fidels són de 5 milions arreu del del món (dels quals aproximadament 3.670.000 viuen dins de Geòrgia).
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Ortodoxa de Geòrgia 
|
(georgià)(anglès) Web oficial
Esglésies Autocèfales i Autònomes de l'Església Ortodoxa
|
Esglésies Autocèfales |
Quatre antics Patriarcats: Constantinoble · Alexandria · Antioquia · Jerusalem · Rússia · Geòrgia · Sèrbia · Romania · Bulgària · Xipre · Grècia · Polònia · Albània · Txèquia i Eslovàquia · OCA* · Ucraïna*
|
|
Esglésies Autònomes |
Sinaí · Finlàndia · Estònia* · Europa Occidental* · Japó* · Xina* · Ucraïna* · Bessaràbia* · Moldàvia* · Ohrid* · (ROCOR*)
|
* designa una església l'autocefàlia o l'autonomia de la qual no és reconeguda universalment. |
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb13326459q
LCCN: n85110151
VIAF: 150160012
ISNI: 0000 0001 1416 5330
SUDOC: 189494875
NKC: ko2015888489
|
wC,PlFNwOzA6UVigZb8wAz pgf,l,HT,Yr,2PpuvxKQ9Mo,KX9GFtbANzvMJLcfwuNsmaTC5zXR9A8,28YZUFlh Y8A9pCWfQ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...