Església Ortodoxa Russa a l'Exili



























Infotaula d'organitzacióEsglésia Ortodoxa Russa a l'Exili

Russian orthodox church outside russia.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat
Església Ortodoxa
Organització i govern
Afiliacions
Església Ortodoxa Russa


Web
Lloc web oficial


Modifica les dades a Wikidata

L'Església Ortodoxa Russa a l'exili (en rus:Ру́сская Правосла́вная Це́рковь Заграни́цей, Russkaya Pravoslavnaya Tserkov' Zagranitsey), coneguda amb les sigles de ROCOR, és una jurisdicció semi-autònoma de l'Església Ortodoxa Russa.


Va ser formada com a jurisdicció ortodoxa com a resposta a la política bolxevic respecte a la religió a la Unió Soviètica, just després de la Revolució russa de 1917, i va separar-se[1] del Patriarcat de Moscou el 1927 després que el Patriarca Sergi I de Moscou proclamés fidelitat a l'estat soviètic.[2] L'Església Ortodoxa Russa a l'exili signà una Acta de Comunió Canònica amb el Patriarcat de Moscou el 17 de maig de 2007, restaurant l'enllaç canònic entre ambdues esglésies.[3]



Referències





  1. ↑ Entrada "Església Russa", Gran Enciclopèdia Catalana, (data d'accés: 08-02-09).


  2. ↑ (castellà) Un manifiesto al clero cismático ruso, La Vanguardia, 20 d'agost 1927 (data d'accés: 08-02-09).


  3. ↑ Reunificació històrica dels cristians ortodoxos russos, separats des de fa més de 80 anys, Portal 3cat24.cat, Televisió de Catalunya, 17 de maig 2007 (data d'accés: 08-02-09).




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Ortodoxa Russa a l'Exili Modifica l'enllaç a Wikidata


  • (rus)(anglès) Web oficial









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more