18 de desembre
<< | Desembre 2019 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Tots els dies | ||||||
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 13 dies per finalitzar l'any.
Contingut
1 Esdeveniments
2 Naixements
3 Necrològiques
4 Festes i commemoracions
5 Referències
Esdeveniments
- Països Catalans
1535: Barba-roja, encapçala el saqueig de Maó, a l'illa de Menorca.[1]
1913, Madrid: S'aprova un decret del Govern espanyol que permet que qualsevol regió espanyola mancomuni les seves diputacions, servint de base legal per a la creació de la Mancomunitat de Catalunya.[2]
1979, Madrid: El rei Joan Carles I sancionà com a llei orgànica de l'Estat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre).
1979, Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
1989: té lloc l'Assemblea Constituent de Catalunya Lliure, impulsada pel PSAN.[3]
- Resta del món
218 aC, República romana: les tropes combinades dels cònsols Publi Corneli Escipió i Tiberi Semproni Llong I es troben amb les d'Anníbal al marge esquerre del riu Trebia al sud de Placentia, i són derrotades a la batalla del Trèbia (218 aC).
1118, Saragossa: el rei Alfons I el Bataller pren la ciutat de mans dels taifes.
1352, Roma: Innocenci VI és escollit Papa.
1499, Granada: Més de tres mil musulmans es converteixen al cristianisme per evitar ser expulsats de la península Ibèrica
1793 - Toló (Var, França): Els republicans francesos culminen el setge de Toló guanyant contra els monàrquics i la Primera Coalició.
1812, Cadis: Se celebra el primer Sorteig Extraordinari de Nadal.
1859, Torí: Sant Joan Bosco funda la Societat Salesiana, una congregació clerical coneguda pel nom salesians.
1865, Estats Units: L'esclavatge és abolit als Estats Units, amb la 13a esmena de la Constitució dels Estats Units.
1917, Berlín: fundació de l'estudi cinematogràfic UFA.
1945, Uruguai esdevé membre de l'ONU.
1956, Japó esdevé membre de l'ONU.
1978, Dominica esdevé membre de l'ONU.
1980, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.[4]
2005, Bolívia: Evo Morales guanya les eleccions presidencials de Bolívia amb un 51%.[5]
2011, Estadi Internacional de Yokohama, Yokohama, Japó: El F. C. Barcelona guanya el seu segon Campionat del Món de Clubs de futbol guanyant 4 a 0 contra el Santos Futebol Clube.
Naixements
- Països Catalans
1840 - Arecibo, Puerto Rico: Josep Coll i Britapaja, compositor, especialment de sarsueles.
1956 - Mataró, Maresme: Jordi Bosch i Palacios, actor català.
1971 - Barcelona: Arantxa Sánchez Vicario, tennista professional catalana.
1993 - Sa Pobla, Mallorca: Valtonyc, raper mallorquí
- Resta del món
1734 -Lausèrta, Regne de França: Jean-Baptiste Rey, compositor i director d'orquestra francès.
1828 - Jönköping, Suècia: Viktor Rydberg, escriptor suec i un membre de l'Acadèmia Sueca, 1877-1895).
1856 - Cheetham Hill, Manchester Anglaterra: Joseph John Thomson, físic britànic, Premi Nobel de Física. (m. 1940).
1878 - Gori, Geòrgia, Imperi Rus: Ióssif Stalin, primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953.
1879 - Münchenbuchsee, Suïssa - Paul Klee, pintor suís.
1881 - Madrid: Emilio Carrere Moreno escriptor espanyol.
1890 - Nova York, Estats Units: Edwin Howard Armstrong, enginyer elèctric i inventor nord-americà. Inventor del Receptor superheterodí.
1897 - Cuthbert, Georgia: Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (m. 1952).
1902 - Tarassona, Província de Saragossa: Paco Martínez Soria, estrella del cinema espanyol.
1911 - Middletown (Connecticut), Estats Units: Jules Dassin, director de cinema i guionista.
1913 - Lübeck (Alemanya): Willy Brandt, polític alemany (m. 1992).
1920 - Filadèlfia, Estats Units: Robert Leckie, escriptor estatunidenc.
1939 - Oceanside, Nova York (EUA): Harold Elliot Varmus, immunòleg i microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1989.
1943 - Dartford, Kent, Anglaterra: Keith Richards, guitarrista de The Rolling Stones, cantant i compositor anglès de rock.
1946 - Cincinnati, Ohio, EUA: Steven Spielberg, director, guionista i productor de cinema estatunidenc.
1963 - Shawnee (Oklahoma), EUA: Brad Pitt, actor estatunidenc.
1969 - Madrid: José Santiago Cañizares Ruiz, futbolista espanyol. Va jugar de porter al Celta de Vigo, Reial Madrid i al València CF.
1980 - Staten Island, Nova York, EUA: Christina Aguilera, cantant i actriu nord-americana.
Necrològiques
- Països Catalans
1688, València, País Valencià: Onofre Vicent Escrivà d'Íxer, noble erudit i poeta valencià preil·lustrat.
2000, Zarautz, País Basc: Luis Claramunt, pintor, dibuixant i gravador català.
2004 - Barcelona: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (n. 1917).
- Resta del món
1638, París, Regne de França: François Leclerc du Tremblay, noble francès, després caputxí amb el nom de Josep de París i cofundador de l'orde religiós de les Filles del Calvari.
1737, Cremona, Itàlia: Antonio Stradivari, lutier italià. Conegut pels seus instruments Stradivarius.
1803, Weimar: Johann Gottfried Herder, filòsof, teòleg i crític literari alemany que el seu treball va contribuir a l'aparició del Romanticisme alemany.
1829, París, França: Jean-Baptiste Lamarck, naturalista francès. Autor de la teoria evolutiva del Lamarckisme.
1848, Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi (n. 1781).
1892, Londres, Anglaterra: Richard Owen, biòleg, paleontòleg i estudiós de l'anatomia comparada anglès.
1995, Hünfeld, Hessen, Alemanya: Konrad Zuse, pioner de la computació.
1999, París, França: Robert Bresson, cineasta francès.
2008, Santa Rosa, EUA: Mark Felt ('Garganta Profunda'), policia estatunidenc, agent del FBI.
2008, Sulaimaniyah, Iraq: Nahla Hussain al-Shaly, activista feminista kurda.- 2011, Hrádeček, Vlčice (República Txeca): Václav Havel, escriptor i polític txec, President de la República Txeca (1993-2003), Premi Internacional Catalunya 1995 (n. 1936).
Festes i commemoracions
Onomàstica:
- sant Malaquies (profeta);
Gacià de Tours, bisbe;
Winebald de Heidenheim, abat; servent de Déu
Francesc Xavier Butinyà i Hospital, jesuïta i fundador de les Serventes de Sant Josep.
- sant Malaquies (profeta);
- Dia Internacional del Migrant[6]
Referències
↑ Soler, Jordi «Efemèrides». El Punt Avui, 18-12-2009 [Consulta: 7 gener 2014].
↑ «La construcció d'un país modern» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p. 26. ISSN: 1695-2014.
↑ «1989 Es realitza l'Assemblea Constituent de Catalunya Lliure». Llibertat.cat. [Consulta: 18 desembre 2014].
↑ Taylor, Peter. The Provos: The IRA and Sinn Fein (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 1998, p. 229-234. ISBN 0747538182.
↑ Knudson, Jerry W. Roots of Revolution (en anglès). University Press of America, 2010, p. 30. ISBN 0761848223.
↑ «International Migrants Day 18 December» (en en). United Nations. [Consulta: 18 desembre 2017].
