Lev Landau
 | |
| Nom original | (ru) Лев Давидович Ландау |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 gener 1908 (Julià) Bakú |
| Mort | 1r abril 1968 (60 anys) Moscou |
| Causa de mort | Trombosi |
| Lloc d'enterrament | cementiri de Novodèvitxi |
| Religió | Ateisme |
| Educació | Institut Ioffe (1926–) Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg (1924–1927) Universitat Estatal de Bakú (1922–1924) Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Director de tesi | Niels Bohr i Abram Ioffe |
| Camp de treball | Física teòrica |
| Ocupació | Físic, inventor, escriptor de no-ficció, professor i físic teòric |
| Ocupador | Institut de Problemes Físics (1937–) Universitat de Khàrkiv (1935–1935) Institut Kharkiv de Física i Tecnologia (1932–) Universitat Estatal de Moscou Institut Ioffe Institut de Física i Tecnologia de Moscou |
| Professors | Niels Bohr |
| Alumnes | Igor Ekhielevitx Dzjalostxinski, Aleksander Akhiezer, Aleksei Abrikósov, Lev Pitaevskii, Isaak Pomerantxuk, Ilià Lifshitz, Ievgueni Lifshitz, Arkadi Migdal, Isaak Markòvitx Kalatnikov, Iuri Kagan i László Tisza |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jakov Abràmovitx Smorodinski |
| Família | |
| Mare | Liuvov Veniamínova Garkavi-Landau |
| Premis | |
| |
 | |
Orde de Lenin
Orde de la Bandera Roja del Treball
Orde de la Insígnia d'HonorLev Davídovitx Landau (en rus: Лев Дави́дович Ланда́у) (Bakú, Imperi rus, 1908 - Moscou, URSS, 1968) fou un físic i matemàtic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Contingut
1 Biografia
2 L'escola Landau
3 Reconeixements
4 Llista de Landau
5 Referències
6 Enllaços externs
Biografia
Va néixer el 22 de gener de 1908 a la ciutat de Bakú, avui dia capital de l'Azerbaidjan però en aquells moments part de l'imperi Rus, en una família d'ascendència jueva. De ben jove va tenir interès en les matemàtiques, i ingressà l'any 1922 a la Universitat de Bakú on hi estudià alhora física, matemàtiques i química. El 1924 es traslladà a la Universitat de Leningrad i el 1927 es llicencià en física.
Va morir l'1 d'abril de 1968 a la ciutat de Moscou, sent enterrat al cementiri de Novodévitxi.
L'escola Landau
El 1929 realitzà un viatge a Copenhaguen per conèixer Niels Bohr amb el qual discutí llargament sobre física teòrica, introduint la gran tradició en la física teòrica a la Unió Soviètica. Va tenir un ampli camp de treball, que inclou la teoria de la superconductivitat i la superfluidesa, l'electrodinàmica quàntica, la física nuclear i la física de partícules. Fou el cap de la divisió teòrica de l'Institut per als Problemes Físics a partir de 1937, càrrec que ocupà fins a l'any 1962 que, com a resultat d'un accident de cotxe en el qual va sofrir lesions de les quals mai es recuperà, renuncià al seu càrrec. Sota les seves ordres va tenir un bon seguit d'investigadors com Lev Pitaiévski, Aleksei Abrikóssov, Ievgueni Lifshitz, Lev Gorkov, Isaak Khalàtnikov o Boris Ioffe.
Va ser arrestat per mandat de Ióssif Stalin i Lavrenti Béria durant la Gran Purga de 1938, sent expulsat de Moscou entre el 27 d'abril d'aquell any i el 29 d'abril de 1939, després de la intervenció del físic Piotr Kapitsa.
Va obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1962 per la seva teoria de la matèria condensada, en particular de l'heli líquid. En companyia de Ievgueni Lifshitz va realitzar una gran tasca de difusió científica a través de sèries de llibres de text.
Reconeixements
Va ser honorat amb el títol d'Heroi del Treball Socialista (1954), a més de 3 ordes de Lenin (1949, 1954 i 1962), l'orde de la Bandera Roja del Treball (1945), l'Orde de la Insígnia d'Honor (1943), 3 Premis Stalin (1946, 1949 i 1953) i un Premi Lenin (1962); a més del Premi Planck (Alemanya) (1960) i el Premi Fritz de Londres (1960), ser fet membre extraordinari de la Royal Society, de la Societat britànica de Física, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l'Acadèmia Americana de les Arts i Ciències (1960),
En honor seu s'anomenà el cràter Landau de la Lluna així com l'asteroide (2142) Landau descobert el 3 d'abril de 1972 per Liudmila Txernikh. També rep el seu nom un mineral de la classe dels òxids, la landauïta, amb fórmula química NaMnZn2(Ti,Fe)6Ti12O38.[1]
Llista de Landau
Landau va crear una llista de noms de físics ordenats en un rànking de productivitat en l'interval de 0 a 5, i amb escala logarítmica. La posició més alta del rànking, que correspon a 0, l'ocupava Isaac Newton. Albert Einstein tenia el valor de 0.5. El valor d'1 era ocupat pels fundadors de la mecànica quàntica, Niels Bohr, Werner Heisenberg, Paul Dirac i Erwin Schrödinger, i altres. Landau es va donar inicialment a si mateix un 2.5, però més tard es va donar un 2. David Mermin, escrivint sobre Landau, va parlar sobre el rànking, i es va posar a si mateix en la quarta divisió, en l'article My Life with Landau: Homage of a 4.5 to a 2 (La meva vida amb Landau: homenatge d'un 4.5 a un 2 en català).[2][3]
Referències
↑ «Landauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2018].
↑
Tony Hey. Einstein's Mirror. Cambridge University Press, 1997, p. 1. ISBN 0-521-43532-3.
↑
Asoke Mitra; Ramlo, Susan; Dharamsi, Amin; Mitra, Asoke; Dolan, Richard «New Einsteins Need Positive Environment, Independent Spirit». Physics Today, 59, 11, 2006, pàg. 10. Bibcode: 2006PhT....59k..10H. DOI: 10.1063/1.2435630.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Landau |
Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1962 (anglès)
