Vitròla (Boques del Roine)











































































Infotaula de geografia política

Vitrolles










Escut de Vitròla (Boques del Roine)

Tour Sarrazine (Vitrolles, Bouches-du-Rhône, France).jpg


Localització







Map commune FR insee code 13117.png

43° 26′ 53″ N, 5° 14′ 59″ E / 43.448055555556°N,5.2497222222222°E / 43.448055555556; 5.2497222222222



Estat França
Regió Provença – Alps – Costa Blava
Departament Boques del Roine
Districte Districte d'Istre
Cantó Cantó de Vitròla
Capital de

Població
Total
34.089 (2015)
• Densitat
931,9 hab/km²
Geografia
Superfície
36,58 km²
Limita amb

Identificador descriptiu
Codi postal
13127
Zona horària

Altres


Lloc web
http://www.vitrolles13.fr/
Modifica les dades a Wikidata

Vitròla (nom occità) (en francès Vitrolles) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2000 tenia 37.650 habitants.




Contingut






  • 1 Demografia


  • 2 Llista d'alcaldes de Vitròla


  • 3 Galeria


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Demografia





























Evolució de la població Ehess i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 045
 972
 1 058
 1 209
 1 244
 1 124
 1 128
 1 213
 1 200




























1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 176
 1 148
 1 339
 1 256
 1 082
 1 010
 1 007
 910
 910




























1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
892
 875
 819
 794
 812
 841
 819
 1 293
 2 523




























1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
3 366
 5 050
 13 413
 22 725
 35 397
 36 739
 -
 -
 -




Llista d'alcaldes de Vitròla



  • 1800-1808 : Paul Gueidon

  • 1808-1812 : Pierre Joseph Gabriel Bertrand

  • 1813-1817 : Louis Barrigue de Monvalon

  • 1817-1823 : Jacques Pierre Hilarion Audibert

  • 1824-1830 : Louis Martin

  • 1830-1831 : Honoré-Étienne Emery

  • 1831-1837 : Hyppolite Baret

  • 1837-1842 : André Guilhen

  • 1842-1844 : Joseph Constant dit Constant le riche

  • 1844-1846 : Barthélemy Bontoux

  • 1847-1848 : Jean-Étienne Bonsignour

  • 1848-1848 : Casimir Berard

  • 1848-1850 : Jean-Joseph Audibert

  • 1850-1850 : Louis Faren

  • 1850-1863 : Honoré Lataud

  • 1863-1865 : Jean-Pierre Christophe

  • 1865-1867 : Jules Aimard

  • 1867-1870 : Jean Antoine Audibert

  • 1870-1874 : François Hilaire Touche

  • 1874-1878 : Lucien Sauvat

  • 1878-1892 : François Hilaire Touche

  • 1892-1908 : Vital Rouard

  • 1908-1912 : Pierre Gustave Constant

  • 1912-1925 : Cyprien Touche

  • 1925-1944 : Jules Guibaud

  • 1944-1954 : Henri Loubet

  • 1954-1966 : Victor Martin

  • 1966-1977 : Henri Bremond

  • 1977-1983 : Pierre Scelles

  • 1983-1997 : Jean-Jacques Anglade

  • 1997-2002 : Catherine Mégret

  • 2002-2... : Guy Obino



Galeria






  • Vista de Vitrolles, amb l'aeroport de Marsella al fons







  • Torre mora







  • Estàtua commemorativa







  • Barri suburbial






Referències





Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitròla Modifica l'enllaç a Wikidata



  • (francès) Pàgina oficial


  • (francès) Vitrolles en fotos


  • (francès) Descobreix Vitrolles












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more