Ngtjyty

Les papallones també migren

La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació. En el cas dels humans, porta un canvi de la residència habitual, sovint a llargues distàncies, i sol implicar una gran quantitat de persones. En el cas de les espècies animals, hi ha un canvi d'hàbitat. La migració és una de les quatre forces que operen en l'evolució, a més de la selecció natural, la deriva genètica i la mutació. Les migracions d'éssers humans s'estudien en la demografia i en la geografia de la població. Les migracions de les espècies animals s'estudien en la biologia (zoologia), la biogeografia i l'ecologia.

Migració humana

Article principal: Migració humana

L'ésser humà, igualment com altres animals, pot dur a terme migracions o moviments des del seu lloc de residència fins a un altre. Segons el punt de vista, es parla d'emigració (una persona parteix d'una zona concreta) o d'immigració (quan hi arriba) per referir-se al mateix moviment. El volum d'una població concreta no depèn únicament de la relació entre natalitat i mortalitat. Les societats són obertes i dinàmiques, per tant poden créixer o decréixer en funció de la migració. El moviment migratori, donada l'estructura política, permet concretar un punt de partida, d'on s'emigra, d'on la persona és considerada emigrant, i una destinació, on s'immigra. El conjunt de moviments migratoris es concreta políticament en migracions internacionals. En la destinació, la persona és considerada immigrant, i pot variar en funció de les característiques de la població i les seves necessitats. Les migracions per si mateixes no són bones ni dolentes, sinó que el resultat dependrà de l'ús que se'n faci, de la capacitat d'acollida del país o regió i de la manera com els immigrants s'integrin en el cos social on arriben.^{[cal citació]}

En l'època moderna, la migració ha continuat, sigui de manera voluntària o obligada (esclavatge, o a causa de la neteja ètnica). Luigi Luca Cavalli-Sforza ha estudiat els patrons de les migracions humanes en època històrica. La Comissió Global sobre la Migració Internacional The Global Commission on International Migration (GCIM) de l'ONU es va crear el 2003 amb el suport del comissari general Kofi Annan i va emetre un informe el 2005.^[1]

Actualment, 191 milions de persones viuen fora del seu país d'origen. D'elles, 95 milions són dones, cosa que representa el 49%, i en el cas dels països desenvolupats supera el nombre de migrants masculins. El 2005, els enviaments de diners dels immigrants van pujar a uns 232.000 milions de dòlars, i aquests fons, als països subdesenvolupats, són molt més grans que no pas l'assistència governamental al desenvolupament.^[2] A Europa hi ha el 34% de tots els migrants de la població mundial; a l'Amèrica del Nord, el 23%; a Àsia, el 28%; a Àfrica, el 9%, i a l'Amèrica del Sud, el 3%.^[3]

Europa

Emigració europea a altres continents

Article principal: Emigració europea

L'emigració europea és la migració d'europeus cap a altres continents. Va ser un moviment especialment intens en l'època colonial i durant les guerres i dictadures europees, a causa dels augments demogràfics de la població europea i les crisis econòmiques, fam o repressió política en el continent. La inversió d'aquests factors a Europa ha canviat el signe de la balança migratòria, i Europa Occidental és en l'actualitat una regió receptora d'immigrants.

Migració a la Unió Europea

Article principal: Migració a la Unió Europea

La migració a la Unió Europea és alta, tant des de l'est d'Europa com des de l'Amèrica del Sud i Àfrica. També és significativa la migració d'Àsia.

Referències

Bibliografia

• 
   Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  


• 
  Fundació Carulla. Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània, 2007 (Nadala). ISBN 9788472267329 [Consulta: 7 gener 2016]. 
  
  
  
  • 
    Cabré i Pla, Anna Maria. Les onades migratòries en el sistema català de reproducció, p. 11-17. 
    
  
  
  • 
    Arango, Joaquín. Les primeres migracions del segle XX a Catalunya, p. 19-33. 
    
  
  
  • 
    Pujadas i Rúbies, Isabel. Les migracions dels anys seixanta a Catalunya, p. 35-47. 
    
  
  
  • 
    Domingo i Valls, Andreu. El segle XXI i la internacionalització de les onades migratòries, p. 49-61. 
    
  
  
  • 
    Oller i Sala, Dolors. Identitat i diversitat, p. 63-71. 
    
  
  
  • Diversos autors. Immigració. Nadala 2007. Fundació Lluís Carulla.
  
  
  • Diversos autors. Intercambio. Editorial Vicens Vives. Edició 1979.
  
  
  
  

Enllaços externs

• Erectus Ahoy


• OECD International Migration Data 2006


• Net Human Migration Rate in OECD Countries


• Inflows of asylum seekers into OECD countries


• 
  Pictures of Refugees in Europe - Features by Jean-Michel Clajot, Belgian photographer


• Migration News


• An mtDNA view of the peopling of the world by Homo sapiens


• 
  Stalker's Guide to International Migration Comprehensive interactive guide, with map and statistics


• 
  Snapshot: Global Migration: "Nearly 190 million people, about three percent of the world's population, lived outside their country of birth in 2005. A look at the flow of people around the globe." Flash graphic with tabs showing Net flow, Share of total migrants, Share of local population, Money sent home by migrants and Money sent home as a share of GDP. (New York Times, June 22, 2007)


• NSW Migration Heritage Centre, Australia


• International Organization for Migration


• IMISCOE-International migration, integration and social cohesion


• IMES-Institute for Migration and Ethnic Studies


• International Migration Data 2006, Base de dades en línia