Muntanyes de Prades












































Infotaula de geografia físicaMuntanyes de Prades

Siurana - Vista de la muntanya.jpg
Tipus
Serralada i àrea protegida
Ubicació

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Conca de Barberà







41° 17′ 34″ N, 1° 02′ 42″ E / 41.29277778°N,1.045°E / 41.29277778; 1.045

Serralada
Serralada Prelitoral Catalana
Característiques
Altitud
1.203 m


Modifica les dades a Wikidata



Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts





Pena-roja


Les muntanyes de Prades[1] són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.


Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.




Contingut






  • 1 Situació


  • 2 Orografia


  • 3 Vegetació


  • 4 Fauna


  • 5 Protecció


  • 6 Cultura


  • 7 Referències


  • 8 Bibliografia


  • 9 Enllaços externs





Situació


El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbolí, Almoster, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francolí, la Febró, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbodí i Poblet.



Orografia


Els cims més alts i els accidents geogràfics més importants són:




  • Coll de la Creu de l'Ardit (1. 011 m).[2]


  • Mola d'Estat (1.120 m).[3]


  • Mola del Guerxet (1.122 m).


  • Mola de Roquerola (1.063 m).[4]

  • El Mollo o el Mirador (915 m).[5]


  • Serra de la Gritella (1.089 m).[6]


  • Serra de la Mussara (1.055 m).[7]


  • Picorandan (990 m).[8]


  • Puig de Marc, contrafort (721 m).[9]


  • Punta de les Catalanes (1.156 m).


  • Siuranella (755 m).[10]


  • Tossal de la Baltasana o tossal de la Torre (1.202 m).[11]



Vegetació


Les muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants són la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet.


La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba alzinar muntanyenc i carrascar.


A les zones obagues creix el roure martinenc.


Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa.


També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduïts per l'home.


A les obagues de zones altes creixen teixedes amb abundància de grèvol.


També es troben castanyers introduïts per l'home.



Fauna


Hi destaca la gran diversitat, amb la presència d'espècies típicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrànies; així, hi podem trobar l'àliga daurada (Aquila crhysaetos) i l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), així com les poblacions nidificants més meridionals de botxí (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamífers, destaquen el turó (Mustela putorius) i el cabirol (Capreolus capreolus).



Protecció


Les muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, i existeix el projecte de declarar un Parc Natural. A més a més, allotgen el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet.



Cultura


Les principals atraccions culturals en són el monestir de Poblet i les viles medievals de Siurana i Prades.



Referències





  1. «muntanyes de Prades». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. «coll de la Creu de l’Ardit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  3. «mola d’Estat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  4. «mola de Roquerola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  5. «el Mollo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  6. «serra de la Gritella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  7. «serra de la Mussara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  8. «Picorandan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  9. «puig de Marc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  10. «Siuranella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  11. «tossal de la Baltasana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.




Bibliografia




  • Relació d'espais inclosos en el PEIN, amb indicació de comarques i municipis, al web de la Generalitat

  • Domingo, Màrius. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Valls: Cossetània Edicions, 2000 ISBN 84-898908-2-X

  • Domingo, M. i Borau, A. Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Valls: Cossetània Edicions, 1998

  • Ferré Masip, Rafael. Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Barcelona: Piolet, 2001 ISBN 84-923984-9-3

  • Insa, Josep. Les Muntanyes de Prades. Caminant de poble a poble. Valls: Cossetània Edicions, 2005 ISBN 84-979112-4-5

  • Editorial Piolet Les Muntanyes de Prades" mapa escala 1:25.000 Editorial Piolet, 2010 ISBN 978-84-95945-36-5



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes de Prades Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Web turístic

  • Tretzevents: Les Muntanyes de Prades

  • Meteoprades. Xarxa d'estacions meteorològiques de les Muntanyes de Prades

  • Mapa GPS Serra de Prades, Mussara, Montsant



Coord.: 41° 17′ 34.52″ N, 1° 2′ 42″ E / 41.2929222°N,1.04500°E / 41.2929222; 1.04500








Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita