Bisbat de Jaca

















































Infotaula de bisbat Bisbat de Jaca
Iacensis
Localització
País
EspanyaEspanya
Territori
AragóAragó
Província eclesiàstica
Arquebisbat de Pamplona i Tudela
Metropolitana
Francisco Pérez González
Altres dades
Catedral
Catedral de Jaca
Sant patró
Santa Oròsia
Lideratge actual
Papa
Francesc
Bisbe
Julián Ruiz Martorell
Mapa


Divisió administrativa de la Diòcesi de Jaca

  •  Arxiprestat de Jaca-Berdún (part antiga de Jaca)


  •  Arxiprestat de Jaca-Berdún (part antiga de Berdún)


  •  Arxiprestat de Biescas


  •  Arxiprestat d'Erla-Uncastillo (part antiga d'Erla)


  •  Arxiprestat de Sabiñánigo


  •  Arxiprestat d'Erla-Uncastillo (part antiga d'Uncastillo)


    • Lloc web oficial
    Modifica les dades a Wikidata

    El Bisbat de Jaca és una seu episcopal que distribueix les seves parròquies per les províncies laiques d'Osca i Saragossa, a Aragó. La seva seu és la Catedral de Jaca. És l'única diòcesi aragonesa que no pertany a l'Arxidiòcesi de Saragossa sinó que està adscrita a la pamplonesa. El seu bisbe és Julián Ruiz Martorell, qui també ho és de la Diòcesi d'Osca.




    Mapa d'Aragó mostrant la diòcesi de Jaca i les divisions episcopals de la comunitat autònoma




    Campanar de la Catedral




    Nau central de la Catedral


    No hi ha notícies del bisbat de Jaca anteriors a la conquesta omeia d'Hispània. Quan els mahometans conqueriren Osca el seu bisbe i els cristians es refugiaren a les muntanyes de Jaca, igualment conquerida el 97é any des l'Hègira (716/717), que formava part del bisbat d'Osca. Els seus límits corrien pel nord als Pirineus des del naixement del Cinca als llocs d'Ansó fins al lloc d'Aragüés i Moncubell. Residiren alternativament segons els avatars de les guerres amb els moros a Jaca, a San Juan de la Peña, San Pedro de Siresa o San Adrián de Sásabe. En aquesta època els bisbes d'aquesta regió rebien indistintament el títol de bisbe d'Osca, Jaca o Aragó (pel Comtat d'Aragó). No obstant això hi ha un reguitzell de falsos cronicons que fan davallar la llista de bisbes fins a l'època romana i visigòtica, com el d'Auberto i Liutprando.[1]


    Al bisbat hi ha diversos establiments monàstics i conventuals de destacada antiguitat [2] entre ells el monestir de San Andrés de Fanlo, el de San Salvador de Puyó, el de San Pedro de Raba o Rábaga, Santa María de Fonfrida (prop de Salvatierra), el de San Martín de Cercito (prop d'Acumuer), el de San Martín de Cillas, el de San Esteban de Huértolo, el de Labasal o Navasal dedicat als sants Julià i Basilissa al Valle de Hecho, el de San Pedro de Siresa, monestir de Santa Cristina, de canonges regulars de Sant Agustí, San Juan de la Peña, el de Santa Cruz de la Serós. Pel que fa als convents hi ha el Convent de Missioners de Nuestra Señora el Pilar de Pares Mercenaris de la vila d'Embún, el convent de Sant Domènec de Jaca, el Convent del Carme de Jaca, de carmelites calçats, i el Convent de Sant Francesc de Jaca de frares menors.





    Llista de bisbes




    • García Ramírez (1076-1086)

    • Pedro I (1087-1097)



    En 1096 la seu torna a Osca.


    • Pedro II (1097-1099)

    • Esteban (1099-1130)

    • Arnaldo Dodón (1130-1134)

    • Dodón (1134-1160)

    • Martín (1162)

    • Esteban de San Martín (1166-1185)

    • Ricardo (1187-1201)

    • García de Gúdal (1201-1236)


    • Vidal de Canyelles (1238-1252)

    • Domingo de Sola (1253-1289)

    • García Pérez de Zuazo (1269-1273)

    • Jaime Sarroca (1273-1290)

    • Ademar (1290-1300)

    • Martín López de Azlor (1300-1313)


    • Martín Oscabio (1313-1324)


    • Gastó de Montcada (1324-1328, nomenat bisbe de Girona)


    • Pedro de Urrea (1328-1336)


    • Bernart Oliver (1337-1345)

    • Gonzalo Zapata (1345-ca. 1348)

    • Pedro Glascario (1348-1357)


    • Guillermo de Torrellas (1357-1361)

    • Bernardo Folcaut (1362-1364)

    • Jimeno Sánchez de Ribabellosa (1364-1368)

    • Juan Martínez (1369-1372?)

    • Fernando Pérez Muñoz (1372-1383)


    • Berenguer d'Anglesola (1383-1384, nomenat bisbe de Girona)


    • Francesc Riquer i Bastero (1384-1393, nomenat bisbe de Vic)


    • Juan de Bafes (1393-1403)


    • Juan de Tauste (1403-1410, nomenat bisbe de Sogorb i Albarracín)

    • Domingo Ram (1410-1415)

    • Aviñón (1415-1421)

    • Hugo de Urriés (1420-1443)

    • Guillermo de Siscar (1443-1457)

    • Guillermo Ponz de Fenollet (1458-1465)

    • Antonio de Espés (1470-1484)


    • Juan de Aragón y Navarra (1484-1526)


    • Alonso de So de Castro y de Pinós (1527)


    • Diego de Cabrera (1528-1529)


    • Lorenzo Campeggi (1530-1532)


    • Jerónimo Doria (1532-1534)


    • Martín de Gurrea (1534-1544)

    • Pedro Agustín y Albanell (1545-1572)


    El bisbat de Jaca se separa del d'Osca.


    Bisbes de Jaca (sensu stricto)





    • Pedro del Frago Garcés (1572-1577, nomenat bisbe d'Osca)


    • Gaspar Juan de la Figuera (1578-1583, nomenat bisbe d'Albarrasí)


    • Pedro de Aragón (1584-1592) posteriorment bisbe de Lleida


    • Diego Monreal (1592-1594, nomenat bisbe d'Osca)


    • Malaquías Asso, O. Cist. (1594-1606)


    • Tomás Cortés de Sangüesa (1607-1614, nomenat bisbe de Terol)


    • Diego Ordóñez, O.F.M. (1614-1615, nomenat bisbe de Salamanca)


    • Pedro Fernández Zorrilla (1615-1616, nomenat bisbe de Mondoñedo)


    • Felipe Guimerá, O. de M. (1616-1617)


    • Luís Díez de Aux de Armendáriz, O. Cist. (1617-1622, nomenat bisbe d'Urgell)


    • Joan Estelrich (1622-1626)


    • José Palafox Palafox (1627-1628)


    • Alvaro Mendoza, O.F.M. (1628-1631)


    • Vicente Domec (1631-1635, nomenat bisbe d'Albarrasí)


    • Mauro de Villarroel, O.S.B. (1635-1646)


    • Juan Domingo Briz Trujillo (1647-1648)


    • Jerónimo de Ipenza (1649-1652)


    • Bartolomé de Fontcalda (1653-1671)


    • Andrés Aznar (1671-1674)


    • José de Santolaria (1673-1674)


    • Bernardo Mateo Sánchez del Castellar (1677-1683)


    • Miguel de Frías Espinei (1683-1704)


    • Mateo Foncillas Mozárabe (1705-1717)


    • Francisco Palanco, O.M. (1717-1720)


    • Miguel Estela, O.M. (1721-1727)


    • Antonio Alejandro Sarmiento Sotomayor, O.S.B. (1728-1728, nomenat bisbe de Mondoñedo)


    • Pedro Espinosa de los Monteros, O.F.M. (1728-1733)


    • Ramon Nogués (1734-1738)


    • Juan Domingo Manzano Carvajal (1739-1750)


    • Esteban Villanova Colomer (1751-1755, nomenat bisbe de Tarassona)


    • Pascual López Estaún (1755-1776, nomenat bisbe d'Osca)


    • Andrés Pérez Bermúdez, O.F.M. (1777-1779)




    D. Miguel García Cuesta bisbe entre 1848-1851




    • Julián Gascueña Herráiz, O.F.M. (1780-1784, nomenat bisbe d'Àvila)


    • José López Gil, O. Carm. (1785-1802)


    • Lorenzo Algüero Ribera, O.S.M. (1802-1814, nomenat bisbe de Sogorb)


    • Cristóbal Pérez Viala (1815-1822)


    • Leonardo Santander Villavicencio (1824-1828, nomenat bisbe d'Astorga)


    • Pedro Rodriguez Miranda, O. de M. (1829-1831)


    • Manuel María Gómez de las Rivas (1831-1847, nomenat Arquebisbe de Saragossa)


    • Miguel García Cuesta (1848-1851, nomenat Arquebisbe de Santiago de Compostel·la)


    • Juan José Biec Belio (1852-1856)


    • Pedro Lucas Asensio Poves (1857-1870)


    • Ramón Fernández y Lafita (1874-1890)


    • José López Mendoza y García, O.S.A. (1891-1899, nomenat bisbe de Pamplona)


    • Francisco Javier Valdés y Noriega, O.S.A. (1899-1904, nomenat bisbe de Salamanca)


    • Antolín López y Peláez (1904-1913, nomenat Arquebisbe de Tarragona)




    D. Jesús Sanz Montes bisbe entre 2003-2009




    • Manuel de Castro Alonso (1913-1920, nomenat bisbe de Segovia)


    • Francisco Frutos Valiente (1920-1925, nomenat bisbe de Salamanca)


    • Juan Villar y Sanz (1926-1943, nomenat bisbe de Lleida)


    • José María Bueno y Monreal (1945-1950, nomenat bisbe de Vitòria)


    • Angel Hidalgo Ibáñez (1950-1978)


    • Juan Angel Belda Dardiñá (1978-1983, nomenat bisbe de Lleó)


    • Rosendo Alvarez Gastón (1984-1989, nomenat bisbe d'Almeria)


    • José María Conget Arizaleta (1990-2001)

      • Sede vacante (2001-2003):Juan José Omella Omella, administrador apostòlic


    • Fr. Jesús Sanz Montes, O.F.M. (2003-2009) (nomenat Arquebisbe d'Oviedo)

      • Sede vacante (2009-2010): Jesús Sanz Montes, administrador apostòlic



    • Julián Ruiz Martorell (des de 2010)



    Referències





    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Jaca Modifica l'enllaç a Wikidata



    1. ↑ de Huesca, Ramon. «cap. VIII.». A: Longás e hijo. Teatro histórico de las Iglesias del Reyno de Aragón. Volúmen VIII de la Santa Iglésia de Jaca (en castellà). Pamplona: Longás e hijo, 1802, p. 85- 92 [Consulta: 3 abril 2014]. 


    2. ↑ Vegeu capítols XV a XXII de Teatro historico ... Vol. VIII










    -

    Popular posts from this blog

    Hivernacle

    Image
    Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
    Read more

    Fluorita

    Image
    Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
    Read more

    Hulsita

    Image
    Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
    Read more