Luzon
 Luzon | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Filipines | |||
| Capital | Manila | |||
| Població | ||||
| Total | 48.520.774 | |||
| • Densitat | 441,24 hab/km² | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Filipines | |||
| Superfície | 109.965 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 2.922 m | |||
| Punt més alt | Mount Pulag  (2.922 m) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Zona horària | UTC+08:00 | |||
 | ||||
Luzon és l'illa principal de les Filipines, tant en superfície (104.688 km², la 17a més gran del món), població (39.500.000 habitants l'any 2000, la 5a més poblada del món) com políticament, ja que és on es troba la capital, Manila, i la ciutat més poblada Quezon City.
També fa referència a un dels tres grups d'illes de l'arxipèlag filipí, juntament amb les Visayas i Mindanao. El grup de Luzon inclou l'illa homònima i, al nord, les illes Batanes i Babuyan, mentre que al sud comprèn també les illes de Catanduanes, Marinduque, Masbate, Romblon i Mindoro. Pel que fa a l'arxipèlag de Palawan, al sud-oest, tradicionalment adscrit al grup de Luzon, des del 2005 hi ha un projecte de llei del Parlament perquè aquesta província insular passi administrativament a la Regió VI o de les Visayas Occidentals; de moment, però, el canvi encara no s'ha portat a la pràctica.
Contingut
1 Geografia
2 El grup d'illes de Luzon
2.1 Regions i províncies
3 Articles relacionats
4 Curiositats
5 Referències
Geografia
L'illa de Luzon limita a l'oest amb la mar de la Xina Meridional (anomenat "mar de Luzon" en aigües territorials filipines), a l'est amb la mar de les Filipines i al nord amb l'estret de Luzon, on hi ha els canals de Babuyan i Balintang. Al sud hi ha les illes de Mindoro i Marinduque, i al sud-est la de Catanduanes. De forma més o menys rectangular, al sud-est en surt la península de Bicol en forma de llarg apèndix (uns 150 km). Més enllà d'aquesta península hi ha l'illa de Samar, separada per l'estret de San Bernardino, i al sud-oest les illes de Ticao, Burias i Masbate.
Luzon és molt muntanyosa i culmina en el mont Pulag (2.922 m), el segon cim més alt de les Filipines, a l'anomenada la Cordillera Central; també en destaca el Mayon (2.460 m), el volcà filipí més famós, a la península de Bicol. A l'est de la serralada central de l'illa discorre el riu Cagayan, el principal de les Filipines. Més enllà del riu s'alça la Sierra Madre, la serralada més llarga del país. A l'oest, vora la costa de la mar de la Xina Meridional, s'alcen les muntanyes Zambales, on s'aixeca el volcà Pinatubo, famós per la seva enorme erupció el 1991.
Entre les diverses serralades es troba la plana del centre de Luzon, d'uns 11.000 km² de superfície, la principal productora d'arròs de l'arxipèlag. La plana és regada per diversos rius com l'Agno i el Pampanga. Enmig de la plana s'alça solitari el mont Arayat.
Totes cadenes muntanyoses fan que el litoral de Luzon sigui molt accidentat, amb multitud de golfs i badies com els de Lingayen, Manila, Lamon, San Miguel, Lagonoy, Ragay o Sorsogon. La badia de Manila es considera un dels millors ports naturals de l'Àsia Oriental, a causa de la seva grandària i la seva situació estratègica.
Al sud-est de la badia de Manila hi ha el llac principal del país i el més gran de l'Àsia sud-oriental, l'anomenada Laguna de Bay, amb 949 km², que desguassa pel riu Pasig fins a la badia de Manila. Més al sud hi ha el llac Taal, amb el petit volcà homònim que s'aixeca al mig de les seves aigües.
El grup d'illes de Luzon
El grup d'illes de Luzon és una agrupació arbitrària que es divideix en vuit regions, les quals al seu torn se subdivideixen en 37 províncies, de les quals només set no es troben a l'illa mateix de Luzon. Aquest grup d'illes inclou les Batanes i Babuyan al nord, i Catanduanes, Masbate, Marinduque, Romblon i Mindoro al sud.
Regions i províncies
Les vuit regions tenen centres administratius només a efectes formals, no oficials, excepte pel que fa a les regions administratives especials; el poder radica en els governs provincials. Els centres regionals tan sols són la seu de les oficines de turisme de la regió.
Ilocos o Regió I. Situada al nord-oest de l'illa principal, comprèn les províncies d'Ilocos Nord, Ilocos Sud, La Union i Pangasinan. El centre administratiu és San Fernando, a La Union. La majoria dels seus habitants parlen ilocano i pangasinan.
Vall de Cagayan o Regió II. Situada al nord-est de l'illa principal, inclou també les illes Batanes i Babuyan, al nord. Comprèn les províncies de Batanes, Cagayan, Isabela, Nueva Vizcaya i Quirino. El centre administratiu és Tuguegarao, a la província de Cagayan.
Luzon Central o Regió III. Situada al centre de l'illa, conté la gran plana arrossera de les Filipines. Comprèn les províncies d'Aurora, Bataan, Bulacan, Nueva Ecija, Pampanga, Tarlac i Zambales. El centre administratiu es diu també San Fernando, a Pampanga.
CALABARZON o Regió IV-A. Una de les regions més noves de les Filipines, abans formava part de la regió IV o Tagàlog Meridional. És una de les àrees més poblades del país. El seu nom és un acrònim de les províncies que comprèn, que són Batangas, Cavite, Laguna, Quezon i Rizal. Tot i que l'economia regional depèn de Manila, aquesta ciutat es troba a l'anomenada Regió de la Capital Nacional o Metro Manila (àrea metropolitana de Manila); el centre administratiu és Calamba, a la província de Laguna. La majoria dels seus habitants parlen tagàlog.
MIMAROPA o Regió IV-B. Juntament amb CALABARZON és la regió més nova del país, i també formava part de la regió IV o Tagàlog Meridional. Conté la majoria de les illes del grup de Luzon. El seu nom és un acrònim de les províncies que comprèn, que són Marinduque, Mindoro Occidental, Mindoro Oriental, Palawan i Romblon. El centre administratiu és Calapan, a Mindoro Oriental.
Bicol o Regió V. Ocupa la península de Bicol, al sud-est de l'illa principal, i les illes de Catanduanes, Masbate i altres de menors. Comprèn les províncies d'Albay, Camarines Nord, Camarines Sud, Catanduanes, Masbate i Sorsogon. El centre administratiu és Legazpi, a Albay. La majoria dels seus habitants parlen bicol.
Regió Administrativa de la Cordillera (CAR segons les sigles en anglès). Comprèn gairebé tota la Cordillera Central, al nord de Luzon. La CAR, creada el 1989, és una regió administrativa especial per a les tribus indígenes d'aquestes muntanyes. Comprèn les províncies d'Abra, Apayao, Benguet, Ifugao, Kalinga i la província de la Muntanya. El centre administratiu és Baguio.
Regió de la Capital Nacional o Metro Manila (NCR segons les sigles en anglès). És una regió administrativa especial que inclou la capital filipina, Manila; la ciutat més poblada, Quezon City, i 15 ciutats i municipis més. La regió és coneguda popularment com a Metro Manila, o regió metropolitana de Manila. És l'única regió de les Filipines que no té províncies i és la més densament poblada, amb més d'11 milions d'habitants dins una superfície de 636 km².
Articles relacionats
- Pampangueños
Curiositats
A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es conserven diversos objectes de la cultura filipina provinents d'aquesta illa.[1]
A la Xina, fins ben entrat el segle XIX, es conegué Espanya com a Lusong (pinyin: Lüsong; 呂宋) per la presència espanyola a l'illa i el comerç amb la Xina.[2]
Referències
↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.59. ISBN 84-931438-3-9.
↑ «De Luzón a España». David Martínez-Robles, "Archivo China-España, 1850-1950", Grup de Recerca ALTER (Universitat Oberta de Catalunya). [Consulta: 4 gener 2017].
Coord.: 16° 00′ N, 121° 00′ E / 16.000°N,121.000°E / 16.000; 121.000
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luzon |
