Cuencas Mineras
















































Infotaula de geografia política


Localització







Localización de Cuencas Mineras (Aragón).svg

40° 50′ 00″ N, 0° 48′ 00″ O / 40.83333333°N,0.8°O / 40.83333333; -0.8



Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província de Terol
Capital
Utrillas
Municipi
30
Població
Total
9604 hab. (2002)
• Densitat
6,82 hab/km²
Geografia
Superfície
1.407,6 km²
Modifica les dades a Wikidata

Les Cuencas Mineras és una de les comarques de l'Aragó de la província de Terol. Té com a capitals Utrillas i Montalbán, que alhora són els pobles més populosos de la comarca. La comarca limita al nord amb el Campo de Belchite, a l'oest amb Jiloca, al sud amb el Maestrazgo i la Comunidad de Teruel, i a l'est amb el Bajo Martín, Andorra-Sierra de Arcos i el Bajo Aragón. És una comarca de tradició minera, d'aquí el seu nom, hi ha nombroses mines de carbó, ferro, guix, galena i sal, però actualment la majoria estan en estat d'abandó i només funcionen unes quantes mines de carbó lignit.



Municipis





Cuencas Mineras (2011)





























































































































































































Municipi
     Població
     Extensió
     Densitat

Alcaine
 68
 57,38
 1,17

Aliaga
 382
 194,2
 1,97

Anadón
 24
 24,9
 0,96

Blesa
 132
 80,40
 1,64

Cañizar del Olivar
 106
 18,55
 5,71

Castel de Cabra
 104
 29,44
 4,76

Cortes de Aragón
 76
 24,4
 3,11

Cuevas de Almudén
 141
 35,64
 3,76

Escucha
 1.019
 41,6
 24,5

Fuenferrada
 62
 24,22
 2,56

Hinojosa de Jarque
 105
 36,97
 4,06

Hoz de la Vieja, la
 89
 43,70
 2,04

Huesa del Común
 92
 61,40
 1,5

Jarque de la Val
 89
 29,2
 3,05

Josa
 38
 28,05
 1,35

Maicas
 39
 24,25
 1,6

Martín del Río
 432
 54,61
 7,88

Mezquita de Jarque
 117
 31,31
 3,74

Montalbán
 1.392
 82
 16,98

Obón
 38
 68,40
 0,56

Palomar de Arroyos
 191
 33,32
 5,73

Plou
 45
 17,33
 2,6

Salcedillo
 8
 16,89
 0,47

Segura de los Baños
 39
 54,12
 0,72

Torre de las Arcas
 35
 36,87
 0,95

Utrillas
 3.270
 39,8
 82,16

Villanueva del Rebollar de la Sierra
 52
 18,99
 2,74

Vivel del Río Martín
 91
 51,13
 1,78

Zoma, la
 22
 14,5
 1,52

Total
 9.604
 1407,6
 6,82







A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuencas Mineras Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 40° 50′ N, 0° 48′ O / 40.833°N,0.800°O / 40.833; -0.800







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more