Lavello
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |||||
| Tipus | Comuna d'Itàlia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Ubicació | |||||
| Estat | Itàlia | ||||
| Regió | Basilicata | ||||
| Província | Província de Potenza | ||||
| |||||
| Límits amb | Canosa di Puglia Melfi Minervino Murge Montemilone Rapolla Venosa Cerignola Ascoli Satriano Palazzo San Gervasio | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 313 m | ||||
| Superfície | 134,67 km² | ||||
Lloc web oficial | |||||
 | |||||
Lavello és un municipi de la província de Potenza, a Basilicata, Itàlia.
Història
Forentum fou una ciutat dels dauns i després romana a la Lucània. El nom llatí seria del segle IV aC quan el 317 aC el cònsol Gai Juni Bubulc Brut (Gaius Iunius Bubulcus Brutus) la va ocupar. Al segle I aC fou municipi romà, categoria que conservava encara al segle III.
A l'edat mitjana el nucli principal fou anomenat Labellum i més tard Lavello que era el nom dels abeuradors que feien servir els pastors en la transhumància dels monts Volture al riu Ofanto i fou establert al turó del Pescarello (documentat l'establiment des del 1044). La ciutat vella es deia Forenza i tenia una colònia jueva documentada des del segle VIII. El 1060 fou convertida en seu d'un bisbe i es va construir la catedral. Al segle XIII la veïna Gaudiano (al turó Posta Scroscia) li va fer ombra, però aquesta fou destruïda per Frederic II el 1228 i donada en feu al bisbe de Melfi. El castell és documentat el 1241. El 1268 fou destruït almenys en part per Roger de Sanseverino per castigar la revolta contra els Anjou del governador de la Basilicata, lleial a Conradí de Suàbia. A finals del segle Carles II Anjou en va ordenar la destrucció per foc però es va refer. El 1436 fou assetjada durant les lluites entre Renat d'Anjou i Alfons d'Aragó, destacant la ciutat per la lleialtat al rei Alfons i la seva nissaga. Fou l'última sotragada.
Més tard la pastura va ser la principal activitat fins al segle XVIII. Al segle XVI es van establir a la regió molts albanesos, sobretot a Maschito, Barile i Ginestra. Els segles XVI i XVII es van construir diversos edificis religiosos. El feu va correspondre successivament a Riccardo di Bisaccia, Simone di Belvedere, Roberto di Suriaco, Nicola Montorio, els Orsini del Balzo, Angelo Tartaglia, els Del Tufo, els Pignatelli, i els Caracciolo di Torella).
El febrer de 1799 artesans i ciutadans van proclamar la municipalitat republicana dins la República Partenopea. El 1821 Lavello va participar en un motí lliberal. L'abril del 1861 fou ocupat per dos dies pels homes de Carmine Crocco. La regió fou considerada lleial a la dinastia borbònica. Molts ciutadans van emigrar a Amèrica al segle XIX.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lavello |
