Ngtjyty

	;
	Q5837836 i escut d'Alcover
	; ;
	; ;
Localització
	; 41° 15′ 43″ N, 1° 10′ 16″ E / 41.2620504°N,1.1711248°E / 41.2620504; 1.1711248;
	;
	;
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Alt Camp
Capital	; Alcover;
Entitats de població	; 10
Població
Total	; 5.108 (2018)
• Densitat	; 111,04 hab/km²
Llar	; 242 (1553)
Gentilici	; Alcoverenc, alcoverenca
Geografia
Superfície	; 46 km²
Altitud	; 219 m ..:905 m ..:123 m
Limita amb	; ; ; ; l'Albiol ; la Masó ; el Milà ; Mont-ral ; el Rourell ; la Selva del Camp ; Valls ; Vilallonga del Camp ; la Riba ; Perafort; ; ;
Història i celebracions
Patró	; Sant Roc (16 d'agost); Mare de Déu del Remei (2n cap de setmana d'octubre); Santa Úrsula (21 d'octubre)
Organització política
• Alcalde	; Robert Figueras Roca;
Identificador descriptiu
Codi postal	; 43460
Es troba dins el fus horari	; UTC+01:00;
	;
Codi de municipi INE	; 43005
Codi territorial IDESCAT	; 430056;
Altres
	; ;
Lloc web	; Lloc web oficial;

Per a altres significats, vegeu «Alcover (desambiguació)».

Alcover és una vila i municipi a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades. És creuat pel riu Glorieta, afluent del riu Francolí, el qual travessa també part del terme. Alcover és a 243 metres sobre el nivell del mar. Des del seu majestuós campanar de l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció o Església Nova, s'hi pot veure tota la plana del Camp de Tarragona, inclosa la Mar Mediterrània.

Contingut

1 Història

2 Demografia (2017)

3 Economia

4 Política

5 Monuments

6 Fills il·lustres de la vila

7 Alcaldes

8 Referències

9 Enllaços externs

Història

S'han trobat vestigis de construccions de l'època de l'Imperi Romà. Els musulmans varen fortificar l'enclavament però només resten runes de torres de guaita que hi varen costruir. El 1127 Ramon Berenguer III i Oleguer de Barcelona prengueren la ciutat als almohades, s'inicià la repoblació per butlla papal signada per Anastasi IV el 25 de març de 1154,^[1] i el 1166 va tenir carta de poblament atorgada per Alfons el Cast.^[2]

Va pertànyer a la vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va formar part del corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.^[3]

Es varen construir muralles entre 1316 i 1360.^[4] Aquestes muralles medievals varen ser enderrocades l'any 1464 durant la Guerra civil catalana del segle XV entre la Generalitat i el monarca Joan II d'Aragó que retenia el seu fill, el príncep de Viana, que la Generalitat patrocinava. Actualment, el Carrer de la Bretxa d'aquesta població és situat en el lloc on el 21 d'agost d'aquell any els canons varen iniciar-ne l'enderrocament.

L'any 1809, durant la Guerra del Francès al terme d'Alcover hi esdevingué la famosa batalla del Pont de Goi.

L'any 1863 s'inaugura l'estació de ferrocarril de la línia Tarragona-Lleida de la companyia MZA que va impulsar les millores per la població.^[5]

Demografia (2017)

Entitat de població	Habitants
Alcover	4.351
Borquera, la	1
Cabana, la	98
Camí dels Muntanyants	36
Mas Gassol	63
Masies Catalanes, les	156
Plana, la	21
Residencial del Remei	216
Serradalt	221
Burguet, el	0
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
122	119	242	1.006	2.847	3.226	3.026	2.832	1.953	2.235

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.899	2.760	2.512	2.458	2.643	3.259	3.425	3.530	3.386	3.425

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
3.523	3.664	3.787	4.042	4.315	4.500	4.962	5.204	5.143	5.131

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
5.095	5.108	-	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

El 1965 la renda anual mitjana per capita era de 25,285 pessetes (151,97 euros). El 1983 el terme municipal d'Alcover comptava amb unes 143 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees i unes 98 d'entre 5 i 50 hectàrees.^[3]

A hores d'ara, però, les coses a la vil·la han canviat, com la renda familiar disponible bruta, que al 2014 era de 14.900 euros/habitant. L'any 2009, la superfície agrícola utilitzada (SAU), entre terres llaurades (99%) i les pastures permanents (1%), sumen un total de 1.338 hectàrees.^[6]

Política

Resultats electorals - Alcover, Eleccions municipals a Alcover - 2015
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	ApC	Robert Figueras	1008	7	45,04
	CUP-PA	Jaume Camps	450	3	20,11
	SI-Solidaritat	Lluís Català	375	2	16,71
	ERC-AM	Josep M. Flores	167	1	7,46
	CiU		134	0	5,99
	PPC		73	0	3,26
	Vots en blanc		32		1,40
	Altres		45		1,97
Total		2.284			62,67

Resultats electorals - Alcover, Eleccions al Parlament de Catalunya - 2015
Candidatura		Cap de llista	Vots	% Vots
	JxSí	Raül Romeva	1.422	50,34
	C's	Inés Arrimadas	486	17,20
	CUP	Antonio Baños	254	8,99
	PSC	Miquel Iceta	251	8,88
	PPC	Xavier García Albiol	160	5,66
	CSQP	Lluís Rabell	136	4,81
	UDC	Ramon Espadaler	86	3,04
	Vots en blanc		18	0,64
	Altres		21	0,74
Total		2.834		78,46

Resultats electorals - Alcover, Eleccions al Parlament de Catalunya - 2017
Candidatura		Cap de llista	Vots	% Vots
	JxCat	Carles Puigdemont	871	29,01
	ERC	Oriol Junqueras	721	24,02
	C's	Inés Arrimadas	654	21,79
	PSC	Miquel Iceta	290	9,66
	CUP	Carles Riera	185	6,16
	Comú Podem	Xavier Domènech	136	4,53
	Altres		130	4,33
	Vots en blanc		15	0,5
	Vots nuls		5	0,17
Total		3.007		82,11

Monuments

Església Vella o de la Puríssima Sang

A Alcover hi ha diversos monuments declarats béns culturals d'interès nacional: Les muralles i vila medievals de les que es conserva part de les muralles (fragments i portals) medievals així com carrers, torres i cases d'aquesta època; el mas Mont-ravà fortificat amb torres de defensa; l'Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica del segle XII; el convent de Santa Anna.^[7]

D'altres punts destacats són el pont medieval sobre el riu de Glorieta; la Casa de la Vila, amb façana renaixentista; així com diverses cases renaixentistes; la plaça porticada; el Museu municipal d'Alcover; el Convent de Santa Anna d'Alcover; l'Ermita del Remei i l'Ermita de les Virtuts, ambdues d'estil barroc; la Casa Domingo, edifici modernista (1919) obra de Cèsar Martinell; el barri jueu; l'Església Nova i els Molins de Tarrés.

Fills il·lustres de la vila

Cosme Vidal i Rosich (escriptor alcoverenc), conegut com a Josep Aladern

Alcover ha tingut diversos fills il·lustres al llarg dels anys, els últims són aquests. D'altres possibles anteriors no se'n té documentació.^[8]

Ramon Barberà i Boada (Bisbe Barberà), eclesiàstic, bisbe (1847 - 1924)

Cosme Vidal i Rosich (Josep Aladern), escriptor (1869 - 1918)

Maria Domènec de Cañellas, poetessa, escriptora i sociòloga (1876 - 1952)

Plàcid Vidal i Rosich, novel·lista, poeta i biògraf (1881 - 1938)

Antoni Isern i Arnau, poeta (1883 - 1906)

Francesc Gelambí, músic i compositor (s. XIX)

Anton Català i Gomis, pintor (1911 - 1970)

Alcaldes

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Joan Prats i Cavallé	CiU	19/04/1979	--
1983 - 1987	Joan Prats i Cavallé	CiU	28/05/1983	--
1987 - 1991	Carles Vidal i Bové	CiU	30/06/1987	--
1991 - 1995	Carles Vidal i Bové	CiU	15/06/1991	--
1995 - 1999	Carles Vidal i Bové	CiU	17/06/1995	--
1999 - 2003	Anton Ferré i Fons	PSC	03/07/1999	--
2003 - 2007	Anton Ferré i Fons	ApC	14/06/2003	--
2007 - 2011	Anton Ferré i Fons	ApC	16/06/2007	--
2011 - 2015	Anton Ferré i Fons	ApC	11/06/2011	--
Des de 2015	Robert Figueras i Roca	ApC	13/06/2015	--

Referències

↑ Bertrán Vallvé, Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880)» (en castellà). Hidalguía, .162, set-oct 1980, p.555.

↑ Bertrán Vallvé, Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880)» (en castellà). Hidalguía, .162, set-oct 1980, p.557.

↑ ^3,0^3,1 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.

↑ Gran Enciclopèdia Catalana, 1969.

↑ Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Volum VII, 1982, pàg. 329.

↑ «Idescat. El municipi en xifres. Alcover» (en català). Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 10-01-2018. [Consulta: 10 gener 2018].

↑ El Govern declara bé cultural d'interès nacional el convent de Santa Anna, a Alcover (Alt Camp)

↑ «Il·lustres d'Alcover» (en català). Ajuntament d'Alcover. [Consulta: 13 maig 2017].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites

Pàgina web oficial de l'Ajuntament d'Alcover

Tota la informació sobre aquest municipi

Informació de la Generalitat de Catalunya

Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

[1] Bertrán Vallvé, Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880)» (en castellà). Hidalguía, .162, set-oct 1980, p.555.

[2] Bertrán Vallvé, Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880)» (en castellà). Hidalguía, .162, set-oct 1980, p.557.

[Ref-3] 3,0^3,1 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.

[4] Gran Enciclopèdia Catalana, 1969.

[5] Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Volum VII, 1982, pàg. 329.

[6] «Idescat. El municipi en xifres. Alcover» (en català). Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 10-01-2018. [Consulta: 10 gener 2018].

[7] El Govern declara bé cultural d'interès nacional el convent de Santa Anna, a Alcover (Alt Camp)

[8] «Il·lustres d'Alcover» (en català). Ajuntament d'Alcover. [Consulta: 13 maig 2017].

Registres d'autoritat	VIAF: 157153194
Bases d'informació	OSM: 342692

搜尋此網誌

Ngtjyty

Alcover