Sultanat de Delhi




































دلی سلطنت

दिल्ली सलतनत


Sultanat de Delhi






← Bandera
1206 – 1527
Fictional flag of the Mughal Empire.svg →













Ubicació deEvolució històrica territorial del Sultanat de Delhi
Informació
Capital
Delhi
Religió
Sunnisme, hanafisme
Període històric
Establiment
1206
Dissolució
1527

Política
Forma de govern
Imperi
Modifica les dades a Wikidata

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital. Delhi fou part del domini dels tomara del 736 fins a mitjans del segle XII, quan es va imposar la dinastia rajputs dels chauhans (vers 1150-1192). Fou conquerida pels gúrides el 1192. La primera dinastia musulmana sorgida d'esclaus dels sultans gúrides es va establir el 1206 i fou coneguda com a "primera dinastia esclava" o dels ghulams o mamelucs. Va governar del 1206 al 1290. Va seguir la segona dinastia esclava o dinastia Khaldji (o Khalji) del 1290 al 1320, i després la dinastia turca dels tughlúquides del 1320 al 1399. Després de l'expedició de Tamerlà (1399) i els anys d'anarquia que van seguir, amb una efímera dominació dels Lodi, es va iniciar la dinastia dels Sayyids de Delhi (1414-1452) que va abdicar en favor dels Lodi el 1452; la dinastia Lodi va regnar del 1452 al 1526. En aquest darrer any fou conquerida per Baber, que va establir l'Imperi Mogol. El 1540 Humayun, el fill de Baber, va ser expulsat i la dinastia afganesa dels Suri va prendre el poder (1540-1555) fins que Akbar, fill de Humayun, va restablir l'Imperi Mogol.



Llista de governants




Primera dinastia esclava de Delhi o mamelucs de Delhi 





  • Qutb-ad-Din Àybak 1206-1210


  • Aram-Xah, 1210-1211


  • Xams-ad-Din Iltutmix, 1211-1236


  • Rukn-ad-Din Firuz-Xah 1236


  • Razia-ad-Din (reina) 1235-1240


  • Muïzz-ad-Din Bahram-Xah 1240-1242


  • Alà-ad-Din Massud-Xah 1242-1246


  • Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah 1246-1266


  • Giyas-ad-Din Balban 1266-1287/1288


  • Muïzz-ad-Din Qaiqabad 1287/1288-1290


  • Xams-ad-Din Kayumarth 1290



Segona dinastia esclava o khalji 




  • Jalal-ad-Din Firuz Shah Khalji 1290-1296

  • Rukn-ad-Din Ibrahim Shah Khalji 1296

  • Alà-ad-Din Muhammad Shah I Khalji 1296-1316

  • Xihab-ad-Din Umar Khalji 1316

  • Kutb-ad-Din Mubarak Shah I Khalji 1316-1320

  • Nàssir-ad-Din Khusraw Khan Barwari "l'usurpador" 1320




Tughlúquides 





  • Ghiyath-ad-Din Tughluq, 1320-1325


  • Muhàmmad ibn Tughluq, 1325-1351


  • Mahmud-Xah I Tughluq, març de 1351


  • Firuz Xah Tughluq, 1351-1388


  • Ghiyath-ad-Din Tughluq (II), 1388-1389


  • Abu-Bakr Tughluq, 1389-1390


  • Muhàmmad-Xah Tughluq, 1390-1394


  • Sikandar-Xah Tughluq, gener a març de 1394


  • Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, 1394-1395, en disputa 1395-1399, nominal 1399-1401, sultà sol 1401-1412


  • Nusrat-Xah Tughluq, 1395-1399, oposat a l'anterior


  • Dawlat-Khan Lodi, 1412-1414




Dinastia dels Sayyids 





  • Sayyid Khidr Khan 1414-1421


  • Sayyid Mubarak-Xah 1421-1435


  • Sayyid Muhàmmad-Xah 1435-1445


  • Sayyid Alà-ad-Din Àlam-Xah 1445-1451 (a Badaun fins al 1478)




Lodi 





  • Bahlul Xah Lodi 1451-1489


  • Sikandar Lodi 1489-1517


  • Ibrahim Lodi 1517-1526


  • Imperi mogol 1526 a 1540




Dinastia Suri 





  • Xer-Xah Suri 1540-1545


  • Islam-Xah Suri 1545-1554


  • Firuz-Xah Suri, 29 d'abril al 2 de maig de 1554


  • Muhàmmad-Xah Suri 1554


  • Ibrahïm Suri 1554-1555


  • Sikander-Xah Suri 1555-1556


  • Àdil-Xah Suri 1556




Vegeu també




  • Katahr.


  • Itaunja.

  • Xams al-Din Siraj Afif



Bibliografia


  • Gavin R. G. Hambly, Catherine B. Asher, "DELHI SULTANATE" a Encyclopaedia Iranica




A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sultanat de Delhi Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more