Jaume Miravitlles i Navarra





























Infotaula de personaJaume Miravitlles i Navarra
Biografia
Naixement
1906
Figueres
Mort
10 novembre 1988 (81/82 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació
Esperantista, escriptor i polític
Partit polític
Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, Alt Empordà, 1906 - Barcelona, 1988) fou un polític i escriptor català.[1]


Un aspecte desconegut de Jaume Miravitlles va ser el seu vessant professional. Tothom l'identifica com a polític i periodista. Però cal dir que, durant els anys de la Segona República, va treballar de funcionari de la Generalitat de Catalunya i va ser el president de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC). Durant els primers mesos de la Guerra Civil va ser partidari d'adherir l'Associació de Funcionaris de la Generalitat al sindicat anarcosindicalista CNT. Aquesta pretensió va ser frustrada pels sectors filougetistes que aconseguiren que l'AFGC s'adherís a la UGT de Catalunya. En aquest sentit, és important la tesi doctoral de David Martínez Fiol: Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), en la qual s'analitza la trajectòria sindical com a funcionari de Jaume Miravitlles.[2]




Contingut






  • 1 Obra


  • 2 Premis


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia


  • 6 Enllaços externs





Obra




  • 1932 Ha traït, Macià?

  • 1932 (possiblement) Contra la cultura burgesa

  • 1932 De Jaca a Sallent

  • 1932 Los obreros y la política


  • 1933 El ritme de la revolució


  • 1935 Crítica del 6 d'octubre


  • 1936 Elements per a una campanya d'esquerra


  • 1937 Catalans a Madrid


  • 1971 Barcelona, latitud Nova York, longitud París


  • 1972 Geografía contra geopolítica

  • 1972 Episodis de la guerra civil espanyola


  • 1975 Humanització del català


  • 1977 Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini


  • 1980 Gent que he conegut


  • 1981 Més gent que he conegut


  • 2009 D'Europa a Amèrica. Dietari d'exili (1941-1945), (Barcelona, Editorial Proa)


  • 2015 Veritats sobre la guerra civil espanyola, (Barcelona, Editorial Base)



Premis



  • 1979 Josep Pla per Gent que he conegut


Vegeu també



  • Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.


Referències





  1. ↑ Batalla, Ramon i CONSUL, Arnau «El llarg viatge de Jaume Miravitlles». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 34-39. ISSN: 1695-2014.


  2. ↑ MARTÍNEZ, D. La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939)




Bibliografia



  • BATALLA I GALIMANY, Ramon, Jaume Miravitlles i Navarra. Els anys de joventut (1906-1939), Col·lecció Juncària, Ajuntament de Figueres i Diputació de Girona, 2016.

  • PLANELLAS-WITZSCH, Mark, El somriure de Catalunya. Un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles, 2007; pròleg d'Heribert Barrera i Costa.



Enllaços externs




  • MemòriaEsquerra.cat (biografia de Jaume Miravitlles al web de la història d'Esquerra Republicana de Catalunya)


  • La revolució del bon gust (llibre col·lectiu sobre Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya)

  • Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more