Jordi Arquer i Saltor
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1907 Barcelona |
| Mort | 1981 (73/74 anys) Perpinyà |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor i polític |
| Partit polític | Partit Obrer d'Unificació Marxista |
 | |
Jordi Arquer i Saltor (Barcelona, 1907 - Perpinyà, 1981) fou un polític i escriptor català.[1]
Contingut
1 Vida
2 Jordi Arquer i el fet nacional català
3 Obres
4 Enllaços externs
5 Referències
Vida
Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera participà en l'oposició clandestina, col·laborant amb els grups independentistes de Francesc Macià. Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI)[1] del qual en va dirigir la secció de treball i el periòdic Lluita, òrgan d'aquesta secció. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes constituït clandestinament al si de l'Ateneu Enciclopèdic Popular,[1] i el 1928 participà en el congrés clandestí que va crear el Partit Comunista Català,[1] el qual va atraure militants marxistes d'Estat Català. Quan el PCC i la FCCB es fusionaren el 1930 en el Bloc Obrer i Camperol (BOC) Arquer també hi fou present.
Durant la Segona República Espanyola va advocar perquè es formés l'Aliança Obrera. Des d'aquest federació va participar en la creació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 1935.[1] En el seu escrit 'Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931), després de repassar la història de Catalunya i del moviment catalanista, es mostra partidari al reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya i assenyalà la conveniència d'una unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria. Quan esclatà la guerra civil espanyola entre 1936 - 1939 fou un dels organitzadors i caps de la columna del POUM que operà al front d'Aragó.[1]
Va escriure en diversos periòdics: L'Hora, Treball i La Batalla,[1] i també en Front, L'Espurna i La Terra (òrgan dels rabassaires).
El 1939 es va exiliar a França, on va formar part activa del Moviment Socialista de Catalunya, de la mateixa manera que ho faria després a Mèxic. Continuà col·laborant en les revistes publicades a Amèrica: Endavant, L'Insurgent, Quaderns de l'exili i La Nostra Revista, de Mèxic; Ressorgiment, de l'Argentina; Germanor, de Xile i altres.
Des del 1977, residí temporalment a Barcelona. Va reunir una important biblioteca sobre la guerra civil i l'exili, que va ser posteriorment adquirida per la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre Civile d’Espagne de 1936-1939 -FIEHS-, establerta físicament a Perpinyà, però constituïda a Suïssa. Darrere de la FIEHS hi havia la Fundació Jaume Bofill, qui finançava el seu fons, el local, el personal, etc. La biblioteca de Jordi Arquer, reunida durant el seu llarg exili a Mèxic i a França, va esdevenir el nucli de la col·lecció bibliogràfica de la FIEHS, el fons de la qual va passar a formar part del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el 1977, i ara es troba dipositat a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.[2]
Es conserva part dels seus arxius i de la seva biblioteca a la Biblioteca Universitària Droit-Lletres de la universitat de Perpinyà.[3]
Jordi Arquer i el fet nacional català
El component “nacionalitari” (en termes emprats a l'època pel PCCatalà i el BOC) va ser un dels motius que van dur a Arquer i els grups del BOC a no entrar a formar part del PCE. El sucursalisme d'aquest respecte a Moscou va ser també un element important, però l'allunyament de la realitat catalana va ser l'element decisiu. Cal tenir en compte que el naixement del partit va ser fruit, en part, de la radicalització d'un sector del catalanisme (a l'època en què al CADCI es feien homenatges a José Rizal i xerrades pro-sèrbies) que es va donar al mateix temps que les idees bolxevics s'escampaven arreu. Així, a principis dels anys 20, després de les aproximacions anteriors de Domènec Martí i Julià o Gabriel Alomar entre dues idees que fins al moment semblaven antagòniques, i el desencís per la política nacional dels vencedors de la Primera guerra mundial, el context era propici perquè es produís un apropament entre el nacionalisme radical progressivament esquerrà i les idees bolxevics que cristalitzaven en el federalisme soviètic. Es va produir, doncs, un replantejament de la idea de llibertat nacional a través del socialisme revolucionari.
Obres
Va traduir diverses obres de Marx, Lenin, Stalin i Bukharin.[1]
El Comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930), traduït de Lenin, Stalin i Bukharin
Crítica del programa de Gotha (1936), traduït de Karl Marx
De Pi i Margall al Comunisme (1931)
El problema de Cataluña visto por un comunista [4]
Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931)[1]
L'evolució del problema agrari a Rússia, des de la servitud feudal al Comunisme (1934)
Las interpretaciones del marxismo (1937)[1]
El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana (1943)[1]
Enllaços externs
- Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).
Jordi Arquer: el marxisme nacional als anys trenta, article a El Talp.- Jordi Arquer a la Fundació Andreu Nin
Referències
↑ 1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,10 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 64; entrada: "Arquer i Saltor, Jordi"
↑ Caballer, Gemma «Espais de frontera, espais de memòria....». Mirmanda: revista de cultura, 4, 2009, pàg. 86–95. ISSN: 2462-3156.
↑ «Fonds patrimoniaux des Bibliothèques de l'Université de Perpignan». [Consulta: 16 gener 2018].
↑ «El problema de Cataluña visto por un comunista». [Consulta: 28 novembre 2017].
