Camí de Cambrils




El Camí de Cambrils unia la ciutat de Reus amb la de Cambrils. Tot i que ara s'ha convertit en carretera, encara se'n diu camí. Antigament sortia de Reus pel portal de la Font, s'orientava cap a l'oest i des d'allà on ara hi ha l'ermita de Misericòrdia, cap al sud-oest, travessava el barranc de Pedret i passava entre Rubió, Aigüesverds i Blancafort. Més endavant s'internava en el terme de Riudoms vora el Mas de Morea, i prosseguia fins a la vila de Cambrils.


La carretera de Cambrils va ser construïda per la Diputació de Tarragona sobre el "camí ral" de Reus a Cambrils entre els anys 1944 i 1947, la TV-3141. Se'l va eixamplar lleugerament i es va asfaltar, sense rectificar el traçat de l'antic camí. Cap als anys 1980 se'l va modernitzar.[1] El camí, poc abans d'arribar a la Riera de Maspujols o de Riudoms, girava cap al sud, passant per la partida de les Comes d'Ulldemolins, que pertany a Vila-seca, i creuava les actuals autopistes A-7 i AP-7 i la carretera de València, fins a arribar a la Via Augusta, que seguia per anar a Cambrils, aprofitant el gual que aquesta tenia sobre la riera.[2]



Referències





  1. ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 130. ISBN 8486387655. 


  2. ↑ Aguadé Sans, Enric. El camí ancestral de Salou a Ulldemolins. Reus: l'autor, 2001, p. 77. ISBN 8460580075. 



Coord.: 41° 08′ 34″ N, 1° 06′ 00″ E / 41.142677°N,1.100007°E / 41.142677; 1.100007







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more