Setge de Gènova










































Infotaula de conflicte militarSaqueig de Gènova
Guerra catalanogenovesa



Setge de Gènova (Mediterrani central)

Setge de Gènova

Setge de Gènova



Setge de Gènova


Coord.: 44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.41083°N,8.93222°E / 44.41083; 8.93222
Tipus
setge
Data
1331
Coordenades
44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.4108333333°N,8.93222222222°E / 44.4108333333; 8.93222222222
Escenari
Guerra catalanogenovesa
Lloc
Gènova
Resultat
Saqueig de l'entorn de Gènova
Bàndols




Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó República de Gènova República de Gènova

Comandants en cap




Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Guillem de Cervelló



Modifica les dades a Wikidata


El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.




Contingut






  • 1 Antecedents


  • 2 El setge


  • 3 Conseqüències


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia





Antecedents


La conquesta de Sardenya per Jaume el Just en el 1323, convertí l'antiga rivalitat comercial entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova en guerra oberta, i els consellers de Barcelona preposaren a Alfons el Benigne l'organització d'una armada contra els genovesos.[1]


Guillem de Cervelló i de Banyeres comandà una armada en 1331, amb Galceran Marquet i Bernat Sespujades com a sotsalmiralls,[2] que va atacar Mònaco i Mentone, defensats per Antonio Grimaldi[3] i va assetjar Savona.



El setge


Guillem de Cervelló després de saquejar la riviera, l'estol va bloquejar el port de Gènova i va enviar un missatger al senat, demanant el rescabalament dels greuges o oferint batalla, que no van ser acceptats, i la flota va saquejar l'entorn de la ciutat.[4]



Conseqüències


Després de Gènova, l'estol es va retirar a Sardenya,[4] mentre Antonio Grimaldi armava un estol per defensar les seves costes.[3]


Davant de l'escalada de les hostilitats, Joan XXII va intentar sense èxit aconseguir la pau entre els contendents,[5] i en 1332 els almiralls de la flota foren el veguer de Barcelona Pere de Santcliment en primavera, i Francesc de Finestres i Arnau Oliver en hivern.[6]



Referències





  1. ↑ Mutgé Vives, 1996, p. 629.


  2. ↑ de Montpalau i de Surís, Antoni de Capmany. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Real Junta y Consulado de Comercio, 1779, p. 141. 


  3. ↑ 3,03,1 Pemberton, H. The History of Monaco, Past and Present (en anglès). Tinsley brothers, 1867, p. 36. 


  4. ↑ 4,04,1 Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 100-101. 


  5. ↑ Mutgé Vives, 2004, p. 75.


  6. ↑ Mutgé Vives, 2004, p. 74.




Bibliografia




  • Mutgé Vives, Josefa. «La contribució de les ciutats de Tortosa i de Girona a l'armada contra els genovesos durant el regnat d'Alfons el Benigne (1333)». A: La Corona d'Aragona en Italia (sec. XIII a XVIII). vol.3. Carlo Delfino, 1996. 


  • Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004. ISBN 8400082184. 




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more