Declaració unilateral d'independència




Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat[1] malgrat que ja s'havia produït anteriorment diverses vegades.




Contingut






  • 1 Exemples destacats


  • 2 Aspectes legals


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també





Exemples destacats



  • 1581: Les Províncies Unides dels Països Baixos respecte a l'Imperi Espanyol amb el Decret d'Abandó,[2] no reconeguda fins a la Pau de Westfàlia de 1648.

  • 1640: Restauració de la Independència de Portugal respecte a l'Imperi Espanyol, no reconeguda fins al Tractat de Lisboa (1668)

  • 1776: Els Estats Units d'Amèrica respecte a l'Imperi Britànic (vegeu Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica)[3]

  • 1830: Bèlgica respecte el Regne dels Països Baixos

  • 1898: Filipines respecte a Espanya (vegeu Declaració d'Independència de Filipines). Malgrat això, el tractat de París de 1898 va cedir les illes als Estats Units d'Amèrica, fet que va portar a la Guerra filipino-estatunidenca entre 1899–1902. Estats Units no van donar la independència a les Filipines fins al 1946.

  • 1912: Albània respecte a l'Imperi Otomà

  • 1919: La República d'Irlanda respecte a l'Imperi Britànic, no reconeguda

  • 1948: Israel sobre el territori del Mandat de l'Imperi Britànic (vegeu Declaració d'Independència d'Israel)

  • 1960: Katanga respecte a la República Democràtica del Congo, no reconeguda

  • 1965: Rhodèsia (actual Zimbabwe) respecte a l'Imperi Britànic, no reconeguda

  • 1967: Biafra respecte a Nigèria, no reconeguda

  • 1971: Bangla Desh respecte a Pakistan, va portar a la Guerra d'Alliberament de Bangla Desh, i el reconeixement posterior.

  • 1975: Cabinda respecte Angola, no reconeguda

  • 1983: La República Turca del Nord de Xipre respecte a la República de Xipre amb una declaració formal, ja que era independent de facto des de la invasió turca de 1974.

  • 1988: Palestina respecte Israel, no reconeguda

  • 1991: Eslovènia i Croàcia respecte a Iugoslàvia

  • 1991: Somalilàndia respecte a la República de Somàlia

  • 1991: Transnístria respecte a Moldàvia

  • 1991: Alt Karabagh respecte a Azerbaidjan

  • 1991: Ossètia del Sud respecte a Geòrgia

  • 1991: República Txetxena d'Itxkèria respecte a Rússia, no reconeguda

  • 1999: Abkhàzia respecte a Geòrgia amb una declaració formal, ja que era independent de facto des de la Guerra d'Abkhàzia (1992-1993).

  • 2008: la República de Kosovo el 2008 respecte a Sèrbia (vegeu Declaració d'independència de Kosovo).[4]

  • 2012: Azawad respecte a Mali, no reconeguda

  • 2014: Crimea respecte a Ucraïna, l'endemà s'annexiona a Rússia (vegeu Crisi de Crimea)

  • 2017: Declaració d'Independència de Catalunya respecte a Espanya,[5] no reconeguda



Aspectes legals


El Tribunal Internacional de Justícia va declarar el 2010, en relació a la Independència de Kosovo, que les declaracions unilaterals d'independència no són il·legals sota la legislació internacional.[6]



Referències





  1. ↑ Douglas George Anglin. Zambian Crisis Behaviour: Confronting Rhodesia's Unilateral Declaration of Independence, 1965-1966. McGill-Queens, 1994.


  2. ↑ «Plakkaat van Verlatinghe 26 juli 1581». A: De Tachtigjarige Oorlog (en neerlandès antic). Leiden: Universitat de Leiden, 22/02/2012. 


  3. ↑ Doyle, Don H. Secession as an International Phenomenon: From America's Civil War to Contemporary Separatist Movements. University of Georgia Press, 2010. 


  4. ↑ United Nations. Index to Proceedings of the General Assembly 2008/2009: Subject Index (en anglès), 2010, p. 138. 


  5. ↑ Catalonia declares independence from Spain. 


  6. ↑ «Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence in Respect of Kosovo». Icj-cij.org. [Consulta: 14 febrer 2014].




Vegeu també



  • Declaració d'independència

  • Acords de Hèlsinki

  • Dret internacional

  • Llista d'estats de facto amb reconeixement limitat

  • Nacions Unides




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more