Frontera entre Itàlia i Eslovènia




























Frontera entre Itàlia i Eslovènia

[[File:



  •  Itàlia


  •  Eslovènia


    • |frameless|alt=250px|upright=1.06|250px]]
    Característiques
    Entitats
    ItàliaItàlia EslovèniaEslovènia
    Extensió
    218 kilòmetres[1]
    Història
    Establiment
    1954 (Tractat d'Osimo)
    Reconeixement actual
    1991
    Modifica les dades a Wikidata

    La frontera entre Itàlia i Eslovènia es la frontera internacional terrestre i marítima entre Eslovènia i Itàlia, estats integrats a la Unió Europea i a l'espai Schengen. Separa la regió italiana de Friül - Venècia Júlia de les regions eslovenes de l'Alta Carniola, Litoral-Karst i Goriška.[2]



    Traçat


    La frontera terrestre comença al trifini constituït per les fronteres austro-italiana i la frontera austro-eslovena, vora el cim més alt d'Eslovènia, el Triglav. Continua al sud per 218 km i acaba al mar Adriàtic, prop del poble italià de Villaggio Castelletto, un poble del municipi de Muggia (situat al sud de Trieste) que abasta totalment la badia de Muggia en benefici d'Itàlia.[3]




    El joc de les fronteres internacionals al nord-est del mar Adriàtic.




    Frontera que separa Gorizia de Nova Gorica



    Història


    El traçat de la frontera, fixat per a la part més septentrional per l'entrada en vigor del Tractat de París (1947), es va completar el 26 d'octubre de 1954 quan es va repartir el Territori lliure de Trieste, que es va constituir després de la Segona Guerra Mundial en 1947. Fins llavors, aquest territori es va dividir en dues zones d'ocupació: la zona A per les tropes angloamericanes i la zona B per tropes iugoslaves . Quan es va compartir el memoràndum d'enteniment, Itàlia va recuperar la zona A, mentre que Iugoslàvia va ocupar la Zona B i la va integrar a les repúbliques socialistes de Eslovènia i Croàcia, estats membres de la República Socialista Federal de Iugoslàvia. El repartiment no fou recollit fins 1975 en el Tractat d'Osimo.[4] Des de la seva independència en 1991, Eslovènia és l'únic país de l'antiga Iugoslàvia que encara té frontera amb Itàlia.[5]



    Referències





    1. ↑ «Eslovènia». The World Factbook. Central Intelligence Agency.


    2. ↑ Fred M.Shelley Nation Shapes: The Story Behind the World's Borders, p. 124-128


    3. ↑ Mapa de les zones disputades entre Itàlia, Eslovènia i Croàcia


    4. ↑ Valussi, Ressmann. Trieste e l'Istria nelle quistione italiana, 1861, p. 62. 


    5. ↑ nternational Maritime Boundaries, Volums 2-3











    -

    Popular posts from this blog

    Hivernacle

    Image
    Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
    Read more

    Fluorita

    Image
    Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
    Read more

    Hulsita

    Image
    Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
    Read more