Toul























































































Infotaula de geografia políticaToul










Escut de Toul

Cathédrale de Toul-Façade.JPG
Catedral de Toul



Localització







Map commune FR insee code 54528.png

48° 40′ 30″ N, 5° 53′ 30″ E / 48.675°N,5.891666667°E / 48.675; 5.891666667



Estat França
Regió Gran Est
Departament Meurthe i Mosel·la
Districte Districte de Toul
Cantó
canton of Toul Tradueix
Capital de

Població
Total
16.021 (2015)
• Densitat
523,73 hab/km²
Geografia
Superfície
30,59 km²
Banyat per
Mosel·la
Altitud
200[1]
Limita amb

Identificador descriptiu
Codi postal
54200
Zona horària

Altres
Agermanament amb
Hamm


Lloc web
Ajuntament de Toul
Modifica les dades a Wikidata

Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.


Situada a l'oest de la capital Nancy, és la subprefectura del districte de Toul. Comptava en 2006 amb una població de 16.617 habitants. La seua economia s'ha centrat des de finals del segle XIX en la seua condició de base militar i caserna de diverses unitats militars franceses i de l'OTAN, així com en la viticultura amb la producció de vins de la denominació d'origen "Côtes de Toul".



Demografia[1]












































































Evolució demogràfica
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006
8 015 6 940 6 973 7 535 7 507 7 333 7 037 7 158 7 271 8 191 7 687 6 930 10 085 10 012 10 459 12 138 12 201 12 287 13 663 15 884 12 363 11 951 12 656 13 267 9 389 12 134 14 155 14 780 16 454 17 406 17 281 16 945 16 617[2]


Llocs i monuments[3]




  • Catedral de Toul, sota l'advocació de Sant Esteve. La construcció de l'edifici va començar pel cor, a inicis del segle XIII, que no va ser acabat fins al XVI. La façana, que recau sobre la Plau du Parvis, es va edificar entre 1460 i 1496 en estil gòtic flamíger. L'enquadren dues torres octogonals de 65 m d'altura. El claustre és un dels majors de França i va ser construït en els segles XIII i XIV.

  • Antic palau episcopal, construït entre 1735 i 1743. En 2010, alberga l'ajuntament.

  • Església de St-Gengoult, antiga col·legiata, edificada del XIII al XV. El seu claustre data del segle XVI.






  • Façana de la catedral.







  • Maison de l’Apothicaire.







  • Font Louis Curel.







  • Col·legiata de St-Gengoult.







  • Muralles.






Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toul Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ 1,01,1 «Toul - Notice Communale». EHESS. [Consulta: 22 maig 2010].


  2. ↑ «Résultats du récensement de la population - 2006». INSEE. [Consulta: 22 maig 2010].


  3. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
    no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta gv











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more