Ngtjyty

Bilbao
Bilbo(basc)/Bilbao(castellà)
Q5689218
Ajuntament
Localització
43° 15′ 44″ N, 2° 57′ 12″ O / 43.262222222222°N,2.9533333333333°O / 43.262222222222; -2.9533333333333
Estat	Espanya
Autonomia	Comunitat autònoma del País Basc
Província	Biscaia
Comarques	Gran Bilbao
Població
Total	345.821 (2018)
• Densitat	8.313 hab/km²
Idioma oficial	basc
Geografia
Part de	Comunitat autònoma del País Basc
Superfície	41,6 km²
Banyat per	Deusto Canal
Altitud	19 m
Limita amb	Alonsotegi Arrigorriaga Barakaldo Basauri Erandio Galdakao Sondika Zamudio Derio Etxebarri
Història
Fundació	1300
Organització política
• Alcalde	Juan María Aburto  (2015)
Economia
Pressupost	543.300.000,00 € (2008)
Identificador descriptiu
Codi postal	48001
Zona horària	UTC+01:00
Prefix telefònic	944
Codi de municipi INE	48020
Altres
Agermanament amb	Rosario Buenos Aires Bordeus Tbilisi Pittsburgh Moyobamba Surakarta Medellín
Lloc web	http://www.bilbao.net

Bilbao o Bilbau^[1] (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia. La ciutat té 342.481 habitants (2016), anomenats bilbaïns, i és la part integrant més activa econòmicament i industrialment de la gran Bilbao o àrea metropolitana, on viu més de la meitat de la població del País Basc. Els 892.747 habitants del gran Bilbao (on, a part de la capital biscaïna, la ciutat principal és Barakaldo) s'estenen tot al llarg del riu Nerbion, a les ribes del qual hi tenen també la seu nombroses empreses, mines de ferro i fàbriques, que durant la Revolució industrial van portar una gran prosperitat a la regió. De fet, Bilbao és un dels tres grans centres industrials d'Espanya (juntament amb Madrid i Barcelona), raó per la qual va rebre molta immigració, que va fer créixer la ciutat i els municipis veïns. Aquests immigrants procedien principalment de les regions espanyoles veïnes i d'Andalusia. El club de futbol més important de la ciutat és l'Athletic Club de Bilbao, que juga a l'estadi de San Mamés.

Geografia

Vista de satèl·lit de Bilbao i la ria

Destacat centre industrial, té un important port a les ribes del riu Nerbion, per on s'estenen la ciutat i els municipis de la seva àrea metropolitana, que arriben fins al golf de Biscaia. El municipi de Bilbao tenia l'any 2003 una població de 354.000 habitants, que el 2004 pujaven als 935.000 de l'àrea urbana i als 947.000 de la gran Bilbao o àrea metropolitana (l'àrea urbana més les ciutats satèl·lits) segons estimació del 2003, cosa que la situa en el sisè lloc pel que fa a les àrees metropolitanes de l'estat. L'alcalde de la ciutat és des de 2005 Iñaki Azkuna, del Partit Nacionalista Basc.

Limita al nord amb els municipis d'Erandio, Sondika i Derio, a l'est amb Zamudio i Etxebarri, al sud amb Basauri i Arrigorriaga i a l'oest amb Barakaldo. Per la seva banda, es divideix en vuit districtes.

Renovació urbana

Imatge del Museu Guggenheim

La ciutat ha emprès recentment una important regeneració i renovació urbana, per tal de fer oblidar el seu passat històric de ciutat grisa i industrial i centrar-se en el turisme i els serveis. Les principals innovacions han estat la nova xarxa de metro amb disseny de Norman Foster (vegeu metro de Bilbao) i, sobretot, el Museu Guggenheim de Frank Gehry. El 2002, a més, va entrar en funcionament una moderna xarxa de tramvia, l'EuskoTran. El port de Bilbao, antigament situat al riu, s'ha traslladat i ampliat al golf de Biscaia, amb la qual cosa ha deixat lliure una àrea molt cèntrica de la ciutat on s'aixequen noves edificacions. Altres construccions destacades són el pont Zubizuri (o pont Blanc, amb disseny de Santiago Calatrava) i el centre cultural anomenat palau Euskalduna, més amunt del riu. Tots dos punts estan units per un nou passeig enjardinat vora el riu a l'altra banda de la Universitat de Deusto, que ofereix una extensa zona verda per al relax dels bilbaïns.

També hi ha prevista la construcció d'una destacada torre d'oficines dissenyada per César Pelli, destinada a hostatjar el govern de Biscaia, i hi ha ambiciosos plans per a regenerar la península sobre el riu coneguda com a Zorrozaurre. La nova terminal de l'aeroport es va obrir l'any 2000 i va significar una notable expansió de la capacitat de les antigues instal·lacions, alhora que va permetre el creixement del turisme que arriba amb línies de baix cost com ara easyJet i Vueling.

El potenciament del turisme

La idea és crear una ciutat interessant i atractiva per als turistes: una Bilbao efervescent amb una bona varietat d'hotels al cor d'un país verd i d'alt interès per als visitants. A part del famós Museu Guggenheim, a la ciutat es troben també el Museu de Belles Arts o Bilboko Arte Eder Museoa (reconegut com un dels millors de l'estat i recentment renovat) i el Museu Marítim o Bilboko Itsasadarra Itsas Museoa, a la riba del Nerbion. I això és només una petita part del que la ciutat té per oferir.

Demografia

El 1970, Bilbao era la sisena ciutat més poblada de l'estat espanyol, amb uns 410.000 habitants, i la tercera àrea metropolitana. El 1981, la població va arribar als 433.115 habitants. Aquest va ser el nombre màxim assolit, ja que a partir de llavors la població de la ciutat va començar a disminuir, i el 2003 el cens de Bilbao tenia 353.567 habitants. Mentre que el total de la població de la regió continua creixent, el centre urbà ha experimentat un descens en el nombre de residents. Això és resultat de la tendència (constant i sembla que imparable) dels bilbaïns a marxar cap a la costa, ja des de la dècada de 1990. Així, les àrees industrials s'abandonen a favor de la línia costanera. De fet, de les 18 ciutats de l'entorn de Bilbao amb més de 10.000 habitants, només vuit -Amorebieta, Arrigorriaga, Durango, Bermeo, Gernika, Getxo, Leioa, Mungia i Sopela- han augmentat de població. Sestao ha estat la que s'ha endut la pitjor part, ja que ha perdut gairebé un 11 % de la seva població en vuit anys.

Infraestructures

Bilbao és abastit per l'autopista del Cantàbric (AP-8) i l'autopista Bascoaragonesa (AP-68). L'aeroport Internacional de Bilbao, al municipi de Loiu, és a 12 quilòmetres del centre de la ciutat. Cada any l'utilitzen prop de 4 milions de persones,^[2] i hi operen les principals companyies aèries europees.

Fills il·lustres

• 
  Emiliano Arriaga i Ribero (1844-1919), compositor i escriptor.


• 
  Francisco Sáez Díaz (1886-1923), compositor.

Referències

Articles relacionats

• Torre Iberdrola


• L'Alhóndiga

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bilbao

• Pàgina oficial de Bilbao