Ngtjyty

Regne de Lídia
Lydia (la) Λυδία (grc)
Localització
40° N, 30° E / 40°N,30°E / 40; 30
Capital	Sardes
Població
Idioma oficial	lidi
Història
Dissolució	546
Economia
Estàter

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor. Fou esmentat per Homer com a Meònia. La seva capital en tots el temps fou Sardes. S'hi parlava el lidi que es va perdre al segle i aC.^[1]

El regne de Lídia va dominar la major part de l'Àsia Menor excepte Cilíciai Lícia. El límits del regne foren modificats sota domini persa, quan la part occidental va ser reduïda fins al riu Licos (incloïa aleshores una part de Frígia) i amb el Meandre com a límit sud en direcció a Cària. És possible que les ciutats càries d'Aromata, Tralles, Nisa i Magnèsia del Meandre foren abans de Lídia. Estrabó esmenta el riu Meandre com a límit entre Lidia i Caria.

Sota domini romà tenia al nord la Mísia o Frígia Hel·lespòntica de la que estava separada pel riu Hermos i al nord-est la Frígia, a les muntanyes Temnos; a l'est la Frígia; i al sud la Cària amb el riu Meandre i les muntanyes Messogis com a límit. Per l'oest tenia la mar Egea, però la Jònia, estrictament parlant formava un districte diferenciat.

Muntanyes, rius i llacs

Les muntanyes principals del país foren:

• les muntanyes Messogis
  


• la serralada de Tmolos
  


• les muntanyes Dracon i Olimpos amb el Puig Sipilos
  

Els rius més importants eren:

• Caystros


• Hermos


• Pactol

El llac més important era el Gygaea Lacus al nord de l'Hermus. Hi havia altres llacs propers d'Efes on s'obtenia bona pesca.

Economia

Les seves produccions principals eren el vi, el safrà i l'or. La riquesa de Cressus, llegendària,^[2] era suposadament deguda a l'or de les arenes del riu Pactolos i de les mines del Tmolos, però s'ha comrpobat que ambdues produïen molt poc or. Les planes de la vall del Hermos i del Caystros eren les parts més fèrtils exceptuant el districte costaner de Jònia. Aquestes planes i valls portaven noms característics i els principals foren:

• La vall Cilbiana


• La vall Caystriana


• La vall Hircània


• I la plana de Catacecaumene

Història

Pobles meoni i lidis

El primer que esmenta als lidis fou el poeta líric Mimnermus, la ciutat nativa del qual, Colofó, fou sotmesa pel rei de Lídia. Heròdot diu que el poble s'anomenava originalment meonis, però que va adoptar el nom de lidis per Lidos, fill d'Atis. Però altres autors pensen que meonis i lidis eren pobles diferents, i que els primers foren sotmesos pels segons. La distinció va durar temps i el territori de l'alt Meandre era conegut encara al segle i aC com a Meònia. Ptolemeu ja parla de Meònia com a part de Lídia i situa als maeonii (meonis) entre Filadèlfia i Tralles. Els meonis serien nadius indoeuropeus.

Als lidis se'ls assigna un origen diferent dels meonis; la primera dinastia lídia hauria estat heracliada però l'origen dels lidis no seria pas grec, ja que eren diferents per la llengua i religió, si bé van adoptar institucions semblants a les dels grecs. Heròdot connecta la dinastia amb Assíria. Els lidis, misis i caris haurien tingut un origen comú i compartien algunes característiques religioses i de llenguatge.

Dinastia mitològica

La història de Lídia ens ha arribat mercès als escrits de Xanthos de Sardes complementat amb les informacions d'Heròdot. Segons això hi va haver una dinastia primitiva de Meònia que va iniciar Lidos, fill d'Atis, de la que no es dóna el nombre de reis. Va seguir la dinastia mitològica ja amb el nom de Lídia establerta potser amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita que va començar amb Agron i va acabar amb Candaules (anomenat Mirsilos pels grecs). Heròdot relaciona a aquesta dinastia amb Assíria i la fundació de Nínive bé com a dinastia sotmesa o com a descendent de la família reial. Va durar segons la tradició més de cinc segles.

La darrera part d'aquesta dinastia heracleida és coneguda com a dinastia Sandònida o Tolònida, branca de la heracleida, però millor testimoniada de retruc per les fonts assíries però en part encara quasi llegendària, a partir del segle viii aC, amb Ardis I, Aliates I, Mirsos (Meles) i Candaules (Mirsilos), que va durar gairebé tot el segle.

Mermnades

A la fi del segle viii aC va pujar al poder una nova dinastia, els Mermnades, ja millor documentada. La cavalleria lidia era en aquesta època considerada la millor del món. Segons Xanthos i Heròdot aquesta dinastia va pujar al poder el 713 o 716 aC (Eusebi situa el seu començament vers el 695 o 690 aC. El primer rei Giges va matar a Candaules i va prendre el poder. Giges va regnar fins a entre el 682 o 678 aC i va conquerir Mísia, la costa del Hel·lespont, i algunes ciutats gregues com Colofó o Magnèsia. El va succeir Ardis II que va regnar fins a una data entre el 633 i el 629 aC i va continuar les conquestes del seu predecessor; va conquerir Priene, però les seves conquestes foren alterades per l'aparició dels cimmeris sota el rei dels Treres; el va succeir el rei Sadiates, del que res és recordat excepte que va regnar uns dotze anys fins a una data entre el 621 i 617 aC. El seu successor fou Aliates II (vers 621/617 aC a 564/560 aC) que va aconseguir expulsar als cimmeris de l'Àsia Menor i va conquerir moltes ciutats jòniques, arribant a l'est fins al riu Halis on va entrar en contacte amb els medes el rei dels quals era Ciaxares de Mèdia. Cressus, el darrer rei (vers 564/560 fins al 546 aC) va estendre les seves conquestes per tota l'Àsia Menor, excepte Lícia on fou rebutjat, i Cilícia, on no va arribar o no va poder conquerir. Va governar segons sembla amb justícia i moderació i les nacions sotmeses no van intentar rebel·lar-se.

Domini persa

Article principal: Satrapia de Lídia

Els medes foren substituïts pels perses i només el riu Halis separava Pèrsia de Lídia. Després d'una batalla en la qual els perses van obtenir el triomf, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia (546 aC). Cir II el gran va prohibir al lidis utilitzar armes i els va fer dedicar al cant i la dansa. El seu país fou considerat el centre vital de tota l'Àsia Menor persa. Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II (Satrapia de Lídia) i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lidia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa que tenia autoritat sobre altres sàtrapes com el de Cària, el de Lícia i el de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. El príncep aquemènida Cir el jove era sàtrapa de Lídia quan es va revoltar amb ajuda dels deu mil mercenaris grecs.

Període hel·lenístic

El 334 aC va quedar sotmesa a Alexandre el gran. Asandre de Cària en fou nomenat sàtrapa i el 331 aC el va seguir Menandre. A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que el 321 aC fou donada a Clitos. El 318 aC fou establerta com a centre del domini d'Antígon el borni que el 306 aC si va proclamar rei. Derrotat i mort Antígon a Issos el 301 aC va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent. Els selèucides la van conservar fins al 189 aC. El Tractat d'Apamea la va cedir al Regne de Pèrgam (188 aC). Fou part principal del regne, i es va incorporar a Roma quan el darrer rei va llegar els seus dominis al Senat romà (133 aC).

Província romana

Article principal: Lídia (província romana)

Sota domini romà va formar el nucli de la província d'Àsia.
En aquest temps la llengua lidia s'havia perdut o estava a punt (Estrabó informa d'aquest fet al segle següent) i el grec era la llengua dominant.

Va formar una província separada en temps de Dioclecià a la seva reforma vers el 296 aC, però de dimensions reduïdes, formada pel territori entorn de Sardes.

Llista de reis

Reis mitològics

• Tmolus (fill de Tàntal de Frígia) vers 1300 aC ?

Dinastia mítica heràclida

• Hèracles l'heroi (Hèrcules)


• Molonos


• Cotis


• Atis


• Lidos


• Aciasmos


• Ermonos


• Alkimos


• Kamblitos


• Tmolos


• Teoklemenos


• Marsios


• Iardanos


• Omfalos


• Filemenos


• Alkaios


• Belos


• Ninos


• Agrom

Branca Sandònida o Tolònida

• 
  Ardis I vers 800 aC


• Aliates I


• 
  Mirsos (Meles)


• 
  Candaules, fins vers el 720 aC

Dinastia dels Mermnades

• 
  Giges 720-682 aC


• 
  Ardis II 682-633 aC


• 
  Sadiates 633-621


• 
  Aliates II 621-564 aC


• 
  Cressus 564-546 aC^[2]
  

Satrapia de Persia 546-333 aC

• 
  
  • Tabalos (546-545 aC)
  
  
  • 
    Mazares (545-544 aC)
  
  
  • Harpagos (vers 544-540 aC)
  
  
  • Oretos vers 540 aC
  
  
  • Bageos vers 520 aC
  
  
  • 
    Otanes abans de 513 aC (vers 517.513 aC)
  
  
  • 
    Artafernes I l'aquemènida 513-493 aC
  
  
  • 
    Artafernes II fill d'Hidarnes 493-480 aC
  
  
  • 
    Gadatas vers 480 aC
  
  
  • Desconeguts vers 480-440 aC
  
  
  • 
    Pisutnes (Pisiyauthna) vers 440-415 aC
  
  
  • 
    Tisafernes (sàtrapa de Cària 415-395 aC) 415-408 aC
  
  
  • 
    Cir el jove (Kurush) 408-401 aC (fill de Darios II de Pèrsia)
  
  
  • 
    Tisafernes (segona vegada) 401-395 aC
  
  
  • 
    Titraustes 395- ? aC
  
  
  • Tofradates o Autofradates vers 370 aC
  
  
  • 
    Espitridates vers 350-334
  
  

Satrapia de Macedònia (334-301 aC) i de l'Imperi Selèucida (301-189 aC)

• 
  
  • 
    Asandre de Cària 334-331 aC
  
  
  • 
    Menandre 331-321 aC
  
  
  • 
    Clitos 321-318 aC
  
  
  • 
    Antígon el Borni 318-301 aC (rei des del 306 aC)
  
  


• Regne de Sardes o d'Àsia Menor 306-301 aC


• a Seleuc I Nicàtor 301 aC, satrapia selèucida fins al 188 aC


• A Pèrgam 188-133 aC


• A Roma 133 aC com a part de la província d'Àsia.

Referències

Bibliografia

• 
  Heròdot. Històries (en catalá, grec antic). I, 6-94. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Col·lecció Bernat Metge). ISBN 978-8429762457. 
  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Lídia