Estadi de Son Moix




























































Infotaula d'edifici
Son Moix (Iberostar Estadi)

Panor mica de Son Moix (569234728).jpg
Estadi del RCD Mallorca

Altres noms
Ono Estadi
Dades
Tipus
estadi de futbol
Data d'obertura oficial
Juny de 1999
Característiques
Mesura
107 x 69 m
Superfície
Gespa
Ubicació geogràfica


Mallorca

Palma







39° 35′ N, 2° 38′ E / 39.59°N,2.63°E / 39.59; 2.63Coord.: 39° 35′ N, 2° 38′ E / 39.59°N,2.63°E / 39.59; 2.63




Activitat

Propietat de
Ajuntament de Palma
Gestor/operador
RCD Mallorca
Capacitat
23.142
Club
RCD Mallorca
Esdeveniment

  • Universiada 1999
Modifica les dades a Wikidata

L'Estadi de Son Moix,[1] conegut també per motius de patrocini com a Iberostar Estadi en l'actualitat i Ono Estadi en el passat, és un estadi de futbol situat a la ciutat de Palma.


El nom original de Son Moix es deu a la proximitat a aquesta possessió. Va ser construït per a la celebració de la universiada a Palma el 1999. És l'estadi on es disputen els partits del RCD Mallorca des de l'any 1999, ja que el club va aconseguir arribar a un acord amb l'ajuntament de la ciutat per a la seva explotació de caràcter esportiu. Abans, l'estadi del RCD Mallorca era l'Estadi Lluís Sitjar.


L'Estadi està situat al polígon industrial de Can Valero de Palma, a uns 3 quilòmetres del centre de la ciutat.


Té capacitat per a 23.142 i té unes dimensions de 107 x 69 metres. L'Estadi disposa de 2000 llums, zona de premsa de 1500 metres quadrats i capacitat per acollir uns 300 periodistes. Per les seves instal·lacions es pot equiparar a qualsevol dels millors camps de futbol d'Europa.


Des de la temporada 2006-2007 fins a la 2009-2010 se l'anomenava Ono Estadi per raons comercials. A partir de la temporada 2010-2011 l'empresa hotelera Iberostar arriba a un acord amb el Reial Mallorca per canviar el nom de l'estadi, passant-se a dir Iberostar Estadi. D'aquesta manera l'equip mallorquinista és pioner en aquesta fórmula comercial per aconseguir ingressos.




Contingut






  • 1 Projecte de nou estadi


  • 2 Galeria d'imatges


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Projecte de nou estadi




Vista exterior de l'estadi


L'equip de futbol RCD Mallorca va presentar, durant l'etapa de president de Vicenç Grande, el seu projecte per a la construcció d'un nou estadi de 40.000 espectadors per al club.[2] Es tractava d'un projecte de l'Estudio Lamela que incloïa, a més del nou estadi, la construcció de 3 gratacels de 34, 22 i 16 plantes, arribant el major d'ells als 160 metres d'altura.


Les torres tindrien un espai total de 200.000 m2 i comptarien amb centre de convencions, centre comercial i un gran pàrquing.[3]



Galeria d'imatges






  • Graderia







  • Tribuna







  • Llotja






Referències





  1. ↑ Son Moix, Gran Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ Red Bull vol construir un nou estadi, a diariodemallorca.es (castellà)


  3. ↑ Nou Estadi de Son Moix (castellà)




Vegeu també



  • RCD Mallorca

  • Estadi Lluís Sitjar



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi de Son Moix Modifica l'enllaç a Wikidata


  • L'estadi al web del RCD Mallorca


  • L'estadi a The stadium guide (anglès)









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more