Francisco León de la Barra


















































Infotaula de personaFrancisco León de la Barra

Francisco León.jpg
Biografia
Naixement
16 de juny de 1863
Querétaro, Mèxic
Mort
23 de setembre de 1939(1939-09-23) (als 76 anys)
Biarritz, França
Lloc d'enterrament
Biarritz


Coat of arms of Mexico.svg  37è President de Mèxic

21/05/1911 – 06/11/1911

← Porfirio Díaz

Francisco Ignacio Madero González →

Nacionalitat
Mexicà
Educació
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Activitat
Ocupació
Polític, diplomàtic, advocat i jutge
Partit polític
Conservador
Família
Cònjuge
María Elena Borneque Tradueix(1895–1909)
Refugio Borneque Tradueix(1911–1939)
Modifica les dades a Wikidata

Francisco León de la Barra Quijano (Querétaro, 16 de juny de 1863 - Biarritz, França, 23 de setembre de 1939) fou president interí de Mèxic del 26 de maig al 6 de novembre de 1911.


Francisco León va ser advocat i delegat al segon Congrés Panamericà de 1901 a 1902, també va ser diputat al Congrés de la Unión, ambaixador de Mèxic en diferents països d'Amèrica i Europa durant el govern de Porfirio Díaz, però després de les renúncies del president Porfirio Díaz i del vicepresident Ramón Corral, Francisco León va assumir la presidència de Mèxic amb l'encomana de convocar a noves eleccions, ja que el seu govern havia de garantir la transició entre la dictadura deposada de Porfirio Díaz i un nou règim, no obstant això, mitjançant intrigues i d'alguns revolucionaris prominents en el seu gabinet, va assolir la divisió interna dels seguidors de Francisco I. Madero, així mateix, en emprendre una feroç campanya contra les tropes d'Emiliano Zapata, Francisco León va poder separar les relacions entre les tropes d'Emiliano Zapata i Francisco I. Madero. Temps després, Francisco León va deixar la presidència i va emigrar a Itàlia. I entre les seves activitats destacades, ell també va ser president dels tribunals mixts d'arbitratge creats pels tractats de pau que van donar fi a la Primera Guerra Mundial.[1][2][3][4][5][6]



Referències





  1. ↑ Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)


  2. ↑ Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)


  3. ↑ Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)


  4. ↑ Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)


  5. ↑ Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)


  6. ↑ Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more