Ngtjyty

l'Hospitalet de Llobregat
Bandera de l'Hospitalet de Llobregat Escut de l'Hospitalet de Llobregat
Casa de la vila
Anomenat en referència a	Llobregat
Localització
41° 21′ 32″ N, 2° 05′ 57″ E / 41.358888888889°N,2.0991666666667°E / 41.358888888889; 2.0991666666667
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Barcelonès
Entitats de població	1
Població
Total	261.068 (2018)
• Densitat	21.053,87 hab/km²
Llar	77 (1553)
Gentilici	Hospitalenc, hospitalenca
Geografia
Superfície	12,4 km²
Altitud	8 m
Limita amb	Barcelona el Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat
Organització política
• Alcalde	Núria Marín Martínez (2008)
Economia
Pressupost	250.400.000 € [1] (2018)
Identificador descriptiu
Codi postal	08900–08909
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	08101
Codi territorial IDESCAT	081017
Altres
Agermanament amb	Bezons (França) Centro Habana (Cuba) Managua (Nicaragua) Tuzla (Bòsnia i Hercegovina)
Lloc web	Lloc web oficial

L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat de la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat. Limita a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat, i a l'est i sud amb la ciutat de Barcelona, amb la que té una continuïtat de la trama urbana. Amb una població de 254.804 habitants (2016), és la segona ciutat de Catalunya per nombre d'habitants.

Geologia

Medi físic de l'Hospitalet.

 A: Argiles i llims, amb concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic.

 B: Sorres i llims d'origen al·luvial (delta del riu Llobregat). Data del Quaternari.

L'Hospitalet està dividit geològicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samontà. Està formada per argiles, llims i concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Està formada per sorres i llims d'origen al·luvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superfície de 22 quilòmetres quadrats, però el 1920 va perdre 900 hectàrees de la zona de la Marina que van ser annexionades per Barcelona^[2] i que actualment formen part de la Zona Franca.

Història^[3]

Prehistòria

Les primeres restes materials de certa importància trobades a l'Hospitalet daten del segle IV aC i corresponen a la Cultura Ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el neolític a la vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una peça de ceràmica que data d'aproximadament 3000 anys aC. Trobar d'altres restes prehistòriques pot ser difícil a causa del procés de suburbialització del territori, que ha pogut destruir-les. A aquesta època la part del municipi anomenada la Marina encara era sota el mar.

Època iberoromana

A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el "Cap de Medusa", una peça d'ús funerari, l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presència romana amb edificis com les sitges de la Torrassa, o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. D'aquesta època i fins al segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.

Edat Mitjana

Però no és fins al 908 quan el terme de Provençana apareix en documents escrits.^[4] El nom de Provençana és d'origen romà. Pel que fa a l'origen del nom hi ha dues teories. La primera el relaciona amb el nom d'un antic propietari, Provius o Proventius. La segona faria referència a la situació jurídica de les terres en l'època romana, ager provintialis, que seria l'origen d'altres topònims, com Sant Martí de Provençals. El topònim, amb les formes lingüístiques del naixent català, va passar a la parròquia, i després al territori sobre el qual tenia jurisdicció.

La primera referència documental és de l'any 908, en un contracte de venda d'una casa i dues mujades de terra al terme de la villa Provintiana. De l'any 986 es conserva un altre document d'una venda in terminio de scta. eulalia provenciana. Això vol dir que la divisió administrativa ja té un centre aglutinador de caràcter religiós, una parròquia, amb l'advocació de Santa Eulàlia. Al final del segle XI ja hi ha documentació amb la grafia catalana vila de Provençana.

Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'últim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'orde religiós-militar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracció de població. Es tractava d'un hospital de pobres, és a dir, un alberg on es practicava la beneficència.

El més habitual era que al voltant de l'església es formés un nucli de poblament agrupat, a partir el qual naixés un poble. L'església de Santa Eulàlia no ho va fer mai, i no se'n coneix la raó. Se sap que l'església que, amb modificacions, encara es conserva es va consagrar l'any 1101. El fracàs de l'església de Santa Eulàlia es va certificar l'any 1449, quan es va traslladar la parròquia a l'església que hi havia al costat de l'hospital (actual barri Centre). El topònim Provençana va deixar de designar tot el terme, substituït per l'Hospitalet.

En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'església de Santa Eulàlia, però la població estava dispersa per tota la zona.

El 1375 es demana una concessió reial per construir un nou hospital que faria més les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referència a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens a causa de diverses epidèmies i de conflictes bèl·lics.

L'Edat Moderna

Finestral gòtic d'un edifici del Carrer Xipreret

La població es manté estable durant el segle XVI. A aquesta època es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat més edificis històrics.

Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona és baix, ja que la major part són immigrants occitans. Al final del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants.

Cap a l'any 1787 s'especula que hi havia 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de l'esperança de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII.

L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola i produïa per a l'autoconsum fins a la fi del segle XVIII, moment al qual s'instal·len alguns prats d'indianes a l'actual Santa Eulàlia. Aquestes instal·lacions eren dependències de les manufactures de Barcelona, on s'estenien les peces de cotó (les indianes) al sol per blanquejar-les.

Segle XIX

L'expansió del segle XVIII es va frenar durant la Guerra del Francès (1808-1814), en la qual l'Hospitalet va estar durant diferents etapes en la línia del front. La població va caure a uns 900 habitants entre el 1815 i el 1820.

La situació va canviar el 1819 quan es va inaugurar el Canal de la Infanta. L'any 1828 la població era de 2.242 habitants i al llarg del segle va créixer de forma constant, fins a arribar als 5.095 el 1900. Vers la dècada del 1850 una xarxa de séquies ja permetia regar totes les terres de la Marina, cosa que va incrementar la productivitat de la terra i va permetre la introducció de nous conreus. En les dècades centrals del segle, el producte principal fou el blat de moro. Al Samontà, la vinya també va tenir una gran expansió, fins a l'aparició de la fil·loxera.

Durant tot el segle XIX, l'Hospitalet fou un poble principalment agrari, però la industrialització anava creixent, donada la proximitat amb Barcelona. El tèxtil a Santa Eulàlia i els materials de construcció a Sant Josep foren els sectors fonamentals. L'any 1853 s'nstal·là la primera màquina de vapor a La Aprestadora Española, i l'any següent, 1854, arribà el ferrocarril, quan s'inaugurà la línia entre Barcelona i Martorell.

Al llarg del segle , els diferents grups socials van protagonitzar les mobilitzacions i accions polítiques pròpies de l'època. Els grups benestants s'adherien als partits que tenien el poder (moderats-conservadors i progressistes-liberals), mentre que les classes populars protagonitzaven mobilitzacions tals com manifestacions o vagues i s'inclinaven per ideologies com l'anarquisme o el republicanisme.

Segle XX

Gran Via i blocs de Bellvitge

A començaments del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. L'any 1900 la població era de 5.095 habitants.

L'any 1920 Barcelona es va annexionar 900 hectàrees de la Marina, amb l'argument de que servirien per construir un port franc. La Dictadura de Primo de Rivera imposà Tomás Giménez com alcalde, el qual va aconseguir que, el 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorgués el títol de ciutat.

Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa enormement la seva població a causa de la immigració de persones provinents de la resta de regions d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'aconduïment necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90, l'Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El pressupost de l'Ajuntament per 2018 és de 250,4 milions d'euros.^[5]

L'Hotel Hesperia de l'Hospitalet

Edifici de Bellvitge

Política i Administració

Article principal: Llista d'alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Juan Ignacio Pujana Fernández		19/04/1979
1983 - 1987	Juan Ignacio Pujana Fernández		28/05/1983
1987 - 1991	Juan Ignacio Pujana Fernández		30/06/1987
1991 - 1995	Juan Ignacio Pujana Fernández a partir de 1994 Celestino Corbacho Chaves		15/06/1991
1995 - 1999	Celestino Corbacho Chaves		17/06/1995
1999 - 2003	Celestino Corbacho Chaves		03/07/1999
2003 - 2007	Celestino Corbacho Chaves		14/06/2003
2007 - 2011	Celestino Corbacho Chaves a partir de 2008 Núria Marín Martínez		16/06/2007
2011 - 2015	Núria Marín Martínez		11/06/2011
Des del 2015	Núria Marín Martínez		13/06/2015

Darreres eleccions municipals

Districtes

Vegeu els articles dels barris a la categoria Barris de l'Hospitalet de Llobregat.

Cultura

Antiga seu de Spanair al districte Granvia L'H a l'Hospitalet de Llobregat.

Arts plàstiques

L'Hospitalet és una ciutat amb una llarga tradició en les arts plàstiques. L'antiga associació Amics de la Música va crear les bases per a la formació d'una col·lecció d'art que actualment gestiona el Museu de l'Hospitalet^[6] com a part del seu fons patrimonial i artístic. El Museu organitza exposicions d'aquests fons i també dóna cabuda a altres programacions artístiques. Els anys vuitanta funcionava el Centre d'Art Alexandre Cirici, un equipament municipal que amb el seu nom feia reconeixement al crític d'art català Alexandre Cirici Pellicer i des d'on es va impulsar iniciatives com L'Hospitalet Art i altres amb artistes locals.

L'any 1982 l'ajuntament comprà l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Tecla Sala per convertir-lo en equipament cultural. El Centre Cultural Tecla Sala acull en el seu recinte el Centre d'Art Tecla Sala, la Biblioteca Tecla Sala, la Fundació Arranz-Bravo, el TPK, art i pensament contemporani i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.  

El Centre d'Art Tecla Sala és un equipament municipal que forma part de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Bòlit, centre d'art contemporani de Girona; l'ACVic, centre d'arts contemporànies; el Centre d'Art la Panera de Lleida; Can Xalant, centre de creació i pensament contemporani de Mataró; el Centre d'Art de Tarragona; el Centre d'Art d'Amposta, el Canòdrom i el Centre d'Art Contemporani de Barcelona. 

La Fundació Arranz-Bravo, és un espai d'art contemporani inaugurat l'any 2009 que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània.

El TPK, art i pensament contemporani, és una associació amb una llarga trajectòria; creada l'any 1977 no ha deixat mai de funcionar a la ciutat. Acull artistes en residència i organitza un programa formatiu dirigit tant a infants com artistes joves; també s'hi pot veure exposicions.^[7] És membre fundador de la xarxa europea d'espais de creació KaNibaL'HoPoX^[8]

Al barri de Santa Eulàlia hi ha l'edifici Freixas. La Fàbrica es va construir als anys 60 i recentment s'ha reconvertit acollint artistes de diverses disciplines: el disseny, l'escultura, la ceràmica o la fotografia, i també s'hi desenvolupen altres oficis més industrials com la restauració.^[9]  [10]

La xarxa de centres culturals municipals ubicats en diferents barris de la ciutat completen l'oferta artística, és el cas del Centre Cultural La Bòbila i el Centre Cultural Sant Josep, que ofereixen habitualment una destacada programació artística.

Col·lectius joves de la ciutat participen en la convocatòria anual: Art en femení.

Festes de primavera

La Medusa

Les Festes de Primavera són unes festes que se celebren des de l'any 1980 al voltant de Sant Jordi a l'Hospitalet i segueixen el patró habitual d'una gran festa major de ciutat: centralització, ocupació del carrer, protagonisme de la cultura tradicional catalana, grans activitats culturals i nombroses activitats socioculturals.^[11]

Les primeres edicions de les Festes incorporaven grans concerts a l'aire lliure, la Fira de Sant Jordi, activitats de cultura tradicional i popular, el concurs de cocteleria i la desfilada de vestits de paper.

Quan apareixen les primeres entitats de foc, s'organitza el Fabulari, concentració de bestiari i elements de foc.Poc a poc el pes de les activitats que organitzen aquestes entitats prenen més protagonisme, correfoc, correfoc infantil, la nit del foc.

Actualment les Festes de Primavera ofereixen una programació variada, on la majoraria de col·lectius de la ciutat estan representats. Esdeven la Festa Major de la ciutat i són les primeres de tota la resta de Festes Majors del barris^[12]

Processons laiques

La Confraria 15+1, fundada l'any 1978, organitza processons laiques que en els darrers anys s'han convertit en un dels actes més populars i multitudinaris de la Setmana Santa a Catalunya.

Patrimoni cultural

• Carrer del Xipreret (barri del Centre)


• Centre Cultural Tecla Sala (antiga fàbrica, al barri de Sant Josep)

Esports

El club de futbol més important de la ciutat és el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisió B. La resta de clubs són l'Hospitalet atlètic, Pubilla Casas, la Florida, la Unificación Bellvitge, el Santa Eulàlia, el Can Buxeres, el Gornal, l'Hospitalense, el Milan l'Hospitalet i el Bolívia, a banda dels filials de la Unificación Bellvitge, Hospitalet atlètic, Hospitalense, Pubilla Casas i el Gornal.

L'Hospitalet també té clubs de bàsquet. El més important, el CB L'Hospitalet, milita actualment a la lliga LEB, 2a divisió estatal.

També és molt important l'ISS, equip d'atletisme d'àmbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme. En futbol americà destaca L'Hospitalet Pioners i en beisbol l'Hèrcules l'Hospitalet. En triatló, el Triatló L'Hospitalet és present en nombroses competicions Nacionals.

En waterpolo dos equips juguen a categories estatals. El Club Natació L'Hospitalet ho fa a la Primera Divisió Masculina després d'haver jugat a Divisió d'Honor la temporada 2006/2007, i l'AE Santa Eulàlia ho fa a la Segona Divisió Masculina. D'aquesta manera, la ciutat de l'Hospitalet és una de les dues ciutats catalanes (juntament amb Barcelona) que tenen dos equips en alguna de les tres categories del waterpolo estatal. En waterpolo femení, tots dos clubs competeixen a la Segona Divisió.

Centre d'Esports l'Hospitalet ^{[cal citació]}

Estadi de la Feixa Llarga

Aquell nou club que sorgí el 1957 competiria a la Tercera Divisió, grup VI. El seu primer terreny de joc fou el de Torre Melina, que ja havia estat ampliat prèviament i es va creure, així, que seria el més apropiat per a la nova entitat.

Malgrat tot, les clàusules de la fusió que dóna com a resultat el nou equip mantenien la necessitat d'un nou camp de futbol, promesa municipal que fou complida just a l'any. L'actual camp d'esports municipal fou inaugurat el 1958, i amb un enfrontament amb el FC Barcelona.

La temporada següent, i gràcies als bons oficis del nou entrenador, Zvonimir Monsider, els bons resultats no es varen fer esperar; a punt va estar de la promoció.

El 1960 van ser campions de grup. Però l'època daurada del club no arribarà fins al 1963, quan després d'una promoció d'infart s'aconsegueix entrar a la 2a divisió. Nous entrenadors i quasi nou equip i un total de tres temporades per endavant de permanència a segona.

La crisi de joc, resultats, i de tota l'entitat arribarà a partir de 1967. A 3a divisió i a Regional, entre aquests dos escenaris esportius es mantindrà el nostre equip un bon grapat d'anys, fins que el 1982 tornaven a 2a. Aquí es mantindrà, amb alts i baixos, fins que el 1985 es guanya el trofeu Nostra Catalunya; els anys vuitanta la història de l'Hospi remunta fent molt bones temporades, donant inclús algun jugador, com Jaime Quesada, que fitxaria per equips de 1a divisió.

L'any 1999 el Centre d'Esports l'Hospitalet es traslladarà a l'estadi de beisbol, dels Jocs Olímpics del 92, que després de ser remodelat es convertí en l'Estadi Municipal del CE l'Hospitalet. En les últimes temporades ha estat en diverses ocasions a punt d'ascendir a 2a Divisió A.

Hospitalencs il·lustres ^{[cal citació]}

• 
  Josep Molines i Casadevall (1645-1718): religiós


• 
  Quico Sabaté: anarquista i lluitador antifranquista.


• 
  Ramon Frontera i Bosch alcalde (1934 i 1936) i polític.


• 
  Just Oliveras i Prats, alcalde (1916, 1918-1923 i 1930) i empresari.


• 
  Ferran Adrià: cuiner de fama internacional.


• 
  Laurent Jiménez-Balaguer: pintor de fama internacional.


• 
  Antoni Ros-Marbà: director d'orquestra.


• 
  Antonio Chavarrías: director de cinema.


• 
  Marc Recha: director de cinema.


• 
  Joan Saura: polític.


• 
  Núria Espert: actriu.


• 
  Amparo Moreno: actriu.


• 
  Jose Corbacho: actor i director.


• 
  Albert Lopo: ex-jugador de l'Espanyol i el Deportivo de la Corunya.


• 
  Sergio Gonzàlez: ex-jugador de futbol i entrenador (des d'estiu de 2014 a l'Espanyol de Barcelona)


• 
  Dani Flaco: cantant.


• 
  Jordi Alba: jugador del Futbol Club Barcelona.


• 
  Antonio Orozco: cantant.

Demografia

Referències

Vegeu també

• Depósito Legal


• Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat


• Centre d'Estudis de l'Hospitalet

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• 
  Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat^{[Enllaç no actiu]}
  


• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya


• 
  Informació de la Generalitat de Catalunya^{[Enllaç no actiu]}
  


• Patrimoni històric i artístic de l'Hospitalet de Llobregat


• 
  L'Hospitalet de Llobregat,imatges retrospectives d'una ciutat


• 
  Hospi.Cat, Diari Digital de la Ciutat de l'Hospitalet^{[Enllaç no actiu]}
  


• 
  Manual de historia de l'Hospitalet: Història de l´Hospitalet: una síntesi del passat com a eina de futur / Dir. Joan Camós i Carles Santacana. L'Hospitalet: Centre d'Estudis de l'Hospitalet: Ajuntament de l'Hospitalet, 1997. 247 p. ISBN 84-7826-821-9