Macabeus
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Els Macabeus, pintura de Wojciech Stattler, 1844 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC Judea (actual Israel) |
| Mort | 167 aC ↔ 160 aC Judea |
| Lloc d'enterrament | Preteses restes a Sankt Andreas (Colònia, Alemanya) |
| màrtirs | |
| Celebració | Església catòlica, Església ortodoxa |
| Festivitat | 1 d'agost |
 | |
Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: Martiri dels Macabeus, 1771
Macabeus (o Maccabeus, llatí Maccabaei, grec Makkabaioi Μακκαβαῖοι) fou el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir "Martell" en el sentit de "vencedor", hebreu makkab). També foren anomenats Asmoneus (Asmonaei o Hasmoonaei) o Asamonacs (Asamonaci, Ἀσαμωναίοι) per Asmoneu o Casmó, el besavi de Mataties pare de Judes Macabeu. La dinastia també és coneguda per Matiades (de Maties o Mataties, Benei Mattityahu).
Contingut
1 Història dels Macabeus
2 Els Macabeus, màrtirs venerats al cristianisme
3 Llista de grans sacerdots i reis
4 Genealogia
5 Branca Herodiana
Història dels Macabeus
Apareixen a la historia vers el 167 aC quan Mataties va organitzar la revolta dels jueus contra els selèucides. Flavi Josep els dóna un període de govern de 126 anys però, ja que l'acaba el 37 aC quan Antígon fou executat per Marc Antoni el 37 aC, hauria començat el 163 aC quan Judes Macabeu va entrar a Jerusalem i va restaurar el culte al temple. Al 37 aC, mort Antígon, només restaven dos macabeus vius: Aristòbul i la seva germana Mariamne I, el primer executat per ordre d'Herodes el gran el 35 aC i la segona que fou la dona del mateix Herodes.
La història dels macabeus és narrada per Flavi Josep i la guerra d'independència al primer i segon llibre dels macabeus. Els orígens de la revolta es troben en el fet que una part dels jueus havien començat a adoptar els costums, llengua i religió gregues i Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC) va voler accelerar el procés. El rei selèucida va vendre el càrrec de gran sacerdot a Joshua (que va modificar el seu nom al grec Jasó o Jàson) i després a Onies (que va agafar el nom grec de Menelau), però va condicionar la cessió del càrrec a la introducció a Jerusalem dels ritus grecs.
Onies per pagar el càrrec, es va apoderar d'alguns objectes de culte sagrat del temple i els va vendre a Tir; aquest fet i altres combinats van causar la revolta de Jerusalem, però justament llavors Antíoc estava tornant de la seva campanya a Egipte i va entrar a la ciutat amb el seu exèrcit i va reprimir la rebel·lió fàcilment (170 aC); el temple fou saquejat i molts habitants de Jerusalem executats; el 168 aC els romans el van obligar a evacuar Egipte i llavors va ser quan va decidir extirpar el judaisme. Va anar a Jerusalem i va ordenar una massacre general un dissabte (el dia del sàbat jueu) incendiant la ciutat i altres viles; al Mont Sió va construir una gran fortalesa que dominava la regió; llavors va publicar un decret de les formes de culte que s'havien d'uniformar a tots els dominis selèucides; contra els que van refusar hi va haver tota mena de crims i crueltats.
Tot això havia sembrat les llavors de la revolta. A Modin, una ciutat propera a Lidda, a la via entre Joppa i Jerusalem, hi vivia un sacerdot extremament religiós, Mataties, que tenia cinc fills joves: Joan, Simó, Judes, Eleazar i Jonatan. Quan un oficial selèucida va visitar la ciutat i va voler fer complir les ordres del rei, Mataties s'hi va negar i va matar amb les seves pròpies mans al primer renegat que va complir les ordres i que va fer un sacrifici; llavors va matar també l'oficial selèucida i va fugir a les muntanyes amb els seus cinc fills (167 aC). Allí se'ls van unir molts jueus i van organitzar atacs contra les forces selèucides i contra els establiments religiosos pagans, restaurant allà on anaven les sinagogues i proclamant el restabliment del culte jueu.
Al cap d'uns mesos (encara l'any 167 aC), quan va morir Mataties, la revolta religiosa ja era una lluita per la independència nacional. El va succeir com a dirigent el seu tercer fill Judes. La progressiva pèrdua de poder dels selèucides va estar compaginada amb l'increment del rebels, fins que Alexandre Janeu va agafar el títol de rei.
Salomé Alexandra, viuda dels dos darrers governants, va dirigir un període de pau d'onze anys, i després van començar els enfrontaments entre els fill d'Alexandre, Hircà II i Aristòbul II; el 63 aC els romans van imposar a Hircà II que de fet va quedar sota la seva protecció.
El 40 aC els parts van envair Síria i Antígon, fill d'Aristòbul, es va proclamar rei, però fou executat pels romans quan els parts foren expulsats, el 37 aC. Aristòbul III, nét d'Hircà II i d'Aristòbul II fou nomenat per Herodes gran sacerdot 36 aC sota pressió, però fou executat al cap de pocs mesos (35 aC) acabant així la dinastia.
Els Macabeus, màrtirs venerats al cristianisme
Reliquiari dels Macabeus a S. Andreas (Colònia).
Tot i que sembla que no formen part de la família dels Macabeus, es coneixen com a Sants Màrtirs Macabeus o Sants Macabeus set germans jueus i la seva mare, màrtirs per la seva fe, el martiri dels quals és descrit al llibre dels Macabeus, 2, 7. El cristianisme va veure la revolta i la seva repressió com una prefiguració de les persecucions dels cristians i dels martiris per la fe cristiana. Par això, els Macabeus són venerats per catòlics i ortodoxos. La seva festivitat litúrgica és el dia 1 d'agost.
L'església de Sankt Andreas de Colònia (Alemanya) guarda un reliquiari d'argent, obrat entre 1520 i 1527 per Pierre Hanemann on hi ha els caps dels germans Macabeu, segons la tradició. Van ser traslladats el 1164 de Milà a Colònia.
Llista de grans sacerdots i reis
Judes Macabeu ben Mataties o Maties 167-160
Jonatan Macabeu (Jonatan ben Mataties o Maties) 160-142
Simó Macabeu (Simó ben Mataties o Maties) 142-134
Joan Hircà I ben Simó 134-104
Aristòbul I (Judes ben Joan) 104-103
Alexandre Janeu (Yannai ben Johanan) 103-76, primer rei
Salomé Alexandra 76-67 (esposa d'Aristòbul i d'Alexandre)
Hircà II o Joan Hircà II (Joan ben Janeu) 67-66
Aristòbul II, (Judes ben Janeu) 66-63- Hircà II (restaurat) 63-40 (sota protectorat romà)
Antígon, (Maties ben Aristòbul) 40-37 (sota protecció dels parts)
Genealogia
Mataties (+ 167 aC).
- Joannes (Joan).
Simó Macabeu, gran sacerdot 144 aC a 135 aC
- Judes (+135 aC)
- Mataties (+135 aC)
Joan Hircà I, gran sacerdot 135 aC a 104 aC
Aristòbul I, gran sacerdot i rei 104 aC a 103 aC- Antígon (+104 aC)
- Un fill de nom desconegut
- Un fill de nom desconegut
Alexandre Janeu, gran sacerdot i rei 103 aC a 76 aC, casat amb Salomé Alexandra
Hircà II, gran sacerdot i rei
- Alexandra, casada amb Alexandre Asmoneu
Mariamne I, casada amb Herodes el Gran
Aristòbul III, gran sacerdot nomenat per Herodes 36 aC (+35 aC)
- Alexandra, casada amb Alexandre Asmoneu
Aristòbul II, gran sacerdot i rei
Alexandre Asmoneu casat amb Alexandra (+ 49 aC)
Antígon, rei de Judea 40 aC (+37 aC)
- Una filla, casada amb Ptolemeu (governador de Jericó)
Judes Macabeu (+ 160 aC).- Eleazar
Jonatan Macabeu, gran sacerdot (+ 144 aC).
Branca Herodiana
Antípater (Governador) 55-43 aC
Herodes el gran (fill, governador de Galilea) 43-40 casat amb Mariamne I dels macabeus
Fasael (Governador de Judea) 43-40
Herodes el gran 37-4 aC (proclamat rei pel senat el 40 aC- Arquelau 4 aC-6 dC
Herodes Antipas (a Galilea) 4 aC-39 dC
Herodes Filip (a Batanea) 4 aC-34 dC
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macabeus |
Viccionari
